A les nou del vespre, i des del saló de la Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat, el president Artur Mas va convocar finalment les eleccions que han de servir per iniciar el camí cap a la independència de Catalunya si així ho decideixen la majoria dels catalans. Després d'un dia ple de secretisme i expectació a l'entorn de quan i com es faria l'acte, Artur Mas va signar el decret tal com estava previst: ajustat a la legalitat que empara unes eleccions ordinàries, però amb la voluntat que políticament es puguin llegir com un plebiscit. El president únicament es va permetre referir-se a aquesta “excepcionalitat” en la declaració institucional emesa des del Pati dels Tarongers un cop signat el decret. Abans, i per embolcallar de solemnitat l'acte, Mas va estar acompanyat, en la rúbrica del decret, de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el secretari del govern, Jordi Baiget; la portaveu, Neus Munté, i els consellers de la Presidència i Governació, Francesc Homs i Meritxell Borràs, respectivament.

“Podem fer del 27-S una data assenyalada en la nostra història”, va assegurar. I si és important el fons, també ho és la forma. Així, Mas va fer una crida a actuar amb “civisme” i “respecte” tant pel que fa a “l'opinió de l'altre” com al “resultat” de la votació i al “compromís” de trobar les vies polítiques i legals per implementar el mandat democràtic a les urnes. També va fer una menció als partits i a les coalicions polítiques perquè facin, “de la legítima confrontació de propostes, un gran exercici de diàleg”.

Ja des de l'inici de la intervenció, Mas va tornar a jugar la mateixa carta de fa tres anys, la de la pulcritud democràtica del procés a través del qual els catalans hauran de decidir el seu futur. “La democràcia és ara la protagonista. Les urnes, els vots i la decisió lliure, els instruments”, va declarar en to solemne. També va voler recordar que fa dos anys ja va deixar escrit que faria ús de la facultat legal d'avançar les eleccions “si l'Estat silenciava la veu de Catalunya”.