L'Eurogrup aprova el rescat
Els ministres de Finances de la zona euro firmen la injecció de 86.000 milions en tres anys
Juncker diu que Grècia queda “irreversiblement” dins de l'euro
Encara falta que altres parlaments hi donin el vistiplau
Ho va preveure el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, abans de començar: la reunió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro no seria curta ni senzilla, perquè no s'hi estalviarien “ni preguntes ni crítiques”. Finalment, la cimera ministerial en la qual l'Eurogrup analitzava amb llum i taquígrafs el memoràndum del tercer rescat grec el va acabar aprovant, després d'un interminable debat que es va allargar tota la tarda, per bé que, en entrar, tothom semblava convençut que acabaria feliçment.
Grècia, que havia aprovat de matinada al Parlament els sacrificis que li comportarà, rebrà els 86.000 milions d'euros en tres anys, començant per una injecció de 26.000 milions en dos trams, amb 10.000 milions ja adjudicats per recapitalitzar la banca i la resta per començar a satisfer venciments urgents, com ara els 3.400 milions que reclamarà el BCE dijous vinent mateix. A més, també podrà retornar l'ajuda urgent de 7.160 milions que la UE li va concedir al juliol. La resta permetran que Atenes satisfaci al setembre pagaments interns com ara sous i pensions.
El programa bancari serà supervisat minuciosament i serà objecte d'una primera revisió durant el mes d'octubre o, en tot cas, “no més tard del 15 de novembre”. Serà aleshores quan hi haurà un segon abonament de 15.000 milions per continuar la recapitalització del sector.
Val a dir que, tot i haver salvat els obstacles del Parlament grec i de l'Eurogrup, perquè el rescat sigui un fet, haurà de ser ratificat per altres parlaments. El mateix Dijsselbloem es va mostrar esperançat que dimecres, data límit abans del primer venciment, hagi conclòs tot el procés. A tot plegat, hi contribuirà la bona predisposició d'algun país que havia estat reticent a aprovar l'ajuda, com Finlàndia, que ja ha donat el vistiplau a la mesura des del seu Parlament. En canvi, un dels més repatanis, Alemanya, té encara pendent el referendament parlamentari, previst per a dimarts.
No hi van faltar les reaccions, però un dels que més es van afanyar a felicitar-se pel suport europeu a Grècia va ser el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va celebrar que el país hel·lè continuarà “irreversiblement” dins de l'euro.
Obstacles
Entre els entrebancs que van endarrerir la conclusió de la trobada, hi ha l'amenaça de retirada per part del Fons Monetari Internacional si Atenes no reestructurava el deute, al voltant del qual va assenyalar la possibilitat d'una quitació, una idea que va esverar molts ministres com ara l'alemany, Wolfgang Schäuble, que s'hi va negar rodonament.
L'altra recança que planava sobre les converses, i que alguns com ara el representant espanyol, Luis de Guindos, van manifestar, era la fràgil situació en què queda l'executiu hel·lè després de la correlació de forces en la votació al Parlament del memoràndum per al tercer rescat del país, en què el gabinet presidit per Alexis Tsipras va perdre molts suports del seu mateix partit, Syriza. No en va, els representants europeus ja havien qualificat de “tècnic, no pas polític”, el pacte que havien firmat els ministres grecs de Finances i Economia i els portaveus dels creditors de la troica, integrada per la Comissió Europea, l'FMI, el BCE i el Mecanisme Europeu d'Estabilització (Mede).
Un dels més bel·ligerants va ser Schäuble, que sempre s'ha mostrat més partidari d'un crèdit pont que no pas d'un rescat i que qüestionava detalls del memoràndum com ara les privatitzacions que haurà d'abordar Atenes per fer calaix i quadrar comptes. El fons de privatitzacions va ser ahir un dels temes més roents i la majoria dels ministres en van defensar l'acceleració.
LES XIFRES
El PIB grec repunta i contradiu les prediccions
Tot i que els experts havien augurat una caiguda de mig punt, el PIB de Grècia va pujar un 0,8% en el segon trimestre, segons les dades proporcionades ahir per l'oficina estadística hel·lena, Elstat, i confirmades per la seva homòloga europea, Eurostat. En termes interanuals, el resultat final ha estat una pujada de l'1,4%, que també rebat la previsió de caiguda d'un 0,8%.
La pujada, juntament amb la de Letònia (1,2%) i la de l'Estat espanyol (1%), va ser una de les més positives de l'informe estadístic europeu.
Eurostat també va avançar que el producte interior brut de la zona euro va registrar un creixement del 0,3% en el segon trimestre, dada que implica una desacceleració respecte al 0,4% del primer tram de l'any, però que en termes interanuals implica un avenç de l'1,2%, dues dècimes més que entre els mesis de gener i març. El fet que el creixement mensual sigui una dècima inferior a l'esperat es deu, segons Eurostat, a la frenada econòmica dels tres grans de l'euro: Alemanya, França i Itàlia. Entre els estats més recessius, es va situar Finlàndia, el PIB de la qual va recular un 0,4%.
Ahir també es va conèixer la dada del deute públic espanyol, que al mes de juny va pujar 12.638 milions d'euros, fins als 1,053 bilions, que equivalen a un 98,5% del PIB. D'aquesta manera, en només mig any, la taxa s'acosta a l'objectiu de deute públic per al conjunt de l'exercici, un 98,7% del PIB.