Manifestació lúdica de la festa però també referència simbòlica que identifica una col·lectivitat. Així valora l'etnòleg Salvador Palomar els objectius d'uns elements festius com són els gegants, als quals, recentment, la ciutat ha sumat una nova parella impulsada per dues entitats ben diferents: una associació de barri, la d'Horts de Miró, i la colla de l'Institut Pere Mata de Reus. Tot i que els dos nous elements festius tenen poc a veure entre si, la confluència en el temps dels dos projectes mostra que aquestes manifestacions tenen una molt bona salut a la capital del Baix Camp. Amb un pes de setanta quilos, una alçada de més de tres metres i construït amb la tècnica del cartró pedra, el gegant Pere el Gran té una factura “arcaica”, segons Aleix Álvarez, membre del taller Avall, responsable de la seva creació i execució. Inspirat en el conjunt artístic i simbòlic del Pere Mata, obra de Lluís Domènech i Montaner, el gegant representa un rei que assenyala el terra com a mostra de la seva simbologia terrenal.

A partir d'un estudi dels detalls arquitectònics del Pere Mata i el seu pavelló dels Distingits, Álvarez enumera els elements que s'han traslladat a la figura, des de l'au fènix present a la corona, que representa el renaixement i, per tant, l'ideal de guariment dels malalts que entraven a la institució, fins a les al·lusions a la fe i al treball presents als medallons, per citar-ne alguns. I, com es podia esperar, una rosa de Reus omnipresent
en tot l'element festiu. La idea
és completar el gegant amb una reina que portarà un nom femení intrínsecament reusenc.

La idea del nou gegant de la colla del Pere Mata, integrada per una trentena de persones, va néixer cap a l'any 2013. Anteriorment, l'Institut Pere Mata tenia dos gegants de mitjan segle XX construïts per Aragonesas de Fiestas que la nova colla va considerar “no representatius de la institució”, segons Jordi Parreu, cap de la colla.

Per la seva banda, el també recentment batejat gegantó Pau Miró respon a una filosofia força diferent. A partir de la iniciativa de l'associació de veïns d'Horts de Miró, el que s'ha buscat és posar a l'abast dels veïns, en especial els més joves, un element identitari amb el barri, segons la presidenta veïnal, Eva Maria Mateu. El gegant va ser batejat en el marc de la I Fira de l'Hort, que va organitzar l'associació el maig passat, i l'associació veïnal treballa ara per cohesionar un grup de joves que el portin amb un acompanyament musical adequat. No obstant això, la figura, obra de l'escultor reusenc Manel Llaurador, també autor d'altres elements festius reusencs, s'inspira en una realitat versemblant amb la història de l'espai: un senyoret terratinent de principis del segle XX.

Una figura que, a mitjà termini, s'acompanyarà d'una gegantona de característiques similars. Amb vint quilos de pes, i creat amb la tècnica de la resina de polièster, el gegantó evoca un passat no molt llunyà que, malgrat tot, pot ser interessant per a les noves generacions que viuen al barri, que poden tenir en aquesta icona un símbol identitari.