El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha afirmat aquest dissabte que la independència és l'única alternativa davant un PP i un PSOE que “ofeguen” Catalunya en “un pou” i davant la “demofòbia” de l'Estat. Per això, ha reclamat una majoria “incontestable” a les eleccions del 27 de setembre. 

Així doncs, Romeva ha alertat que Catalunya es troba “dins d'un pou” a causa de les “dinàmiques” i polítiques dels diferent governs del PSOE i del PP, un “pou” del qual l'Estat “no ens en traurà, al contrari, el que volen és posar aigua dins d'aquest pou perquè ens acabem ofegant”. 

En aquest context, Romeva ha destacat que la independència de Catalunya és l'única “alternativa” a la situació actual, i ha situat la seva candidatura, Junts pel Sí, com la “manera de sortir d'aquest pou el més ràpid possible”.

El cap de llista ha reclamat un mandat democràtic “clar” i una majoria “àmplia” i “incontestable” a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, uns comicis marcats per “l'excepcionalitat” després de la negativa de l'Estat a permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a causa de la “demofòbia (fòbia a la democràcia) de les institucions espanyoles”.  “Hem de guanyar per asseure'ns a negociar amb Espanya i amb Europa. Negociarem sobre el com perquè el què el tenim molt clar”, ha afirmat en un acte de la campanya Fes-te candidat pel sí a Tortosa (Tarragona).

Segons Romeva, una majoria “àmplia i còmoda” permetria al Govern impulsar amb “menys dificultats” el procés de “desconnexió” de l'Estat, a més de donar un missatge “clar” i “fonamental” a la Unió Europea que el “problema no el tenim a Catalunya, sinó en el bloqueig democràtic espanyol, que és el que alguns anomenem demofòbia institucional de l'Estat”. 

Preguntat per la polèmica de si el suport a la independència a les eleccions del 27 ha de comptar-se en escons o en vots, ha argumentat que el nou Govern que surti de les urnes té la “legitimitat” per aplicar el programa electoral amb el qual s'ha presentat, encara que ha insistit a demanar una “majoria incontestable”. 

El programa electoral de Junts pel Sí, ha explicat el seu cap de llista, concreta el full de ruta cap a la independència després de les catalanes del 27 de setembre, a més de mesures per garantir, d'una banda, la “seguretat jurídica” durant tot el procés i, per una altra, la prestació dels serveis socials. 

Romeva ha reconegut que Junts pel Sí és una candidatura que uneix diferents sensibilitats que obliga a consensuar polítiques com les socials, però que tots ells comparteixen la necessitat de “superar el marc actual”. 

“Podem estar permanentment i contínuament discutint sobre com gestionem l'autonomia, és a dir les engrunes, o podem fer col·lectivament un pas endavant, i això és en el que coincidim a la llista de Junts pel Sí”, ha dit Romeva, que ha estat preguntat sobre les polítiques econòmiques i socials del Govern d'Artur Mas, que ocupa el quart lloc de la llista independentista. 

“Tenim la convicció (els membres de la llista) que la qüestió és que o bé superem el marc actual o no hi haurà ni tu o jo”, ha postil·lat el cap de llista de Junts pel Sí. 

Romeva ha afegit que una vegada culminat el procés constituent serà el moment en el qual els diferents partits i sensibilitats que ara configuren la candidatura de Junts pel Sí podran confrontar els seus respectius models, que tenen una connotació ideològica, com en “qualsevol país normal”. 

A més, ha concretat que després de les eleccions i, en el cas que guanyi la seva candidatura, hi haurà una “declaració solemne” al Parlament a favor del procés d'independència i la configuració del nou Govern “compromès” en la construcció d'un marc jurídic i institucional, és a dir les anomenades estructures d'Estat i en el manteniment de l'Estat del benestar. 

Posteriorment, ha prosseguit, s'iniciarà el procés constituent per a la redacció de la Constitució catalana, mitjançant un procés participatiu, i després es convocarien noves eleccions per validar a les urnes el text, que ha de donar “resposta” als nous reptes del segle XXI i que podria ser, segons el seu parer, un exemple per “modernitzar” la Carta Magna espanyola.