Catalunya “declararà la seva independència”, però l'Estat no ha de sufocar la sedició “amb els tancs” perquè això provocaria allà “un orgasme general” i “no cal donar aquests plaers”, assegura en una entrevista amb Efe el director teatral i fundador d'Els Joglars Albert Boadella.

Catalunya “no té sortida”, assegura Boadella (Barcelona, 1943), perquè els que promouen la seva independència “han tallat totes les sortides i no poden fer marxa enrere”. “Pujol feia el doble joc del xantatge i la coacció però el nefast Mas no té cap altra opció”.

I no hi ha sortida possible, precisa, perquè són “generacions educades en l'odi a Espanya, que mai no reconeixeran banderes o el Rei com una cosa seva”. “Després uns malvats han aprofitat aquest sentiment natural de defensa del terrer elevant-ho a objectiu militar”.

“El nivell d'engany a la ciutadania ha estat tan alt que viuen en la ficció que tenen la bota dels espanyols trepitjant-los la nuca. Han perdut el sentit de la realitat i no volen creure que la independència significa jugar-se la permanència a la UE. D'una altra banda han aconseguit que molta gent pensi 'que marxin d'una puta vegada'”, clama.

Des de casa seva a Girona, i nouvingut de Buenos Aires, on ha estat un mes dirigint “El pimiento Verdi”, subratlla que “tot” el que veu és “d'una mediocritat i una baixesa moral” inaudites, “una epidèmia a la qual cada vegada més gent s'enganxa” i que ell ja va vaticinar fa més de 25 anys en un article periodístic que va titular “El virus”.

Per això, diu, ja no té amics a la seva terra i tota la seva vida social la desenvolupa a Madrid, on dirigeix els Teatres del Canal des de fa set anys i per als que acaba de renovar per una altra temporada més.

“Això és un espectacle còmic. Quan veig les coses que diuen, com es barallen entre ells el que noto és que no tinc cap sentiment d'afecció”, revela.

En aquest context, postil·la, la convocatòria d'eleccions del 26 de setembre no és res més que “una fugida cap endavant dels dirigents d'aquest caos”.

“Arribarà un moment en el qual l'enfrontament sigui directe, és a dir en els marges de la legalitat. Cal veure llavors si Espanya aplica la legalitat o mira cap a una altra banda”, apunta