L'economia d'una Catalunya independent, després de recuperar el dèficit fiscal anual amb l'estat espanyol –uns 16.000 milions d'euros–, seria capaç de crear fins a 475.000 nous llocs de treball addicionals al cens actual del mercat laboral, cosa que suposaria baixar l'actual taxa de l'atur situada en el 19,1% fins al 6,6% en tres anys.

Ho ha explicat aquest dilluns l'economista Josep M. Vázquez, membre de la sectorial d'Economistes de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), i autor de l'estudi Aproximació als llocs de treball de la independència,

Segons l'estudi, que s'ha presentat aquest dilluns als representants sindicals, el nou Estat independent no tindria un dèficit fiscal anual de l'entorn de 16.000 milions d'euros a l'any amb l'Estat i aquesta quantitat de diners es podrien destinar a inversions al país.

Aquests recursos farien multiplicar l'activitat econòmica i facilitarien que en un període màxim de tres anys es poguessin crear al voltant de 475.000 nous llocs de treball. D'aquesta manera la taxa d'atur baixaria de l'actual 19,1% (dades del segon trimestre de l'EPA) fins al 6,6% “o menys”, si es tenen en compte que es generarien altres factors de reactivació econòmica.

Segons Vázquez, el 85% d'aquests nous llocs de treball els crearien empreses privades i només el 15% tindria com protagonista al sector públic.

L'economista ha explicat als mitjans de comunicació poc abans de la reunió amb el sindicats que el càlcul de les dades de creació de llocs de treball en el sector públic es basen en els documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). En el cas del sector privat, l'autor ha utilitzat diferents estudis sobre l'impacte de les inversions en infraestructures en la creació de llocs de treball entre ells un estudi de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) de l'any 2010.

L'autor assegura que el nou govern de la “República catalana” reservaria una part important dels 16.000 milions d'euros del dèficit fiscal per atendre les necessitats de Catalunya bàsicament en tres àmbits: els de les infraestructures, l'administració pública i la sanitat i l'educació.

En l'àmbit de les infraestructures els nous recursos servirien per neutralitzar el dèficit d'inversions acumulat en els últim 20 anys, com per exemple a la xarxa de Rodalies, les telecomunicacions i el corredor del Mediterrani.

En el cas de les inversions en l'administració pública, amb els nous recursos econòmics es cobririen les noves funcions per desenvolupar els serveis necessaris per a gestionar el nou Estat, integrant els actuals treballadors d'administracions de l'Estat espanyol que ho desitgin.

Finalment, en el sector de la sanitat i l'educació, l'autor ha manifestat que els nous recursos servirien per “recuperar” les dotacions de personal en els sistemes sanitari i educatiu per situar-los a nivell anteriors a les retallades.

Vázquez recorda que el Pacte nacional per a les Infraestructures 2009-2020 preveia unes inversions de l'Estat a Catalunya entre 55.000 i 60.000 milions d'euros en tot aquest període, cosa que representa una inversió anual acumulada d'entre 4.500 milions i 5.000 milions d'euros. Tot i aquesta previsió, la inversió real de l'Estat ha estat inferior. Per aquest any 2015 els pressupostos preveuen una inversió de 1.072 milions d'euros.

L'autor parteix d'un escenari “conservador” que seria afrontar un nivell d'inversió en infraestructures d'uns 5.000 milions d'euros anuals.

L'estudi de la CEOE indica que per cada 1.000 milions d'euros en inversions en infraestructures es poden crear 17.062 nous llocs de treball directes i indirectes.