L'independentisme es compta avui al carrer i, d'aquí a dues setmanes, a les urnes. Els partits han obert aquesta mitjanit la campanya electoral més heterodoxa. Però avui quedaran en un inèdit segon pla davant de la quarta prova de força ciutadana que han plantejat l'ANC i Òmnium per la Diada a l'avinguda Meridiana, el símbol de l'heterogeneïtat del nou estat que aspiren a construir. L'única seguretat que acompanya aquests comicis, plantejats sobre la base de la legalitat espanyola com el referèndum impossible sobre la independència, és que dinamitaran la composició del vell Parlament.

La inauguració de l'era postestatutària pot anar de pocs escons. Una darrera enquesta del CIS donava ahir una ajustada majoria absoluta de Junts pel Sí (60-61 diputats) i la CUP (8). Seria suficient perquè la política autonòmica entri a la dimensió desconeguda de la unilateralitat, tot i el rebuig frontal de C's, el PP i el PSC al procés independentista, i la negativa de Catalunya Sí que es Pot a situar l'eix nacional com a prioritari, davant de l'intent de Podem de començar per Catalunya la reforma espanyola desitjada per als propers comicis espanyols, tot i els mals auguris que darrerament reserven a Pablo Iglesias les enquestes. Amb menys d'un terç dels diputats de la coalició de CDC i ERC, Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans pugnen per convertir-se en la principal força de l'oposició. Els d'Albert Rivera i el PP mantenen una disputa paral·lela per convertir-se en el partit de referència de l'unionisme, mentre el PSC, a la baixa, intenta ressituar-se en el futur Parlament de bracet del projecte federal, encara amb inconcrecions, de Pedro Sánchez, i l'esperança a l'alça del PSOE a les espanyoles que seguiran el plebiscit català. Un tercer espai que també aspira a ocupar Unió. Però els de Josep Antoni Duran i Lleida podrien desaparèixer del Parlament el primer cop que es presenten en solitari, després del trencament de CiU, l'escissió del sector sobiranista (aplegats com a Demòcrates de Catalunya en la llista de Raül Romeva) i l'aposta socialcristiana per repescar l'antic electorat moderat de l'extinta federació.

Madrid tindrà més pes que mai en una campanya catalana. Mariano Rajoy, Iglesias i Sánchez s'instal·laran temporalment a Catalunya per intentar condicionar les autonòmiques més decisives, les primeres amb una presència tan constant dels líders dels partits espanyols, que ja enfilen les anunciades eleccions del 20 de desembre amb el desafiament català a mig camí. De la capital de l'Estat arriba una de les principals incògnites del compte enrere electoral. El del pes que tindran les operacions judicials i policials iniciades durant la precampanya pel presumpte finançament irregular de CDC, i la possibilitat que la fiscalia jugui algun paper en l'esprint fins al 27-S, amb l'ombra allargada de la suposada corrupció.

Abans dels vots, el carrer. Una part de l'electorat agafarà avui la paraula al llarg de la Meridiana, la nova icona del repte sobiranista de penetrar amb força a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les eleccions, amb la dicotomia del recompte en vots i en escons, es juguen en bona part al vell cinturó vermell, i totes les candidatures hi multiplicaran la presència. Més enllà de la tradicional ofrena al monument de Rafael de Casanova, la Diada és ja un sinònim d'exhibició de força civil i ciutadana. Enguany, samarretes blanques i punters de colors per reivindicar els reptes de la república catalana. Però s'hi demostrarà, també, la capacitat de resistència del moviment polític que més gent ha congregat repetidament als carrers de Catalunya.

Si Junts pel Sí i la CUP superen el llindar dels 68 escons, del pes dels uns i els altres dependrà el ritme marcat per al procés, que s'obriria amb el parèntesi inicial de les espanyoles i la possibilitat d'un canvi de govern a Espanya que canviï la política immobilista amb Catalunya del PP. CDC i ERC han dissenyat un full de ruta de 18 mesos que inclou una proclamació d'independència el març del 2017. L'hauran de negociar amb els d'Antonio Baños? Quines condicions posarà la CUP al govern de concentració, tenint en compte que ja ha anunciat que no donarà suport a la investidura d'Artur Mas? Abans d'aquestes, la resolució d'una altra pregunta ocupa els politòlegs. Si la participació supera el 68% del 2012, beneficia o perjudica l'independentisme? Des del 1980, mai s'ha superat aquesta xifra en unes catalanes. Queden quinze dies cabdals.