El 27-S desvetlla Rajoy
El líder del PP subratlla ara la importància dels comicis per posar fi a “cinc anys de disbarats”
El president espanyol ofereix diàleg sempre que Mas no “imposi” el referèndum
Albiol vol el PSC al costat en la defensa d'Espanya
Lleida es va convertir ahir en el graner on el PP i el PSC van anar a buscar vots de cara al 27-S. I ho van fer amb les primeres espases de les candidatures: el president de l'Estat espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.
Amb els socialistes o sense, el PP té cada cop més clar que cal aturar l'onada sobiranista. La multitudinària manifestació de la Diada i les enquestes que atorguen la majoria absoluta a les forces independentistes el 27-S s'assenyalen com el principal motiu que en els últims dies ha obligat els populars a fer una crida perquè augmenti la participació. “Demano un esforç més, que us impliqueu i que aneu a votar, perquè si no uns altres ho faran i ells decidiran si vosaltres continueu sent espanyols”, va declarar Rajoy tan bon punt va arrencar la seva intervenció davant de mig miler de persones al Teatre de la Llotja.
Com havia fet el candidat dels populars, Xavier García Albiol, minuts abans, Rajoy també va fer referència a la importància que tenen aquests comicis, tot i que per motius ben diferents. Pel candidat popular, són els “més transcendentals de la història de les eleccions autonòmiques” de Catalunya, especialment “per a tots aquells que no volen trencar amb Espanya”. Pel president del govern espanyol, també són “importants de veritat”, però no per decidir sobre la independència –fet que, va assegurar, té la certesa que “no es produirà per molt que Mas s'hi escarrassi”–, sinó “per posar fi a cinc anys de disbarats i errors”, va afirmar.
Rajoy també va pujar al carro de les persones que desitgen aquestes eleccions, ja que han de servir per “veure la llum al final del túnel i posar fi a la divisió de la societat catalana, així com a conflictes, prejudicis i enfrontaments”.
Diàleg i no monòleg
Rajoy aposta perquè després del 27-S s'obri una etapa d'“estabilitat, moderació i diàleg”. Tot seguit, i lluny de qualsevol autocrítica, va acusar el president Mas de practicar únicament el “monòleg”. Fins i tot li va oferir una recepta: “Per tal de dialogar, cal posar-se en el lloc que ocupa l'altre” i evitar “imposicions” com ara, a parer de Rajoy, la petició que li fa el president Mas d'“autoritzar un referèndum”.
En un llarg discurs que va durar fins a vint-i-dos minuts, Rajoy també va apostar perquè les eleccions serveixin per “reafirmar” la Constitució, la llei que “garanteix la igualtat de tots els espanyols, la unitat d'Espanya, la sobirania nacional i més autogovern per a Catalunya”. Un missatge força allunyat de la reforma constitucional, que, a la mateixa hora i a pocs quilòmetres, estaven defensant els socialistes. També el candidat Albiol es va referir al PSC i va ironitzar amb els balls de Sánchez i Iceta. “Posar-se a ballar amb tot el que està passant crec que és un espectacle que sobra”, va rematar. Amb tot, ell sí que els vol al costat “per defensar la unitat d'Espanya”.
En acabar l'acte, Rajoy no havia ofert la possibilitat de reforma constitucional, i encara menys la possibilitat de convocar un referèndum. Això sí, al cap de poques hores es va trobar amb Pedro Sánchez a l'estació de l'AVE de Lleida per tornar a Madrid. Rajoy havia criticat durament el líder socialista en un intent d'esgarrapar vots al PSOE-PSC, al qual acusa de practicar una política de “radicalitat extrema” pels pactes signats per “fer fora” els populars de les alcaldies de Badalona i Castelldefels. En canvi, en el missatge que va penjar poc després a Twitter, amb el lema Units, guanyem!, adjuntava una fotografia feta a l'estació de l'AVE en què Sánchez apareixia al fons.
LES FRASES
Albiol amenaça amb aranzels i amb la pèrdua d'ajuts
L'agricultura és un dels principals sectors econòmics a Lleida i, per tant, va ser als pagesos a qui el PP va dirigir els advertiments en cas que, “molt hipotèticament”, va emfatitzar el candidat Albiol, es produís la independència. Sortir de la Unió Europea, que el PP dóna per fet que passaria, suposaria la fi de les ajudes europees, que Albiol va xifrar en 2.500 milions a tot Catalunya. A més a més, i tenint en compte que el 80% de la producció de fruita va a parar a la resta de l'Estat espanyol i la UE, Albiol va rescatar el vell impost dels aranzels, que els pagesos haurien de pagar, diu, pel simple fet de vendre pomes a Aragó. Això obligaria els pagesos, sempre segons Albiol, a encarir els productes, cosa que converteix la independència en un “mal negoci tant econòmic com sentimental”.
