Sense cap dissimul: “El desacatament ja no sortirà de franc!” El PP va deixar clar que la reforma del Tribunal Constitucional amb la qual es pretén dotar l'òrgan de capacitat sancionadora està feta a mida del “desafiament sobiranista” català “que vol destruir Espanya”. Tant és així que el portaveu, Rafael Hernando, va convertir el debat de presa en consideració del canvi legal en un míting electoral amb vista al 27-S i, sobretot, a les generals buscant el cos a cos amb el PSOE per retreure-li que en vista de la situació actual no serveix “l'equidistància”. “Dialogar és viure en el món dels yuppies (sic)”, ironitzava el popular després que el socialista Antonio Hernando li etzibés que si s'ha arribat fins aquí és per culpa de la intransigència del PP.

Durant més de dues hores, la tramitació de la reforma (en lectura única) va traslladar fins a Madrid la campanya electoral del 27-S, però amb un to tant o més dur que el que es viu a Catalunya. Enmig d'una forta cridòria de populars i socialistes –i els tocs d'atenció del president, Jesús Posada, a les diferents bancades–, un i altre partit criticaven o defensaven el paper que estan fent els seus respectius candidats a Catalunya i s'erigien en garants de la unitat; això sí, el PP insistia en la fermesa mentre que el PSOE continuava esgrimint la tercera via com a única solució.

El debat sobre una reforma que tota l'oposició qualificava d'innecessària en el fons i barroera en les formes –a banda que emfasitza encara més “l'ús partidista” del TC– va servir perquè tots els grups exhibissin la seva posició sobre el procés. El portaveu de CDC, Pere Macias, es va queixar dels successius “insults” que el PP ha anat llançant en campanya tot lamentat que aquest partit usi Catalunya per intentar treure rèdit electoral, si bé en aquesta ocasió li augurava un sonor fracàs tant a les catalanes com a les generals. Perquè, segons el dirigent de CDC, l'actual escenari només es resol “dialogant i deixant votar”. També Montse Surroca, d'Unió, apel·lava al pacte i a un futur referèndum com les úniques vies per reconduir el debat català tot posant de manifest la “malaptesa” de pensar que amb el càstig “desapareixerà el problema”. La consulta també va ser un dels eixos del discurs de Joan Coscubiela, d'ICV. Joan Tardà va preferir incidir en el fet que la societat ja ha “desconnectat” i “ja no té por”.

El rebuig a la reforma va posar d'acord els grups de tots colors. “És caciquisme pur”!, es reblava. I, de fet, el PP va aconseguir el que volia: quedar sol defensant-la per poder visualitzar que només ells onegen la bandera de la unitat d'Espanya. “Tot plegat per un grapat de vots”, es lamentava l'oposició.