Màxima pressió sobre Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria haurà de negociar cara a cara amb Angela Merkel en una cimera d'urgència sobre els refugiats que finalment se celebrarà dimecres a Brussel·les. El ple del Parlament Europeu va votar ahir a favor d'acceptar 120.000 demandants d'asil més i repartir-los seguint unes quotes obligatòries que alguns governs, com ara el txec, l'eslovac, el romanès, el polonès i, sobretot, l'hongarès, es neguen a acceptar. “No us estem demanant que obriu totes les fronteres, sinó ser fidels als nostres principis morals: no podem dir als que fugen de la guerra que es mantinguin lluny de les nostres costes”, es va queixar Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea.

Les amenaces de Merkel a Orbán no han funcionat: ni la de desmantellar Schengen (que ha provocat un efecte dominó de fronteres tancades!), ni la de retallar-li les ajudes europees i fons estructurals (no hi ha base legal per fer-ho). I la cancellera s'ho jugarà ara tot a la mateixa carta amb què va aconseguir vèncer, i humiliar, Alexis Tsipras: arraconar Orbán en una cimera de matinada, amb l'ajuda de François Hollande i la resta d'homòlegs partidaris de les quotes obligatòries. El problema és que el govern hongarès no està sol: té el suport dels seus socis de l'est d'Europa, tot i que cap d'ells no s'ha atrevit a ser tan agressiu contra els refugiats ni a aixecar una tanca filada de 175 quilòmetres. “La majoria dels que arriben són sirians, tenen necessitat genuïna de protecció; crec que tenim un deure moral, que en el meu cas és també un deure cristià”, va etzibar-li també ahir l'eurocomissari d'Immigració, Dimitris Avramópulos. Orbán al·lega que els asilats musulmans són un perill per a l'Europa cristiana.

Després del fiasco de dilluns passat, els ministres europeus de l'Interior tornaran a asseure's a la mesa de negociació dimarts a quarts de dues i els seus caps, els líders dels Vint-i-vuit, ho faran l'endemà a les sis de la tarda. Brussel·les ja està assumint que Hongria quedarà fora del seu pla per redistribuir refugiats, tot i que se'n beneficiaria. Finalment, doncs, la resta de països només haurien de rebre demandants d'asil d'Itàlia i de Grècia. Dinamarca, que no està obligada a participar en les polítiques de justícia i interior de la Unió Europea (gaudeix d'una excepció als tractats, una mena de concert basc, com Irlanda i la Gran Bretanya), es va oferir ahir a acollir voluntàriament un miler de refugiats.

Amb 372 vots a favor i 124 en contra (els del grup dels conservadors, els tories britànics, i la ultradreta, de Le Pen a Farage), el ple de l'eurocambra va redoblar la pressió sobre els governs de l'est d'Europa perquè acceptin acollir 120.000 refugiats més, a banda dels 40.000 que ja han acceptat.