Opinió

Hiperglobalitzacions

El ‘trading' (negociació) d'alta freqüència (‘high-frequency trading', HFT) és la denominació que rep una pràctica cada cop més freqüent als mercats financers internacionals. Es tracta de la utilització d'algoritmes de programari sofisticats per a la presa de decisions i per a la compravenda massiva d'actius financers

Dos fenòmens, apa­rent­ment inde­pen­dents, però que no ho són, m'han col­pit aquest estiu. Com no podria ser d'una altra manera, els eco­no­mis­tes ens mirem el món així, un fa referència al capi­tal i l'altre al tre­ball. El pri­mer és la pro­gres­siva con­so­li­dació del tra­ding (nego­ci­ació) d'alta freqüència i l'altre és el drama de la immi­gració cap a Europa, que ha que­dat immor­ta­lit­zat per a la poste­ri­tat en la imatge del nen apa­re­gut mort a les pre­ci­o­ses cos­tes de Bodrum a Tur­quia.

El tra­ding (nego­ci­ació) d'alta freqüència (high-fre­quency tra­ding, HFT) és la deno­mi­nació que rep una pràctica cada cop més freqüent als mer­cats finan­cers inter­na­ci­o­nals. Es tracta de la uti­lit­zació d'algo­rit­mes de pro­gra­mari sofis­ti­cats per a la presa de deci­si­ons i per a la com­pra­venda mas­siva d'actius finan­cers. Sí, sí, han lle­git bé. Són ope­ra­ci­ons finan­ce­res rea­lit­za­des per màqui­nes, sense la inter­venció directa de per­so­nes en el procés de com­pra­venda. És un pas més en la cons­trucció dels mer­cats ide­als. Mer­cats sense bar­re­res d'espai i temps. Mer­cats sense els cos­tos deri­vats d'una presa de deci­si­ons limi­tada per la raci­o­na­li­tat imper­fecta de les per­so­nes. Mer­cats hiper­glo­ba­lit­zats. Algu­nes con­si­de­ra­ci­ons:

Pri­mera. La nego­ci­ació d'alta freqüència no és una pràctica aïllada. Ben al con­trari. Alguns orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals de super­visió, com el Banc d'Angla­terra, han cal­cu­lat que al 2010 supo­sa­ven prop del 60% del valor de les ope­ra­ci­ons finan­ce­res als Estats Units i prop del 40% del valor de les ope­ra­ci­ons a Europa. A finals del 2015 ningú no sap amb cer­tesa quin volum d'ope­ra­ci­ons són rea­lit­za­des seguint aquesta pràctica. Em temo que els per­cen­tat­ges del 2010 han con­ti­nuat crei­xent expo­nen­ci­al­ment, sobre­tot a Àsia i a Europa.

Segona. Per bé que a prin­ci­pis dels noranta, després de l'auto­rit­zació de l'orga­nisme regu­la­dor dels Estats Units, aques­tes ope­ra­ci­ons neces­si­ta­ven diver­sos segons per rea­lit­zar-se, el crei­xe­ment expo­nen­cial de la potència de les xar­xes de comu­ni­cació han reforçat nota­ble­ment l'avan­tatge com­pe­ti­tiu d'aquesta pràctica. Avui, milers d'ope­ra­ci­ons finan­ce­res al dia es rea­lit­zen en micro­se­gons. És a dir, en la milionèsima part d'un segon.

Revo­lució als mer­cats.

Ter­cera. L'explosió de l'HFT ha revo­lu­ci­o­nat el pano­rama tra­di­ci­o­nal dels mer­cats finan­cers. Com que la velo­ci­tat de les transac­ci­ons és vital, la pro­xi­mi­tat de les xar­xes de comu­ni­ca­ci­ons als mer­cats d'ori­gen és un ele­ment clau per expli­car la com­pe­ti­ti­vi­tat d'aquests mer­cats. Sabien que part de la borsa de París s'ha tras­lla­dat a un com­plex pro­per a la borsa de Lon­dres per apro­fi­tar millor la velo­ci­tat de les comu­ni­ca­ci­ons?

Quarta. L'HFT és polèmic i hi ha molt poca infor­mació al res­pecte. Pri­mer, perquè als estal­vi­a­dors de peu els costa d'accep­tar que la nego­ci­ació de la ren­di­bi­li­tat dels seus diners no la fan pro­fes­si­o­nals dels mer­cats sinó màqui­nes. I segon, perquè ja hem assis­tit a diver­sos exem­ples de cai­gu­des sob­ta­des als mer­cats dia­ris (intra-dia), que són resul­tat directe d'aquesta pràctica. Un exem­ple és el Flash Crash del 2010. El 6 de maig del 2010, sense fona­ments apa­rents, l'índex Dow Jones Indus­trial de la borsa de Nova York va pre­sen­tar la cai­guda en un dia més gran de la seva història com a resul­tat de les nego­ci­a­ci­ons rea­lit­za­des a través d'HFT. Hi ha més exem­ples recents a d'altres bor­ses del món. Però em temo que la vola­ti­li­tat crei­xent dels mer­cats finan­cers, i el mes d'agost d'enguany n'és un exem­ple clar, s'explica cada cop més per aques­tes pràcti­ques.

La cin­quena. Els lec­tors d'aquesta secció ja conei­xen la meva pre­dis­po­sició cap a la tec­no­lo­gia com a ins­tru­ment clau per al progrés econòmic i social. I aques­tes altu­res de la pel·lícula no em tiraré enrere. No em pre­o­cupa el pas enda­vant que les pràcti­ques d'HFT supo­sen per als mer­cats finan­cers. No em pre­o­cupa que les màqui­nes pren­guin deci­si­ons. Això ha vin­gut per que­dar-se. Em pre­o­cu­pen els algo­rit­mes. Em pre­o­cupa que una legió d'informàtics, engi­nyers, matemàtics, físics i pro­fes­si­o­nals qua­li­fi­cats de tota mena es dedi­quin a la pro­gra­mació d'uns algo­rit­mes que bus­quen el bene­fici acce­le­rat sense la con­si­de­ració de les con­seqüències que la seva feina té per a les per­so­nes. Em pre­o­cupa la uti­lit­zació inten­ci­o­nada de la tec­no­lo­gia per des­lliu­rar-nos de res­pon­sa­bi­li­tat a l'hora de pren­dre deci­si­ons. És cert que algu­nes afa­vo­rei­xen gent i d'altres per­ju­di­quen d'altra gent, però no m'agrada que no es faci balanç.

La crisi de la immi­gració.

I, vet aquí, la para­doxa amb el segon tema de l'estiu, la crisi de la immi­gració. Com és pos­si­ble que siguem capaços alhora d'uti­lit­zar el talent i la tec­no­lo­gia per desen­vo­lu­par apli­ca­ci­ons que pren­guin deci­si­ons, i al mateix temps que no puguem uti­lit­zar aquest talent i aquesta tec­no­lo­gia per llui­tar con­tra les guer­res, el fana­tisme i la desi­gual­tat al món? El més fàcil és cul­par-ne la tec­no­lo­gia. Però la tec­no­lo­gia és neu­tra. Tot depèn de la uti­lit­zació que en fem. El dimoni no és la tec­no­lo­gia. El dimoni són l'espe­cu­lació i la cul­tura del bene­fici acce­le­rat. Coses dels mer­cats sense bar­re­res. Coses de la hiper­glo­ba­lit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.