Entre moltes altres coses, les festes de la Mercè són una mixtura. Hi cap tot. O gairebé. El seu caràcter polièdric es visualitza en jornades com la d'ahir, on l'agenda d'actes permet encabir-hi des d'elements característics de la cultura tradicional i popular, a propostes de caràcter cultural que perfectament podrien tenir sortida en circuits underground. I, per descomptat, en uns i altres, gent i més gent.

Al castell de Montjuïc, per exemple, el formigueig humà va ser constant durant tot el dia, amb un perfil en què el públic familiar amb canalla exercia un domini aclaparador. El circ és el nexe que ressegueix la densa programació a la fortificació. Per començar, i com a tastet, al fossat de Santa Eulàlia s'hi fa un combinat de diverses disciplines. Són flaixos, no més de deu minuts per barba, on la ballarina Anne Morin acompanyada dels alumnes del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel s'encarreguen d'amenitzar els canvis d'espectacles. En tots, les cabrioles i malabars són més o menys protagonistes. Com en el del duet alemany Felix&Flow, que amb les seves bicicletes fan tota classe de números acrobàtics. En algun d'aquests, fins i tot, amb el duet enfilat sobre un únic velocípede i, per reblar el clau, recolzat sobre una sola roda. Tampoc s'ho posen fàcil els catalans Circ Pistolet, també una parella que, en aquest cas, fan els seus equilibris sobre un conjunt d'estructures de forma cilíndrica. Els números amb cèrcols són un altre clàssic circense. A Montjuïc es poden veure els que van a càrrec del Trio Anneaux, amb un element teatralitzat sobrevingut que acaba d'endolcir la proposta.

Entre la singularitat de muntatges que es representen al castell, un d'especialment cridaner és el de The Black Blues Brothers. En aquesta producció italiana, cinc artistes kenyans fan un conjunt d'acrobàcies acompanyats d'una banda sonora de la talla del Soul Man dels originaris The Blues Brothers o el You can leave you hat on de Joe Cocker. En tant que ciutat convidada d'enguany a la festa major barcelonina, Buenos Aires també té el seu raconet a Montjuïc. Niño Costrini, un artista que entre malabar i malabar tira de sentit de l'humor, és un de tants que exerceix aquesta representació de la capital argentina.