Per donar i per rebre

Junts pel Sí

“Con­tra la cam­pa­nya de la por, les ame­na­ces i les fal­se­dats nosal­tres res­po­nem amb infor­mació, pro­jec­tes i il·lusió.” Aquesta és l'estratègia que segueix JxSí durant la cam­pa­nya, però sí que és cert que, més d'un cop, ha entrat en el cos a cos elec­to­ral. Per exem­ple, Pablo Igle­sias ha rebut, i de valent, després que el líder de Podem apel·lés a l'ori­gen dels immi­grants cata­lans per votar con­tra JxSí. Artur Mas va arri­bar a com­pa­rar-lo amb Aznar. Lògica­ment un altre focus d'atenció són les contínues ame­na­ces que arri­ben des del govern espa­nyol i el PP, ja siguin refe­ri­des a la hipotètica sor­tida de Cata­lu­nya de la UE o a la pèrdua de drets que tin­dran els ciu­ta­dans, segons Mari­ano Rajoy, en cas de secessió. En aquest sen­tit, tant Raül Romeva com Artur Mas o Oriol Jun­que­ras no es can­sen de repe­tir que tot són men­ti­des i que l'únic que busca Rajoy i com­pa­nyia és espan­tar la gent perquè el 27-S es quedi a casa o perquè voti no.

PSC

El can­di­dat del PSC, Miquel Iceta, diri­geix les crítiques per igual al rumb polític de Mas que a l'immo­bi­lisme de Rajoy. Fins que ha arri­bat la cam­pa­nya del 27-S. Sabe­dor que el seu vot surt del cos­tat no inde­pen­den­tista, Mas i Junts pel Sí se situen al cen­tre de les crítiques. El govern de Mas ha estat una estafa perquè no ha avançat en res i ha retro­ce­dit en polítiques soci­als. L'acusa de gran men­tida en plan­te­jar un procés inde­pen­den­tista sense trau­mes que no arri­barà a port i cau­sarà una gran frus­tració. Aquests són els argu­ments força de la cam­pa­nya i les crítiques a Rajoy només en són la torna. L'ataca per haver-se plan­tat i haver girat l'esquena al debat català de manera que l'inde­pen­den­tisme ha avançat des que governa. L'acti­tud cap als par­tits amb qui riva­litza per l'elec­to­rat –C's i Cata­lu­nya Sí que es Pot– és dife­rent. També ha ata­cat C's però esporàdica­ment per donar “lliçons” men­tre ha garan­tit el govern de Madrid. Pel que fa a la coa­lició de Rabell, defuig l'enfron­ta­ment pen­sant en pos­si­bles pac­tes.

Cata­lu­nya Sí que es Pot

La for­mació de Lluís Rabell té en Mas i Rajoy els seus prin­ci­pals objec­tius. No en va, en la majo­ria d'actes, s'hi sent a dir que votar aquesta for­mació és un vot de doble valor, ja que ser­virà per fer fora Mas de Cata­lu­nya i Rajoy d'Espa­nya. Cata­lu­nya Sí que es Pot es vanta del suport que té a l'Estat en la figura de Podem i per això apro­fita la majo­ria de mítings per fer, també, cam­pa­nya de cara a les gene­rals. La vin­cu­lació del PP i CDC amb tra­mes de cor­rupció, el car­reró sense sor­tida a què han por­tat els dos Cata­lu­nya i les reta­lla­des de drets soci­als són els prin­ci­pals argu­ments que usen. Dar­re­ra­ment, però, també s'han enfo­cat en C's, a qui ano­me­nen “els taron­gets” per pre­sen­tar-los com la marca blanca del PP, i també al PSC, a qui acu­sen d'estar com­ple­ta­ment per­duts.

UDC

Unió té mala peça al teler, en unes elec­ci­ons pola­rit­za­des en què es vol pre­sen­tar com a ter­cera via i després de 37 anys a CiU, a l'ombra del germà gran, CDC. En aques­tes con­di­ci­ons, ha vol­gut crear-se un espai propi a còpia sobre­tot de dife­ren­ciar-se pre­ci­sa­ment de CDC i tot bus­cant el vot més con­ser­va­dor, pro­vi­nent també en bona part d'un dis­curs de la por que UDC també ha fet ser­vir, tot i que més amb comp­ta­go­tes, sobre­tot pel que fa a la pos­si­ble sor­tida de la UE. Unió acusa JxSí d'enga­nyar i de jugar amb els sen­ti­ments quan mini­mitza els ris­cos. Això sí, alhora es rei­vin­di­quen com a hereus del naci­o­na­lisme cata­la­nista mode­rat de CiU, i també pre­go­nen que no tenen res a veure amb un PP immo­bi­lista que ha igno­rat el con­flicte i uns C's hos­tils al cata­la­nisme. La seva pro­posta estre­lla, una clàusula addi­ci­o­nal de la Cons­ti­tució, no dife­reix tant de la del PSC.

Ciu­ta­dans

Les crítiques més furi­bun­des de C's s'han cen­trat con­tra Mas, a qui s'esfor­cen a iden­ti­fi­car amb l'inde­pen­den­tisme, obvi­ant el suport mas­siu del movi­ment tant al car­rer com a les urnes en els últims anys. El mis­satge dels d'Albert Rivera va enfo­cat a plan­te­jar el vot com un ple­bis­cit con­tra ell, donant per fet que haurà de ple­gar si no obté la majo­ria, i amb això que­darà desac­ti­vat l'inde­pen­den­tisme. C's es pre­senta com l'única opció rege­ne­ra­dora, i el vot útil de l'espa­nyo­lisme. I és que pre­sen­ten tant el PP com el PSC com a “traïdors” per haver donat suport a CiU o al tri­par­tit i a més es rei­vin­di­quen com els únics amb les “mans netes”.

PP

El prin­ci­pal objec­tiu dels atacs de Xavier García Albiol és l'inde­pen­den­tisme. Vin­gui d'on vin­gui i de qui vin­gui. Una defensa afer­ris­sada de la uni­tat de l'Estat espa­nyol i de les polítiques del govern cen­tral són la seva marca. Albiol no té pèls a la llen­gua i en un llen­guatge que a vega­des pot rat­llar el bon gust car­rega sobre­tot con­tra Mas, a qui res­pon­sa­bi­litza de tot el que passa a Cata­lu­nya. L'estopa d'Albiol s'ha vist reforçada per la presència de diri­gents del PP que han anat en la seva mateixa línia, i cèlebre va ser la seva frase quan va qua­li­fi­car de “broma” el procés des de Madrid. També ha repar­tit al seu prin­ci­pal adver­sari a Madrid, el PSOE.

CUP

Les mos­se­ga­des de la CUP no solen ser uni­di­rec­ci­o­nals però Junts pel Sí i Cata­lu­nya Sí que es Pot se n'empor­ten la major part. A la llista de Mas, li retre­uen for­tes dosis d'ambigüitat a l'hora de par­lar d'inde­pendència. Fruit d'això i de les polítiques soci­als del pre­si­dent, la CUP es veu amb l'obli­gació de repe­tir acte rere acte que no inves­ti­ran Mas pre­si­dent. A Cata­lu­nya Sí que es Pot, li recri­mi­nen les polítiques que va apli­car ICV quan va for­mar part del tri­par­tit i del govern de Bar­ce­lona.