Mas desvela la defensa del 9-N
El president confia part de l'argumentació al TSJC en el fet que el TC no va detallar les accions afectades per suspensió
Diferencia l'actuació jurídica de la política, on admet que hi va haver una “rebel·lió democràtica”
Artur Mas confia part de la seva defensa davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un recurs que la Generalitat va presentar al Tribunal Constitucional el divendres anterior al 9-N i que no va ser contestat a temps. En aquell document, de 28 planes, el gabinet jurídic reclamava a l'alt tribunal que concretés a quines mesures afectava la suspensió decretada pel procés participatiu. “No vam saber en cap moment què s'havia de suspendre”, va justificar ahir Mas en una entrevista a Catalunya Ràdio. Aquest és un dels arguments a què Mas i la seva defensa s'agafaran per assegurar que “legalment” no va “desobeir”. Ara bé, el president de la Generalitat tampoc no vol menystenir el 9-N –que reforça la seva figura política i que partits com la CUP defineixen com un acte de desobediència– durant el procés d'instrucció obert. Per aquesta raó diferencia el pla jurídic del polític, on les urnes de cartró poden condicionar el llegat històric del president.
Actuacions prèvies
Quan faltaven dos dies pel diumenge de votació, els advocats de la Generalitat instaven el TC a detallar quines “actuacions preparatòries” posteriors a la impugnació del procés participatiu per part del govern espanyol estaven afectades per la suspensió. És a dir, el govern volia saber quines decisions preses després del 31 d'octubre “no formalitzades jurídicament” estaven incloses en la suspensió, perquè la providència del TC les deixava, segons el gabinet jurídic de l'executiu, “en una zona de penombra i indeterminació de l'enunciat”. Però l'alt tribunal no va respondre a temps.
Silenci del TC
Fonts del TC van aclarir aquell dia, de fet, que no es pronunciarien sobre el recurs de súplica abans del diumenge. El TSJC, a més, va acotar el temps a investigar entre el 4 i el 10 de novembre. El 15 d'octubre Mas declararà en qualitat d'imputat, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys. Joana Ortega i Irene Rigau ho faran dos dies abans. Se sospesen els delictes de desobediència, malversació de fons públics, usurpació de funcions i prevaricació. Mas, Ortega i Rigau són defensats per prestigiosos bufets d'advocats privats. Mas, per Xavier Melero. Ortega, per Rafael Entena amb el suport de Josep Antoni Duran i Lleida i Rigau, per Jordi Pina, amb Miquel Roca.
Fiscalia, una comparació
Fonts de la fiscalia, tanmateix, exemplifiquen la suposada il·legalitat de Mas amb un cas un de violència masclista. Quan el jutge posa una ordre d'allunyament a un marit, continua en vigor encara que quan arribin a judici hagin fet les paus. És a dir, la prohibició prevaldria, malgrat tot. “El 9-N va ser un gran acte de plantar-se davant de l'Estat. Em confesso democràticament rebel per no deixar-nos posar les urnes”, va declarar Mas. El govern va defensar des del primer moment que no cometia cap il·legalitat. Així ho va assegurar durant tota la batalla d'esgrima jurídica i política que es va succeir des del 27 de setembre del 2014, amb la signatura del primer decret de convocatòria en base a la llei catalana de consultes. A més, per no implicar-hi funcionaris de la Generalitat, la votació es va desenvolupar amb l'actuació necessària de més de 40.000 voluntaris.
Quant a l'acusació de malversació, Mas va al·legar que una part dels recursos que es van destinar han estat aprofitats per la pròpia Generalitat. Com a exemple, va esgrimir els ordinadors utilitzats durant la jornada de votació, que ara s'utilitzen a les escoles públiques. Segons la memòria econòmica del primer decret de convocatòria, la previsió de despesa era de 8,9 milions.
Mas també va parlar d'un hipotètic escenari d'inhabilitació, tot i que només es podria produir en cas que totes les instàncies judicials ratifiquessin l'eventual condemna i, en qualsevol cas, després dels 18 mesos a què el president de la Generalitat ha acotat la seva carrera política. I és que Mas no pot ser suspès ni inhabilitat de manera cautelar. Si malgrat tot es produís, va admetre que tindria “conseqüències legals” si Catalunya continua subjecta a l'ordenament espanyol.
LES FRASES
La reforma del TC s'aprova avui
El Congrés aprovarà definitivament avui la reforma exprés del Tribunal Constitucional que permetrà suspendre i multar els càrrecs que no compleixin les seves sentències. El PP farà valer la seva majoria absoluta per aprovar la llei, que ha estat tramitada de forma directa i en lectura única perquè entrés en vigor immediatament després del 27-S. CDC defensa que és una norma “antipersona” pensada per suspendre el president de la Generalitat. Tota l'oposició ha carregat contra la llei, que també ha provocat crítiques de la judicatura. Pascual Sala, expresident del TC, va denunciar que desnaturalitza les funcions de l'alt tribunal i la va titllar d'“inoportuna” i “innecessària”. A partir d'ara, el TC podrà actuar sense escoltar les parts quan es produeixi un incompliment i tots els poders públics li hauran de proporcionar l'auxili jurisdiccional que demani. També podran encomanar al govern, encara que estigui en funcions, l'execució de les sentències.
