El comitè per a l'acollida de les persones refugiades encara no té dades definitives sobre quantes persones arribaran a Catalunya però si que saben que la major part de refugiats que acollirà el país es troben a Síria i a Grècia actualment. Les oficines que ha organitzat la Unió Europea els està identificant per poder-los distribuir un cop estiguin fixats els criteris de cada estat europeu. Tot i la provisionalitat el coordinador del comitè d'acollida, Àngel Miret, ha explicat que es treballa en una primera acollida a la casa Bloc de Barcelona perquè els refugiats hi puguin viure un primer període de temps curt mentre se'ls fa un informe diagnòstic abans de ser reubicats en algun municipi amb un caràcter més permanent.

El Govern treballa amb l'acollida dels refugiats que podrien arribar a Catalunya a partir de les properes setmanes, però sense dades oficials damunt la taula. Únicament són coneixedors que les persones que arribaran a Catalunya i a l'estat espanyol es troben actualment a Itàlia o Grècia, i majoritàriament seran refugiats de Síria, tot i que n'hi podria haver d'altres països en guerra. Tal i com ha explicat el director general d'immigració, Xavier Bosch, en aquests moments, oficines hotspot de la Unió Europea de cada país està fent tràmits ad hoc per atorgar i tramitar les peticions d'asil, per després, poder repartir aquestes persones. Bosch ha assegurat que en principi els refugiats no podran triar el país que els acull.

En base a aquesta provisionalitat, el Govern treballa amb la casa Bloc de Barcelona, l'antiga residència de vídues i orfes de l'exèrcit al barri de Sant Andreu, com a espai per fer la primera acollida un cop comencin a arribar els refugiats. Allà s'hi podran estar entre 7 i 10 dies, si no és que es donen situacions traumàtiques que requereixin més temps, mentre els professionals multidisciplinars avaluen la seva situació particular per elaborar un diagnòstic i donar-los un indret per fer una primera estada més llarga a Catalunya.

La casa Bloc disposa d'una vuitantena de places, i és un edifici de titularitat públic en bon estat per a residir-hi. En el cas que no s'hi poguessin ubicar tots els refugiats, el coordinador del comitè, Àngel Miret, ha explicat que hi ha altres opcions sobre la taula com la Conreria, que ha ofert l'Arquebisbat, o un equipament cedit per Sant Joan de Déu a Manresa. Miret però, ha posat en dubte que aquesta primera acollida es faci a l'edifici Fòrum de Barcelona tal i com va anunciar l'Ajuntament de Barcelona en la presentació del seu pla.

Miret ha discrepat de la informació que va fer pública l'alcaldessa Ada Colau i ha dit que ''no es preveu cap accés pel Fòrum''. El coordinador creu que el consistori va confondre el pla amb un pla d'emergències perquè creu que cap ciutat pot organitzar els contingents, si és té en compte que els refugiats no arriben a Barcelona sinó a l'estat espanyol.

En una segona fase, els refugiats seran ubicats en indrets de Catalunya i se'ls dotarà d'empadronament, s'incorporaran els infants a les escoles, es farà l'acollida d'adults, i qualsevol tràmit que necessitin. En aquest espai de temps si que serà útil la participació de les famílies d'acollida. En aquest sentit, Miret ha tornat a negar que hi hagi refugiats que es puguin ubicar en famílies d'acollida, tret de les que ja tinguin un lligam, sinó que les persones que vulguin col·laborar podran fer ''mentoria'' i acompanyament per ajudar a integrar els nouvinguts a la societat catalana.

Miret ha xifrat entre 400 i 500 les persones que actualment estan asilades a Catalunya, en diferents condicions jurídiques. El 2012, 206 persones van sol·licitar asil a Catalunya, una xifra que es va triplicar el 2014, amb 786. L'estat espanyol rebutja 7 de cada 10 d'aquestes sol·licituds, i segons ha declarat Bosch, calen recursos i personal per poder agilitar els tràmits.