En el cas penal del 9-N s'està filant tan prim per trobar-hi un fet delictiu que ahir els interrogatoris dels testimonis davant del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es van centrar a aclarir si realment el govern català va deixar en mans dels voluntaris l'execució del procés participatiu o, per contra, hi va estar al darrere en tot moment malgrat la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre del 2014. I és que la causa penal s'acota a dilucidar què va fer la Generalitat entre els dies 4 i 9 de novembre.

El president Artur Mas, en la seva declaració com a imputat, ja va indicar que la logística estava preparada quan va arribar la suspensió i que la Generalitat va donar “prestació de serveis” als voluntaris per al 9-N. Ahir tres càrrecs van anar més enllà i van admetre que empreses contractades amb anterioritat per la Generalitat van intervenir durant els dies que la suspensió estava en vigor (del 4-N al 9-N), segons fonts judicials.

En concret, la directora del CIRE, Elisabet Abad, va detallar que es van signar tres convenis amb Governació per elaborar les urnes en centres penitenciaris de Catalunya, el 23 i el 27 de setembre, i el 17 d'octubre. I, davant la primera suspensió de la consulta per part del TC, el 30 de setembre es va suspendre l'encàrrec, malgrat que tot estava fet. No obstant això, Abad –que ahir va ser acompanyada al Palau de Justícia pel secretari d'Empresa, Enric Colet– no va saber aclarir quan es van portar les urnes, aplegades en un magatzem del CIRE, a la Zona Franca, fins als 1.700 punts de votació. Ho van fer empreses de distribució ja contractades.

Per la seva banda, el director del 9-N, Joan Cañada, va arribar al TSJC acompanyat de la que va ser la seva cap, l'exvicepresidenta Joana Ortega. Cañada, que ara exerceix d'advocat, va assegurar als mitjans de comunicació que “res de la seva declaració podia sostenir cap acusació” contra Mas, Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pel delicte de desobediència al Constitucional.

En aquest sentit, l'advocat del sindicat ultradretà Manos Limpias, Pedro Muñoz, que exerceix d'acusació popular, va destacar que Cañada va reconèixer que ni Ortega ni cap responsable polític li va ordenar que aturés els darrers serrells de l'organització del 9-N.

Finalment, el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé, també va admetre que empreses de logística ja contractades per la Generalitat van instal·lar als ordinadors de la consulta un programa informàtic i que no van controlar quan van fer la distribució dels aparells, però que segurament va ser després del 4-N. Escalé va aclarir que els ordinadors no estaven connectats amb el web de participació ni amb els de la Generalitat i que els voluntaris van donar els resultats de participació del 9-N trucant a altres persones que eren al CTTI. Va afegir que aquell 9-N va estar de guàrdia, però per atendre els atacs informàtics que van rebre webs oficials de l'administració catalana.

Ahir al matí, va declarar l'exdirectora de l'institut de l'Hospitalet de Llobregat que es va negar a entregar les claus del centre públic –propietat de la Generalitat– perquè s'hi fes la consulta. Dolores Agenjo va repetir que es va sentir “pressionada”, perquè entre el 4 i el 8 de novembre va intercanviar unes cinc trucades amb la responsable territorial d'Ensenyament. Agenjo, aconsellada per la subdelegació del govern espanyol, reclamava una ordre escrita, que no va arribar mai, i es va buscar un centre alternatiu de votació.

En vista de les explicacions dels testimonis, es preveu que el fiscal anticorrupció i responsable del cas, Emilio Sánchez Ulled, sol·liciti més documentació per saber, per exemple, quines empreses van fer la distribució de les urnes i els ordinadors a les escoles. Així, la petició d'arxivament, que les defenses van anunciar que farien ben aviat, s'ajornarà.