Si ser empre­ne­dor ja és una aven­tura nodrida d'impe­di­ments, ser-ho d'una tec­no­lo­gia pio­nera, que no té mer­cat i que neces­sita una estratègia de comer­ci­a­lit­zació que els inver­sors d'aquí no ente­nen, encara ho fa més com­pli­cat. Aquests són Ímpe­tux, una empresa emer­gent que ha desen­vo­lu­pat una tec­no­lo­gia total­ment nova amb pin­ces òpti­ques i que té l'apli­cació prin­ci­pal­ment en la bio­me­di­cina, la bio­lo­gia i la medi­cina mole­cu­lar. Per expli­car-ho d'una manera pla­nera, són com unes mans microscòpiques que per­me­ten, sim­ple­ment amb llum, aga­far ele­ments microscòpics, com cèl·lules i molècules.

La seva apor­tació inno­va­dora és que poden deter­mi­nar quina es l'estruc­tura d'una molècula, cóm interac­tua amb ella mateixa i amb altres molècules, de tal manera que per­met fer estu­dis molt bàsics de bio­lo­gia mole­cu­lar, tre­ba­llant en fac­tors tan ele­men­tals com la força, el des­plaçament, etc. L'objec­tiu és enten­dre per què les cèl·lules es moren o tenen dis­fun­ci­ons, des del punt de vista més ele­men­tal. “La nos­tra tec­no­lo­gia per­met fer expe­ri­ments per a aquells que no siguin experts”, explica Arnau Farré, un dels fun­da­dors i alma mater d'Ímpe­tux. De fet, el punt de par­tida de la com­pa­nyia va ser la seva tesi.

El seu direc­tor de tesi, Mario Mon­tes, el va ani­mar i va aca­bar impli­cant-se per trans­fe­rir al mer­cat la recerca que esta­ven fent a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. “Ens vam ado­nar que després de publi­car els nos­tres avenços hi havia una empresa dels EUA que la feia ser­vir i vam deci­dir paten­tar-la”, diu Mario Mon­tes.

Al cap de dos anys (el 2012), i després d'haver inten­tat sense èxit ven­dre o lli­cen­ciar-ne la patent, van deci­dir crear Ímpe­tux i comer­ci­a­lit­zar ells matei­xos els seus des­co­bri­ments. I ales­ho­res, s'hi van incor­po­rar Fer­ran Marsà, màster en fotònica i màster exe­cu­tiu en inno­vació per desen­vo­lu­par pro­ducte i Eli­sa­bet Romeu, màster en engi­nye­ria Física i MBA, com a res­pon­sa­ble de la gestió gene­ral de l'empresa.

Tres anys després d'aquells ini­cis, Ímpe­tux ha tan­cat la pri­mera fase i té un poten­cial de crei­xe­ment enorme, “Hem acon­se­guit trans­for­mar la tec­no­lo­gia en un pro­ducte que es pogués comer­ci­a­lit­zar”, diu Romeu i, de fet, ja han començat a ven­dre a ins­ti­tu­ci­ons com la Uni­ver­si­tat de Muns­ter o la d'Oxford i enguany espe­ren fac­tu­rar 60.000 euros. La segona fase s'enge­garà el 2016, quan cal­cu­len que mul­ti­pli­ca­ran per qua­tre la fac­tu­ració.

La seva tec­no­lo­gia, però, encara no té mer­cat. I en aquest punt hi ha un dels altres ele­ments crítics d'Ímpe­tux. El seu pro­ducte té resistència en els mer­cats madurs i, per tant, han de seguir un pla de comer­ci­a­lit­zació més lent per no morir en l'intent. “Pri­mer venem als inves­ti­ga­dors de cen­tres de recerca públics que accep­ten millor la inno­vació, i aquests gene­ren la neces­si­tat en altres camps, com ara el far­macèutic, i van fent mer­cat”, explica Farré. Aquesta estratègia, que no és nova ni se l'ha inven­tat a Impe­tux costa molt, però, que l'enten­guin els inver­sors. De manera que, per impul­sar el seu pla de comer­ci­a­lit­zació, han enge­gat una cam­pa­nya de finançament col·lec­tiu. “Ofe­rim par­ti­ci­pació en l'empresa, amb un bene­fici del 60%”, diu Farré.