Hem d'entendre que a la gent, que ha estat la protagonista del procés, li pot crear cert desànim. Però la segona votació formava part d'un paquet on les cartes estaven decidides, i les últimes converses era difícil que ho modifiquessin. Ara podem posar els comptadors gairebé a zero, tothom fins ara ha complert els compromisos amb el seu electorat i ara toca construir un acord amb els girs que és evident que caldran si es vol tirar endavant el procés per garantir la tria de presidència.

Es va constatar neguit i decepció per la manca d'acord, i ens vam comprometre a fer pedagogia. És indubtable que fem tard, però no és greu si l'acord arriba en unes setmanes, com estem convençuts. El sentit comú i el sentit compartit per Junts pel Sí i la CUP diu que les eleccions anticipades no es poden contemplar com a escenari sota cap concepte. Això ens esperona i dóna confiança. Menjarem els torrons amb una presidència sortida de la nova legislatura.

Indubtablement. En les últimes setmanes hi ha hagut converses permanents, i escoltant les condicions de Mas, Baños i Rovira és indiscutible que hi ha espais d'acord. Ningú pot explicar com es pot arribar a un acord com el de dilluns, que posa en valor la potencialitat de la feina dels 72 diputats, i no per elegir presidència. Ells mateixos traspuen la sensació que hi haurà acord.

L'ANC vol exigir i canalitzar diumenge la demanda d'unitat de la gent, però també donar tranquil·litat que l'acord arribarà. La manifestació és primer per defensar la sobirania del Parlament; l'Estat ha posat en marxa una maquinària per evitar el desplegament de l'acord de dilluns i, per tant, per eliminar la construcció de la sobirania. Diumenge toca que els ciutadans donin suport a la resolució i surtin a defensar la dignitat de la institució parlamentària davant els atacs i amenaces entre d'altres de l'Audiencia Nacional, que no té cap tipus de vergonya en utilitzar els referents del codi penal del franquisme, del 1973, per intentar recuperar unes competències que amb la nova legalitat vigent difícilment li tocarien.

Aquest és el segon objectiu, perquè la gent està amoïnada i és bo que pugui expressar, de manera clara i cívica, i amb complicitat, la voluntat d'unitat perquè el valor dels 72 diputats sigui preservat, i treballin per fer possible la continuïtat del procés, els volem posar tots en valor. És un acte de pressió, sí, però en la cultura democràtica de l'independentisme segur que ho entendran. Estem convençuts que la concentració hi ajudarà.

Sí, ara el calendari no té cap fita concreta per convocar el ple per sotmetre a votació cap candidatura, i cal un esforç molt concret. La campanya pel 20-D introdueix nous elements que difícilment poden ajudar a tancar un acord, seran lògiques diferents. I a més, que Catalunya hagi aprovat una resolució però no tingui un govern sorgit de les últimes eleccions genera un risc de debilitament gran del procés que és del tot innecessari. Quinze dies en política són molts, tot és tan vertiginós que és temps suficient, si no per votar el nou acord, per tenir les bases molt clares que és possible. Creiem que l'acord serà possible d'aquí a dues o tres setmanes.

L'objectiu no és fer part de cap taula; si algú creu que és necessari, hi serem, i si no, continuarem treballant com ho hem fet, des d'una enorme discreció i contenció. És indubtable que un cop s'ha tancat aquest primer cicle, per respecte als ciutadans ara tocarà que el paper de les entitats sobiranistes sigui més actiu, haurà d'acompanyar.