El cas de l'editor empordanès Manuel Costa-Pau (nascut a Garriguella el 1936) és un bon exemple d'un fet prou generalitzat a les terres catalanes, o és un cas singular, excepcional? Aquesta pregunta es pot tornar a fer quan tenim al davant Diana Palmer, la nova novel·la de Costa-Pau, que publica el segell Llibres del Segle de Gaüses.

Costa-Pau, un lector minuciós i enciclopèdic, va començar molt aviat a treballar en les feines de redacció, revisió, correcció, traducció, lectura, il·lustració i edició que realitzen, des del segle XV, les editorials. El 1966, als 30 anys!, va publicar un llibre molt savi i molt ben amanit: Turistes, sirenes i gent del país. Un assaig molt ambiciós, i ben erudit, sobre un doble èxit: el dels treballadors i capes mitjanes europeus que havien aconseguit anar arrencant les vacances pagades, i el dels industrials catalans, mallorquins i valencians que anaven generant, a contracorrent, un nou i decisiu sector econòmic, que seria un sector fonamentalment exportador.

El que sorprèn més no és que un redactor editorial escrigui un llibre important, sinó que ho faci tan aviat: un xic abans dels 30 anys (al 1962, el Joan Fuster de Nosaltres, els valencians tenia 40 anys, i al 1964, el Francesc Candel d'Els altres catalans, en tenia 39, d'anys).

Al 1977, Costa-Pau edita el primer volum de la versió catalana d'una obra italiana de grans dimensions dedicada als estudiants de totes les edats: Ulisses. Enciclopèdia de la recerca i la descoberta. Publicada pels Editori Riuniti, i dirigida, a Itàlia, pel matemàtic, ensenyant i membre del PCI, Lucio Lombardo-Radice. Els 12 volums de la traducció /adaptació catalana van anar apareixent regularment, i amb un espectacular èxit de vendes, entre 1977 i 1985.

El primer volum, en una petita editorial Avance, i els altres 11 volums, i la reimpressió iniciada al 1987, en una empresa creada per editorial Planeta: les Edicions Ulisses, dirigida per Rafael Borràs.

Els llibres més venuts –desenes de milers d'exemplars- de Manuel Costa-Pau són els volums d'Ulisses. L'onzè, publicat al 1984, era absolutament original. El seu títol: Els Països Catalans. Definits, d'entrada, així: “Els Països Catalans són constituïts per les illes Balears i una llenca de terres continentals, de forma vagament triangular, situades vers la part occidental de la Mediterrània” (pàg. 18). Seguien unes pàgines esplèndides on l'economia ocupava un lloc destacat: “Hom parla d'austeritat, de salvar tots els llocs de treball salvables, de lluita contra l'atur, de no retrocedir en les conquestes assolides pels treballadors.”

Per a això,“cal explicar d'antuvi el funcionament del mode de producció contemporani. Cal descobrir els centres neuràlgics del capitalisme, veure sota quines formes operen, sovint amb una subtilesa refinadíssima” (pàg. 36). I, al 1984, érem lluny de les refinades subtileses de la digitalització informàtica!