Ningú li pot discutir, a Pablo Iglesias (Madrid, 1978), la seva gran capacitat per a la retòrica i per navegar amb comoditat per la fina línia que hi ha entre el populisme i la demagògia. Sens dubte que el candidat de Podem és un dels líders polítics del moment, però en aquestes eleccions es veurà realment quin patrimoni electoral té. Qui va ser la gran sorpresa de les eleccions europees quan era un perfecte desconegut per a la gran majoria, i va obtenir el càrrec d'eurodiputat al Parlament Europeu, no ha tingut ocasió d'exercir el poder, i ara es veurà fins a quin punt l'electorat valora el seu carisma, el seu discurs i la seva capacitat per enlluernar les masses. En el seu haver es poden comptabilitzar les alcaldesses de Barcelona i Madrid, Ada Colau i Manuela Carmena, que, venint de formacions diferents, s'han sumat al projecte de Podem. I en el seu compte de mèrits discutibles també hi podem sumar la pràctica absorció d'Iniciativa per Catalunya, un espai d'esquerra alternativa i ecologista que en l'àmbit de l'Estat Izquierda Unida no s'ha deixat manllevar, tot i que ho pot acabar pagant car en les eleccions del 20-D.

Pablo Iglesias ha sabut com ningú utilitzar les xarxes socials i, sobretot, el poder del discurs televisiu. Llicenciat en dret i doctor en ciències polítiques, és professor d'aquesta matèria a la Universitat Complutense de Madrid (d'on surt tot el nucli dur de Podem). Es va foguejar en un programa de debat polític a La Tuerka, primer a Tele K i després al web del diari Público, i també en l'espai Fort Apache, d'Hispan TV, la cadena en castellà del govern iranià! Persistent i convincent, no va parar fins que el van convidar a les tertúlies (per dir-ho d'alguna manera) d'El gato al agua, d'Intereconomía, i d'aquí a la fama. Això passava el 25 d'abril del 2013 i va esdevenir un habitual de les tertúlies i el seu discurs nou i diferent va triomfar, i va ser reclamat per La Sexta o Cuatro, i al cap de dotze mesos justos va fer el salt a la primera línia de la política.

Iglesias és fill únic i va néixer l'any que es va aprovar la Constitució, però no és un nouvingut en el món de la política. El seu avi havia estat condemnat a mort pel franquisme i el seu pare era militant d'IU, i ell va començar a militar als 14 anys a les Joventuts Comunistes, fins que a partir dels 21 anys va anar derivant cap als moviments socials, davant la manca de respostes de l'esquerra tradicional. Si ens situem al maig del 2011, quan els moviments del carrer es van estendre per tot l'Estat espanyol, Iglesias encara no havia fet el salt, però s'estava preparant a les cadenes televisives alternatives i a la universitat madrilenya, on coneix els seus col·laboradors principals, com ara Juan Carlos Monedero i Íñigo Errejón.

Des de l'esquerra convencional fins als moviments d'antiglobalització, el gener del 2014 presentava el moviment ciutadà Podem i el mes de maig aconseguia cinc escons al Parlament Europeu. En el moment àlgid de la seva popularitat, el 15 de novembre d'ara fa un any, va ser escollit secretari general de Podem, amb el 88% dels vots emesos per una assemblea ciutadana de més de cent mil persones. Des de la dreta se l'ha titllat de cabdill populista i d'haver generat culte a la seva personalitat, i des de Catalunya se li critica sovint la seva ambigüitat sobre el procés, tot i que quan ha vingut a casa nostra ha demanat el referèndum i se li ha hagut de recordar que no figurava en el seu programa electoral. Pablo Iglesias és molt intel·ligent i té un gran ego, i potser per això a vegades parla de temes que no acaba de controlar, tot i tenir un bon equip d'assessors. Ara, es veurà la seva capacitat d'esgarrapar vots a PSOE i IU, i fins a quin punt haurà de competir amb el seu company de generació Albert Rivera, que des de la dreta intenta també accedir a la presidència espanyola.