Del TTIP, el Transatlantic Trade and Investment Partnership, és impossible pronunciar-s'hi decididament a favor o decididament en contra perquè el que es coneix d'ell és a través de tercers, és incomplet, perquè el seu text es troba filtrat per procediments que prohibeixen la difusió dels esborranys que es discuteixen així com de les conclusions que es van aconseguint; el motiu és el total secretisme en què es mantenen les negociacions i que implica que ni tan sols els membres del Parlament Europeu tinguin lliure accés als documents vinculats amb l'acord. (Una aproximació introductòria pot trobar-se aquí –).

Amb el poc que fins ara se'n sap el que sí sembla que pot deduir-se és que l'objectiu del TTIP deriva en un acord de cooperació que fonamentalment beneficia les corporacions nord-americanes i europees a fi que els sigui més fàcil aconseguir les seves metes, consistint tal benefici a suavitzar o eximir de controls i regulacions que els estats ja hagin instituït o creuen oportú establir. Assumint que això sigui així i sense entrar en més detalls la pregunta és per què està sent dissenyat i negociat un document de tals característiques? Penso que l'explicació es troba en la Història, en l'evolució de la dinàmica històrica.

El sistema capitalista, l'actual, neix oficialment després de la fi de les guerres napoleòniques, a principis del segle XIX. Dues són les característiques bàsiques que li distingeixen de l'anterior sistema mercantilista: l'hiperindividualisme que va introduir en totes les relacions econòmiques i la defensa a ultrança de la llibertat en la presa de decisions.

Coincidint amb l'inici de l'actual crisi en el 2010 l'individualisme ha començat a declinar. No és que estigui desapareixent, però sí s'està canalitzant cap a unes majors dimensions dels individus en forma d'absorcions d'unes companyies per altres a fi de guanyar grandària i dimensió geogràfica, amb la qual cosa es produeix un augment en la llibertat per decidir d'aquestes creixentment potents companyies transformades ja en corporacions postglobals. En aquest escenari és quan apareix el TTIP. És a dir, el TTIP ha nascut per necessitat.

El TTIP va a ser l'eina que permeti a a les corporacions moure's amb facilitat per Europa i EUA i entre Europa i EUA. Moure's: actuar, fer negocis, traslladar capitals, activitat i factors productius sense nosa ni frens que dificultin la seva operativa. És clar: la pregunta òbvia: i això, és bo o és dolent?

Els conceptes de bo i dolent són relatius a escales de valors, i les escales de valors canvien amb el temps. El que sí sabem és que avui, amb un món absolutament interconnectat, postglobal, sense distàncies i accessible en instants, els conceptes d'estat, frontera i territori nacional es dilueixen i el que queda és ocupat per les corporacions: organitzacions mundials, moltes d'elles diversificades, amb un poder molt superior al de la majoria dels actuals estats. El TTIP ve a ordenar i a afavorir aquest escenari.

Per tant, les implicacions del TTIP per a la majoria de la població pot ser que veritablement no siguin gaire bones, el que succeeix és que són inevitables.