Focus

L'empresa exportadora és més constant

En els darrers quatre anys ha augmentat un 21% el nombre de companyies que venen a l'exterior d'una manera regular i continuada.L'evolució d'aquest indicador demostra una competitivitat més gran de l'economia

L'empresa ha assumit l'obertura com una estratègia de creixement
El fenomen ha arribat per quedar-se i, a més a més, no té sostre
Les pimes industrials són les que han fet créixer l'exportació

El nom­bre de les empre­ses expor­ta­do­res regu­lars cata­la­nes (les que han venut a l'exte­rior d'una manera sos­tin­guda durant els dar­rers qua­tre anys) ha cres­cut un 15% des de l'inici de la crisi fins al mes de setem­bre d'enguany (últi­mes dades dis­po­ni­bles). Si repas­sem els dar­rers qua­tre anys, l'incre­ment ha estat d'un 21%. En xifres totals, han pas­sat de ser 13.800 l'any 2008 a quasi 16.000.

Lluny de la fre­dor de les xifres, aquesta evo­lució és una dada espe­ci­al­ment posi­tiva que evi­den­cia el bon ritme en l'ober­tura de l'eco­no­mia cata­lana.

Amb la crisi, l'expor­tació es va con­ver­tir en un refugi per a mol­tes com­pa­nyies que no tro­ba­ven sor­tida als seus pro­duc­tes i ser­veis en el mer­cat inte­rior. Quan tots els indi­ca­dors econòmics s'ensor­ra­ven la xifra d'expor­ta­ci­ons crei­xia com l'escuma. De fet, des que va començar la crisi les expor­ta­ci­ons cata­la­nes han cres­cut un 24%. Ara bé, el punt clau per saber si aquest feno­men era una qüestió pun­tual o havia vin­gut per que­dar-se ha estat endin­sar-se en l'evo­lució de les empre­ses que venen d'una manera cons­tant. I les dades ens diuen que es va per bon camí.

Per a la con­se­llera dele­gada d'Acció, l'agència de la com­pe­ti­ti­vi­tat de la Gene­ra­li­tat, Núria Betriu, aquesta evo­lució posi­tiva s'explica perquè l'empresa cata­lana ha aca­bat inte­grant la inter­na­ci­o­na­lit­zació com una estratègia de crei­xe­ment, que va més enllà d'una res­posta a les cri­sis de con­sum intern. “Hem acon­se­guit doblar el nom­bre d'empre­ses que expor­ten de manera habi­tual”, recorda Betriu.

I si tor­nem a les dades, quan ha començat a aflui­xar la crisi, el nom­bre d'empre­ses expor­ta­do­res regu­lars ha con­ti­nuat crei­xent i a rit­mes encara supe­ri­ors. El 2014, per exem­ple, van créixer un 8,6% més res­pecte a l'any 2013, asso­lint un nou rècord per segon any con­se­cu­tiu. Miriam Sabaté, direc­tora del depar­ta­ment inter­na­ci­o­nal de la patro­nal Pimec, con­si­dera que tot ple­gat fa pen­sar que les empre­ses un cop inter­na­ci­o­na­lit­za­des ja no volen renun­ciar a les ven­des en altres mer­cats.

Per la seva banda, Roger Roma­gosa, eco­no­mista de l'Obser­va­tori de la Pimec, explica que el fet que el nom­bre d'empre­ses que venen a l'exte­rior d'una manera con­ti­nu­ada hagi estat crei­xent fins i tot quan les esporàdiques s'han estan­cat, és un indi­ca­dor de la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'eco­no­mia cata­lana.

Vist tot això, per què és tan impor­tant que l'expor­tació sigui una qüestió regu­lar a les empre­ses?

En pri­mer lloc, com explica Asun Cirera, asses­sora en comerç exte­rior de la patro­nal Cecot, aquest fet afa­vo­reix el crei­xe­ment de les expor­ta­ci­ons d'una manera sos­tin­guda en el temps. I en aquest cas, les xifres demos­tren que l'aug­ment de les expor­ta­ci­ons en els dar­rers set anys s'ha nodrit de l'incre­ment de les empre­ses expor­ta­do­res regu­lars.

A més a més, el fet que un país tin­gui mol­tes empre­ses expor­ta­do­res regu­lars retorna en bene­fici de l'eco­no­mia. “Si com­pa­rem una empresa expor­ta­dora amb una de no expor­ta­dora, la pri­mera sem­pre té una ocu­pació més gran en mà d'obra, té més pro­duc­ti­vi­tat i una ren­di­bi­li­tat més alta”, afe­geix Cirera. Per tant, tenir un tei­xit empre­sa­rial d'expor­ta­do­res regu­lars les fa més sòlides i els fa gua­nyar dimensió.

Una altra bona notícia que surt d'aques­tes dades és que han estat les empre­ses indus­tri­als i, a més, les de dimensió petita o mit­jana, les que han fet engrei­xar la xifra d'empre­ses expor­ta­do­res regu­lars.

Es tracta, segons explica la con­se­llera dele­gada d'Acció, de pimes pro­ce­dents prin­ci­pal­ment dels sec­tors metal·lúrgic, de maquinària i ali­men­tació. Que hagi estat aquest per­fil d'empre­ses les que més han con­tribuït a fer créixer les expor­ta­ci­ons i més encara la regu­lar és molt ben rebut. Per una banda, perquè evi­den­cia que la indústria con­ti­nua sent un sec­tor clau per a l'eco­no­mia cata­lana i que, a més, té pro­jecció de crei­xe­ment. Per altra banda, perquè el fet que siguin empre­ses de dimen­si­ons més reduïdes ajuda a com­pen­sar la dis­tri­bució actual. De fet, d'acord amb les dar­re­res dades dis­po­ni­bles, un 26,2% de les pimes indus­tri­als cata­la­nes són expor­ta­do­res, un per­cen­tatge molt allu­nyat del 87,3% de les grans empre­ses.

Segons Asun Cirera, aques­tes empre­ses no han des­per­tat el seu interès per la inter­na­ci­o­na­lit­zació d'una manera sob­tada, sinó que ja tenien capa­ci­tat per ven­dre a l'exte­rior però els man­cava un impuls final. “Hi ha hagut una llarga tasca de sen­si­bi­lit­zació en el tema de la sor­tida a d'altres mer­cats.”

Curi­o­sa­ment, tota aquesta bona posició es dóna en un període en què el finançament ban­cari (una eina clau per créixer a l'exte­rior) ha estat molt escàs. I a més a més, segons la direc­tora del depar­ta­ment inter­na­ci­o­nal de Pimec, les línies d'ajuts i les sub­ven­ci­ons s'han escurçat. Miriam Sabaté es mos­tra molt crítica amb l'acció de l'admi­nis­tració cata­lana: “A àmbit de país no s'està apos­tant prou per incre­men­tar la xifra d'empre­ses expor­ta­do­res regu­lars, el sis­tema d'ajuts està massa foca­lit­zat en els incen­tius per ini­ciar-se en la inter­na­ci­o­na­lit­zació”, afirma.

Qua­tre noves ofi­ci­nes.

La con­se­llera dele­gada d'Acció con­testa que en els dar­rers dos anys s'ha man­tin­gut el pres­su­post per incen­ti­var la inter­na­ci­o­na­lit­zació de l'empresa cata­lana. I a més avança que per a l'any 2016 ja han pla­ne­jat l'ober­tura de qua­tre noves ofi­ci­nes d'Acció a l'exte­rior, que se situ­a­ran al Perú, l'Iran, els Bal­cans i algun país de l'Àfrica que està per deter­mi­nar.

Caldrà veure, a més a més, com influ­eix la crei­xent cre­ació d'empre­ses tec­nològiques que nei­xen des del pri­mer dia amb una visió inter­na­ci­o­nal. Joan Ramon Rovira, cap d'inter­na­ci­o­nal de la Cam­bra de Bar­ce­lona, creu que ara com ara no són el cen­tre de gra­ve­tat de les empre­ses expor­ta­do­res però és un feno­men en alça.

Ara com ara el 39% de les fir­mes expor­ta­do­res cata­la­nes ho fan d'una manera regu­lar. La xifra, tot i que és mati­sa­ble, mos­tra que encara hi ha camí per recórrer. Joan Ramon Rovira creu que cal reforçar el feno­men de l'ober­tura de l'empresa cata­lana. “Des del punt de vista de l'empresa cal pren­dre més consciència de la inter­na­ci­o­na­lit­zació i, pel que fa a país, cal faci­li­tar l'acti­vi­tat empre­sa­rial”, diu Rovira, qui entén que no és una qüestió de sub­ven­ci­ons sinó que el govern ha d'afa­vo­rir els acords i trac­tats trans­na­ci­o­nals i treure els entre­bancs a l'acti­vi­tat empre­sa­rial. Per a Rovira, cal anar molt més enllà, “les empre­ses han de ser cada cop més inten­si­ves en conei­xe­ment i inno­vació si volen ser pre­sents en un mer­cat glo­bal”, diu, i afe­geix que cal inci­dir molt més en un sis­tema d'inno­vació i desen­vo­lu­par un model edu­ca­tiu d'alt nivell.

De fet la manca de per­so­nal qua­li­fi­cat és un dels punts febles amb què es troba l'empresa cata­lana que es vol ini­ciar en l'aven­tura inter­na­ci­o­nal. “Loca­lit­zar les per­so­nes pre­pa­ra­des amb conei­xe­ments de comerç inter­na­ci­o­nal i idi­o­mes sovint és una tasca inas­so­li­ble”, diu Cirera.

Hi ha d'altres limi­ta­ci­ons a les quals s'enfronta l'empresa per tenir èxit en la seva sor­tida i és acon­se­guir una bona pla­ni­fi­cació, amb uns objec­tius de mer­cat clars. L'asses­so­ra­ment acaba sent un punt clau.

Un aprovat en solidesa exterior

L'associació d'empreses exportadores de maquinària, Amec, ha elaborat un indicador sobre el nivell de solidesa de la internacionalització de l'economia espanyola. Assessorats en metodologia pel professor de la Universitat de Barcelona Joan Tugores, l'objectiu és avaluar l'evolució de l'obertura de l'economia creuant les dades d'indicadors diversos com el nombre d'empreses exportadores regulars que té un país, el nombre de filials i com de diversificats estan els mercats als quals venen les empreses, el nivell tecnològic de les exportacions o la inversió estrangera, entre altres elements. A l'edició de l'any 2015, sobre dades del 2014, l'índex de solidesa de la internacionalització va ser de 5,56 sobre 10, que representa un creixement del 4,9% respecte a l'anterior exercici. Joan Tristany, director general de l'Amec, explica que aquesta dada indica que encara hi ha molta feina per fer. “Ens ajuda a detectar els punts forts i els dèbils”, diu.

L'indicador mostra que les principals limitacions a la internacionalització són les barreres a l'exportació, el pressupost públic, o més aviat la manca d'aquest, a més de la inversió estrangera. Tristany avança que per a l'any vinent estan preparant un indicador de Catalunya i la comparació amb Alemanya.

França és la primera

França continua sent la principal destinació de les exportacions catalanes. Tradicionalment ha ocupat el primer lloc, i costarà treure-li el regnat. Al darrere seu hi ha els altres països més propers geogràficament, com ara Andorra, Portugal o Itàlia.

Hi ha encara una concentració molt clara en els mercats escollits per vendre. Europa copa encara més del 60% de les exportacions catalanes. De fet, en el rànquing dels vint països on més exporten les companyies catalanes, la primera destinació que està fora de la UE són els EUA, que no arriba fins a la posició sisena.

Pel que fa als països emergents (la Xina, el Brasil, Rússia o l'Índia), la penetració de l'empresa catalana és encara molt feble.

A la Xina s'exporta a penes un 1% del total de les vendes a l'exterior catalanes. El gegant asiàtic ocupa l'11è lloc en el rànquing i el Brasil, el 18è.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.