Borsa

Només canvia el mes

La desconfiança vers la renda variable continua en nivells elevats i els principals índexs no troben sòl ni motius per rebotar. L'Íbex-35 arriba a caure més d'un 18% en cinc setmanes.

L'impacte positiu de les paraules de Draghi en les principals borses és limitat, tot i anunciar noves mesures d'estímul per al pròxim març
La inestabilitat política no està passant factura a l'Íbex-35

Res no ha can­viat en les bor­ses inter­na­ci­o­nals les dar­re­res set­ma­nes i el que ha patit algun canvi ho ha fet cap a pit­jor. La des­con­fiança que va començar a escam­par-se pels par­quets a prin­ci­pis de desem­bre -quan van escla­tar els pri­mers temors sobre una fre­nada brusca de l'eco­no­mia mun­dial- és ara de tal mag­ni­tud que pocs són els atre­vits que tre­pit­gen els par­quets. La pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals estan cotit­zant en els mínims dels dar­rers tres anys després d'ini­ciar una fase cor­rec­tiva que no troba cap sòl on atu­rar-se.

El desànim dels inver­sors és tan evi­dent que ni els bai­xos preus en què cotit­zen un bon gra­pat de valors després de les for­tes cai­gu­des pati­des en els dar­rers dos mesos i mig són apro­fi­tats per entrar en la borsa. Els acci­o­nis­tes temen que aquesta fase bai­xista con­tinuï i és per això que espe­ren que el tem­po­ral passi per tor­nar a entrar en els actius de risc. I men­tres­tant, els dies i les set­ma­nes van pas­sant i res no millora, ans al con­trari.

La feblesa de l'eco­no­mia xinesa i la dava­llada del preu del petroli són els prin­ci­pals argu­ments que segons els experts expli­quen els retro­ces­sos en els mer­cats bor­sa­ris d'arreu. La por que l'alen­ti­ment de l'eco­no­mia xinesa posi en perill la ines­ta­ble recu­pe­ració econòmica als EUA, ara que la Reserva Fede­ral (FED) ha començat a apu­jar els tipus d'interès, està pres­si­o­nant a la baixa els índexs bor­sa­ris. I la pèrdua de valor de l'or negre, que durant el gener ha arri­bat a caure per sota els 30 dòlars per bar­ril, està col­pe­jant les empre­ses petro­li­e­res en els mer­cats al mateix temps que fa témer que hi ha crisi per estona.

És per això que els par­quets estan deserts d'inver­sors, els movi­ments estan sent força exa­ge­rats i la vola­ti­li­tat ha asso­lit quo­tes ele­va­des davant la incer­tesa del que pugui pas­sar en el futur més pro­per.

Sí però no.

Ni tan sols els inver­sors es refien ja de les pro­me­ses del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE). Davant el dego­teig bai­xista de les bor­ses en l'inici d'exer­cici, a mit­jans de gener el pre­si­dent de l'enti­tat euro­pea, Mario Draghi, va anun­ciar noves mesu­res d'estímul econòmic que s'han de posar-se en marxa al març. La notícia va acon­ten­tar els mer­cats, però només per una jor­nada. L'evidència que l'eco­no­mia glo­bal està patint una fre­nada brusca i que les polítiques monetàries tant a aquesta banda de l'Atlàntic com a l'altra o no s'ajus­ten a la rea­li­tat o no tenen gaire marge de mani­o­bra està cas­ti­gant la renda vari­a­ble inter­na­ci­o­nal. Cap mer­cat no és una excepció i les empre­ses més pena­lit­za­des estan sent petro­li­e­res, com­pa­nyies lli­ga­des a les matèries pri­me­res i el sec­tor ban­cari.

El càstig que ha rebut la pràctica tota­li­tat de valors que for­men part de l'Íbex-35 ha ofe­gat l'evo­lució d'aquest índex, que va tan­car el gener amb una pèrdua del 7,63% -la pit­jor arran­cada d'exer­cici des de l'any 2010- i cotit­zant en els 8.815,80 punts. Aquest sig­ni­fi­ca­tiu retrocés supera el 2,54% que va recu­lar el Ftse-100 i el 4,75% del Cac-40 pari­senc però està per sota de la dava­llada enre­gis­trada pel Dax Xetra ale­many (-8,80%) i pel Nas­daq (-7,86%) en aquest mateix període.

De moment, la ines­ta­bi­li­tat política que hi ha a Espa­nya, on el resul­tat dels comi­cis del 20 de desem­bre encara no ha permès for­mar un govern esta­ble, no està pas­sant fac­tura al selec­tiu índex que ha recu­lat en línia amb el que ho ha fet la resta d'índexs occi­den­tals. Tan­ma­teix, està per veure si l'exe­cu­tiu que final­ment acaba aga­fant les reg­nes del país agrada o no als inver­sors i com aquests reac­ci­o­nen al resul­tat que dona­ran les actu­als nego­ci­a­ci­ons entre les for­ma­ci­ons polítiques.

L'esce­nari poc pro­pici per a la inversió en borsa ha fet que algu­nes de les empre­ses que esta­ven dis­po­sa­des a sor­tir a cotit­zar es repen­sin aquesta estratègia fins que el tem­po­ral passi i la situ­ació s'esta­bi­litzi. De fet, com­pa­nyies que tenien pre­vist debu­tar en el par­quet aquest mes de febrer, com Volo­tea (aerolínia de baix cost), han dei­xat en stand-by els seus plans.

L'or torna a bri­llar.

I men­tre les tur­bulències econòmiques man­te­nen els inver­sors lluny dels par­quets, el diner -poruc per natu­ra­lesa- ha tor­nat a mirar cap a l'or. El metall preciós, valor refugi en temps de crisi, enllu­erna de nou els inver­sors i cotitza en màxims dels dar­rers tres mesos (a un pas de superar els 1.200 dòlars per unça) després que hagués estat arra­co­nat quan les bor­ses, fa un any, bri­lla­ven tot des­comp­tant un esce­nari opti­mista que encara està per arri­bar. Des dels mínims que va mar­car a prin­ci­pis de desem­bre, en els vol­tants dels 1.000 dòlars per unça, aquest metall s'ha reva­lo­rat més d'un 13% a l'abric de la incer­tesa econòmica reg­nant.

La pre­visió per al mes de febrer és que tot con­tinuï igual. De fet, en les pri­me­res ses­si­ons d'aquest mes les bor­ses han vis­cut rebots que s'han esvaït en jor­na­des poste­ri­ors, en línia amb el que havia pas­sat al gener. Fins i tot, l'Íbex-35 s'ha pre­ci­pi­tat per sota els 7.800 punts apu­jant per sobre del 18% la pèrdua d'ençà que començà el 2016.

Els experts cre­uen que la vola­ti­li­tat es man­tindrà men­tre no apa­re­gui algun cata­lit­za­dor que sigui capaç d'inver­tir la tendència a la baixa dels mer­cats i retorni la con­fiança a uns inver­sors que espe­ren poca cosa de la borsa. Ja se sap que la con­fiança, un cop per­duda, és molt difícil de recu­pe­rar i vist l'esce­nari pes­si­mista que impera arreu, això cos­tarà d'asso­lir.

Tan­ma­teix, la manca d'inver­si­ons alter­na­ti­ves i l'ele­vada liqui­di­tat exis­tent fan pen­sar els ana­lis­tes que tard o d'hora el diner retor­narà al par­quet. I encara més si les com­pa­nyies, com està pas­sant ja, mos­tren als mer­cats que els seus bene­fi­cis con­ti­nuen crei­xent. Ara només cal espe­rar que canviï la dita i que bé acabi el que mal comença, després d'un inici d'any des­astrós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.