Sánchez no aconsegueix un sí “rotund” al pacte amb C's
La meitat de la militància socialista respon a la consulta sobre l'acord amb un suport del 78,9% enfront el 21% de rebuig
Només el 31% de les bases del PSC acut a les agrupacions per votar
Pedro Sánchez havia reclamat a les bases ratificar “amb orgull” el seu acord amb Ciutadans però, sobretot, havia exigit un sí “clar i rotund” per a un pacte que, segons el secretari general, s'havia fet des de la “coherència” del projecte socialista. Però amb una participació de poc més de la meitat de la militància, de la qual, el 78,97% va votar afirmativament a l'entesa mentre que el 21% la rebutjava, la direcció del PSOE se sentia satisfeta, si bé en cap cas no havia aconseguit la contundència que sol·licitava el líder de la formació quan a mig matí es va presentar a l'agrupació madrilenya del PSOE de Pozuelo de Alarcón per dipositar el seu vot i fer una crida a la militància a donar-li un aval sense fissures a un acord que, com qui diu, acabava de sortir del forn, ja que es va fer públic dimecres passat.
En total, doncs, amb el 98% escrutat la participació va ser de més del 51,7% del cens socialista –unes 90.000 persones– dels 189.167 afiliats que té actualment la formació (incloent-hi el PSC) mentre que el vot a través d'Internet, que es podia exercir el dia abans, només va convèncer 13.000 militants, els quals havien de respondre sí o no al següent enunciat: “El PSOE ha arribat i ha proposat acords a diferents forces polítiques per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del govern. Dónes suport a aquests acords per conformar un govern progressista i reformista?”
Aquesta és la segona vegada que Sánchez se sotmet a l'escrutini de les bases en només un any i mig. El juliol del 2014, però, s'escollia el secretari general en una consulta marcada per la gran rivalitat entre l'actual secretari general i Eduardo Madina. En aquella ocasió, tot i ser una cita més renyida, hi va participar el 66%. És per això que ahir a la nit la direcció de Sánchez respirava alleugerida després que tot el dia haguessin temut un participació molt més escassa i considerava tot un èxit que sense haver tingut temps de fer campanya s'hagués mobilitzat la meitat de la militància.
Participació del PSC
Malgrat la satisfacció a Ferraz, hi va haver indrets on la indiferència va ser clamorosa. És el cas de Catalunya, on només va votar el 31,32% de la militància del PSC, dels quals el 79% van dir sí a l'acord, mentre que el 20,9% s'hi van oposar, segons dades facilitades anit per Ferraz. En tot cas des de la direcció del partit de Miquel Iceta es destacava que el resultat suposa un “clar aval” al candidat i al “govern de canvi que està disposat a encapçalar”. A banda de la participació, el major vot de càstig es va produir a Aragó, on el 36,35% va dir no al pacte, mentre que el major suport el va donar Euskadi, amb un 90,6%.
Pel que fa a Andalusia, la seva direcció no havia mostrat un excessiu entusiasme per la cita. Susana Díaz –una de les principals detractores de la gestió del líder del PSOE– ahir va acudir a les urnes gairebé d'incògnit i sense haver fet cap crida a la participació en les jornades anteriors.
Malestar de Díaz
La presidenta de la Junta va anar a votar després d'un acte organitzat pel PSOE andalús amb motiu del Dia d'Andalusia, que es commemora avui. Díaz, que l'any passat va resultat investida amb els vots de C's, ni tan sols s'havia pronunciat sobre l'acord firmat entre Sánchez i Rivera, si bé des del seu entorn es va deixar constància que no li feia cap gràcia que s'hagi rubricat eliminar les diputacions i que no se sigui prou contundent contra la reforma laboral del PP.
Tot i així, i aprofitant l'acte de commemoració de la diada, la secretària general de la federació més important –on també es va enregistrar una participació i un rebuig al pacte lleugerament superior (24%)– va dedicar una breu al·locució a la investidura del rival: confia que en un futur immediat hi hagi un govern espanyol “ferm” i sòlid” encapçalat per Sánchez, mentre blasmava contra el PP i contra Podem, els quals acusava de “trilers”.
L'actitud de la baronessa del sud ha marcat, sens dubte, la d'altres líders territorials com per exemple el manxec Emiliano García Page, el qual també va mostrar força fredor cap a la consulta tant per l'ambigüitat de la pregunta –que ni tan sols fa referència al pacte explícit amb C's– com per alguns punts del pacte. La paradoxa, però, és que eren els que més burxaven perquè a Sánchez ni li passés pel cap apropar-se a Pablo Iglesias i es presentés davant d'ells amb un acord amb Podem que impliqués també els grups independentistes catalans. És per això que Sánchez, pel que pogués passar, el gener passat es va inventar celebrar la consulta.
El cert, però, és que el resultat de la consulta no és vinculant. La darrera paraula la tindrà demà el comitè federal, en el qual s'espera que se sentin les veus crítiques a l'acord. Malgrat tot, tampoc no és previsible que es tombi la veu de la militància.
Els dubtes de Rivera
I mentre Sánchez respira internament, C's segueix pressionant Mariano Rajoy perquè faciliti una investidura que ja es preveu fallida. Tant és així que Rivera ja es comença a desdir del seu compromís de mantenir-se al costat del PSOE fins a un eventual escenari d'eleccions, donant per fet que el socialista no aconseguirà el vots suficients i, a partir d'aquí, serà el moment de desentendre's de l'acord però usant-lo de base per iniciar maniobres d'aproximació al PP.
