El govern turc ha reclamat a la Unió Europea (UE) una ajuda addicional de 3.000 milions d'euros per al 2018 i l'acceleració del final dels visats turcs com a contrapartida a la seva cooperació per fer front a l'onada de refugiats, segons ha informat el president de l'Eurocambra, Martin Schulz.

“Per tallar la crisi de refugiats, Turquia ha fet algunes propostes molt interessants, propostes que afecten directament el control de la frontera, la cooperació entre Grècia i Turquia. Les propostes estan vinculades a una petició de la part turca”, ha explicat Schulz en una roda de premsa al marge de la cimera entre la UE i Turquia, a la qual assisteix el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu.

En concret, Ankara “ha demanat 3.000 milions d'euros de diner addicional per al 2018” per assistir els refugiats al país, que se sumarien al paquet inicial de 3.000 milions al qual la UE ja es va comprometre per al 2016 i 2017. “El Parlament Europeu està disposat a fer tot el que pugui per accelerar el procés”, ha apuntat el president de l'eurocambra en referència a aquest ajut.

Schulz també s'ha mostrat obert a estudiar la reclamació d'Ankara d'“accelerar la liberalització dels visats”. Aquesta mesura estava prevista per a l'octubre, però Turquia vol ara que s'avanci al juny, perquè sosté que aleshores ja haurà demostrat que compleix la seva part del tracte amb els 28.

Per contra, és partidari de separar les negociacions d'adhesió a la cooperació necessària entre la UE i Turquia per fer front a la crisi migratòria, davant de la pretensió d'Ankara d'accelerar el procés d'adhesió amb l'obertura de nous capítols.

El primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, ha plantejat aquestes peticions aquest dilluns en la primera sessió de la cimera UE-Turquia, després de presentar-les ahir a la nit a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i al primer ministre holandès, Mark Rutte, que ostenta la presidència semestral del Consell de la Unió.

A canvi d'aquestes reclamacions, el govern de Davutoglu es compromet a acceptar de manera immediata la devolució de “tots” els immigrants econòmics i refugiats que arribin a Grècia a partir d'una data específica, que encara no s'ha concretat.

Ankara, però, vol tenir la seguretat que aquest nou sistema no implicarà el retorn del milió de persones que ja acull Alemanya. També posa com a condició que la UE es faci càrrec de les despeses de les devolucions. A més, proposa un mecanisme pel qual cada sirià retornat des de Grècia es correspongui amb el trasllat d'un refugiat des de Turquia a la UE per vies legals, per tal que el balanç final sigui “neutral” per a la part turca.

Schulz ha donat suport a aquesta opció perquè, segons la seva opinió, no va en contra dels refugiats sinó contra els traficants. “No és contra les convencions internacionals. Al contrari, és una espècie de protecció dels refugiats que són explotats per aquestes bandes de criminals”, ha dit.