Dels selfies amb refugiats sirians d'Angela Merkel al tancament de fronteres de Viktor Orbán i Werner Faymann. Els primers ministres d'Hongria i Àustria han acabat guanyant la partida a la cancellera alemanya: la Unió Europea dóna per tancada la ruta dels Balcans i vol contenir l'onada migratòria amb un doble cordó sanitari, a Turquia i a Grècia.

Els líders dels Vint-i-vuit es van reunir ahir amb el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, que vol aprofitar-se de la desesperació europea i cobrar-se l'ajuda: Ankara no en té prou amb els 3.000 milions d'ajuda oferts i en demana el doble, 6.000 fins al 2018, però també exigeix que els turcs puguin viatjar lliurement sense visat per Europa ja a partir del juny i que les negociacions per adherir-se al club s'accelerin.

Catifa vermella per a Turquia a Brussel·les, tot i la deriva autoritària i els atacs a la llibertat de premsa d'Erdogan, que acaba de tancar el diari crític Zaman. La UE necessita el president turc per combatre les màfies i segellar el mar Egeu, per on continuen arribant a les illes gregues 2.000 immigrants al dia (i això ara que fa mal temps, a l'hivern!). Però sobretot perquè accepti els immigrants que els governs europeus expulsin (fins ara només ha obert la porta a poc més de 300). En concret, els Vint-i-vuit li van oferir ahir endur-se de Turquia un refugiat sirià per cada immigrant que accepti acollir de tornada (per exemple, des de Grècia). Fins i tot es plantegen expulsar sirians. “Per cada sirià que readmeti Turquia, un altre sirià serà reubicat des de Turquia fins a la UE”, preveia l'esborrany de conclusions de la cimera, en tancar aquesta edició.

El missatge és clar i ja el va avançar la setmana passada el president del Consell Europeu, Donald Tusk. “No vingueu a Europa!” En altres paraules: els Vint-i-vuit van deixar clar als immigrants que l'única escletxa per exiliar-se a la UE és intentar-ho per la via legal. I que posar-se en mans dels traficants és llençar els diners. Per por d'un càstig en les eleccions regionals alemanyes d'aquest diumenge (a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt) i amb la popularitat de la CDU sota mínims, Merkel ha acabat acceptant que s'imposi la línia dura d'Orbán i Faymann.

Els 37.000 immigrants que ja hi ha acumulats a Grècia (50.000 segons la Creu Roja, 14.000 atrapats només a Idomeni) no podran continuar el seu viatge fins a Alemanya. Al contrari, podrien ser retornats a Turquia, independentment de si fugen d'un conflicte o persecució (i per tant, tenen dret a l'asil) i vulnerant, si cal, la Carta Europea de Drets Fonamentals i la Convenció de Ginebra. Fins i tot el president de l'eurocambra, l'alemany (i socialdemòcrata!) Martin Schulz, hi està d'acord: “Serà un revés per a les màfies, no per als refugiats”, va al·legar. L'esborrany de conclusions de la reunió dels Vint-i-vuit també avisa que “l'arribada irregular d'immigrants a la ruta dels Balcans té els dies comptats: aquesta ruta ara està tancada”. “Turquia està preparada per treballar amb la UE, però també per ser-ne membre: espero que aquesta cimera no només serveixi per parlar de la immigració irregular, sinó també de l'adhesió de Turquia”, va advertir Davutoglu tan bon punt va trepitjar Brussel·les.

En concret, el primer ministre d'Erdogan demana que s'obrin cinc nous capítols de les negociacions d'ampliació. Xipre, evidentment, amb mitja illa ocupada, no vol ni sentir-ne a parlar. Els 6.000 milions que exigeix Davutoglu multipliquen per vuit els només 700 que rebrà Grècia en ajuda humanitària. “A Europa compartim principis i valors: un dels fundacionals era compartir la càrrega i la responsabilitat, i espero que aquests principis siguin per a tots, que les regles siguin les mateixes per a tots”, va reivindicar el primer ministre hel·lè, Alexis Tsipras.

Fins ara, la UE només ha pagat a Ankara 95 milions per finançar l'escolarització dels nens sirians a Turquia: es calcula que n'hi ha 750.000, però que només 325.000 estan anant a l'escola. El millor titular, com sempre, el va fer la lituana Dalia Grybauskaité: “Els immigrants es mouen més de pressa del que nosaltres actuem!”