Llegeixo això: Elusive global growth outlook requires urgent policy response i em pregunto:

Per què l'economia ha de créixer cada any? És a dir, per què el nombre de milions que suma el PIB ha de ser cada any major que l'anterior? En altres paraules, per què la generació de PIB sempre ha d'anar en augment? I també:

Per què es continua pensant i parlant en termes d'economies nacionals quan avui, quan hi ha subsectors econòmics, activitats i zones que es troben clarament i decididament en alça i subsectors, activitats i àrees que es troben o estancades o en reculada? (per cert, àrees i zones que poden trobar-se a cavall de dos o més països sobrevolant fronteres, una cosa que no són més línies dibuixades sobre un mapa i de les quals l'economia no entén).

Ni sóc partidari del decreixement econòmic ni penso que la solució es trobi a créixer menys, el que penso és que es continua actuant amb els mateixos paràmetres que en els anys seixanta o en el 2000: anar-a-més-tots-cada- any. Això és bo i és el que ha de ser, i si no passa això és dolent i hi ha problemes.

És clar, és clar: la població augmenta, i si el nombre de milions que suma el PIB no ho fa, el benestar per càpita disminueix. Però l'augment de la productivitat ja és un objectiu en si mateix, i això sí és aconseguible amb les tecnologies que cada hora estan apareixent, tecnologies que quan surten són susceptibles de ser utilitzades en unes zones cada vegada més concretes; unes tecnologies que cada vegada requereixen més capital i unes zones que cada cop es troben més delimitades.

Penso que es continua pensant en termes de model vell: el que es va esgotar i va desencadenar la crisi en què el planeta es troba immers des del 2007. El nou model, continuo pensant, estarà centrat en certes àrees, en uns subsectors concrets, en unes activitats específiques, subsectors i activitats que seran participats i generats per un escàs nombre de persones amb característiques determinades, activitats que estaran concentrades en un reduït nombre de corporacions postglobals.

De nou es posa l'accent (vegeu la informació del link) en la despesa pública, com en els plans E del 2009, i ja sabem per a què van servir i les conseqüències que van tenir: més dèficit i molt més deute (i una recuperació els resultats de la qual va capturar l'1% més ric de la població), però ni s'esmenta, i evidentment no s'aborda, el fet que cada vegada fan falta menys hores de treball, la qual cosa suposa una major desocupació estructural; tampoc sobre les mancances al fet que apunta una recaptació fiscal decreixent; ni de la reculada que està experimentant el model de protecció social; ni de les conseqüències d'un deute impagable. Doncs això.