No tallar les ales
Hi ha molts casos de joves amb altes capacitats que no han aconseguit ni superar el batxillerat, d'altres ho han fet en un oceà de frustracions o de pura supervivència; el motiu principal, un sistema educatiu que els ignora
“Em serà difícil tornar a treballar a Espanya”
Només d'acabar la titulació doble d'informàtica i matemàtiques al Florida Institute of Technology, Patrícia Terol Tolsà va enviar sol·licituds de feina a diferents llocs, tant als EUA com a l'Estat espanyol, però a l'hora de decidir-se no li va costar gens. Les ofertes de les empreses espanyoles tenien unes condicions tan poc atractives que no li van donar alternativa. Va optar per treballar a MPC, un dels principals estudis d'efectes especials del món, situat a Los Angeles, on hi fa de programadora, i amb un contracte que no és de becària.
És una de les 8.000 persones de tot l'Estat amb un coeficient d'intel·ligència per sobre de la mitjana A ella la van diagnosticar per casualitat. Tenia molt bon expedient acadèmic, i tot i que s'avorria a classe perquè tenia capacitat per aprendre molt més ràpid que la resta de la classe, esperava pacientment. Quan va anar a la Fundació Javier Berché per primer cop, acompanyava la seva germana perquè li fessin les proves de detecció de superdotats. Van venir des d'Ontinyent (País Valencià) a Barcelona tota la família i aprofitant l'estada ella va fer també la prova. Un cop al mes la família Terol Tolsà recorria quasi 400 quilòmetres per participar en programes de desenvolupament de talent per a les seves filles. “Eren un gran incentiu per a mi, em trobava amb altres nens amb ganes d'aprendre”, recorda. A la seva escola, el màxim que li van oferir eren dues hores a la setmana amb una professora particular que li permetés anar al seu ritme. “Sempre he intentat fer el màxim”, explica amb modèstia aquesta jove amb dues carreres, cinc idiomes, estudis musicals i molta creativitat. “Veig difícil que torni aquí a treballar a Espanya”, diu.
“Vaig canviar sis cops d'escola fins a situar-me”
Bartolomé Olivares va passar per sis escoles diferents, “era un estudiant de passadís”, recorda aquest jove emprenedor. Li va costar trobar motivació en un sistema educatiu que no tenia en compte el seu ritme d'aprenentatge. Fins que va acudir a la Fundació Javier Berché, va ser diagnosticat d'altes capacitats i li van donar les eines per saber trobar el seu camí. A través de la fundació va poder compaginar segon de batxillerat amb primer d'economia a l'Institut d'Empresa, i aleshores va saber què era el que realment el motivava. “Ho vaig veure clar quan vaig aprovar assignatures que corresponien a primer de carrera i vaig suspendre batxillerat”, explica.
Olivares creu que si es vol posar fi al fracàs escolar i impulsar els alumnes, el model educatiu ha d'estar més orientat a les habilitats de cadascun. Ell mateix es veia abocat al fracàs escolar, però va saber trobar la manera d'entendre el valor de formar-se i va acabar la carrera.
Després d'haver engegat altres iniciatives empresarials, fa un parell d'anys Bartolomé Olivares va posar en marxa IOT Labs, una incubadora d'empreses tecnològiques al voltant de l'internet de les coses que dóna feina a més d'una vintena d'enginyers.
Des d'aquesta firma, situada al campus de la UPC, tenen en marxa cinc projectes innovadors diferents, entre els quals, un sistema de detecció automàtica d'accidents que ja han començat a comercialitzar amb asseguradores i tallers. Sovint en aquesta incubadora s'hi poden trobar nens amb altes capacitats que estan aprenent a programar o participant activament en projectes d'IOT Labs. “És una manera d'ajudar-los a cercar altres motivacions”, explica.