Turquia es comprometrà a protegir els drets dels refugiats d'acord amb els estàndards internacionals i amb això la Unió Europea en tindrà prou per considerar-la “un país segur” i expulsar-hi tots els que arribin a les illes gregues.

Els líders dels Vint-i-vuit discutien ahir, en una enèsima cimera a Brussel·les, com maquillar l'expulsió massiva dels demandants d'asil que estan creuant el mar Egeu i adaptar a la legislació internacional (o almenys fer-ho veure!) el seu polèmic acord amb el govern turc. Casualitat o no, precisament el mateix dia, la justícia europea els va donar un cop de mà, amb una sentència que avala aquestes expulsions de refugiats a països segurs (vegeu la pàgina del costat).

La UE manté la seva decisió que “tots els immigrants irregulars que arribin a les illes gregues seran retornats a Turquia”, segons l'esborrany de l'acord que els caps d'estat i de govern discutien en tancar aquesta edició. Es tracta, però, d'una mesura “temporal i extraordinària”, aclareixen. I es comprometen a tractar cas per cas cada demanda d'asil, refugiat per refugiat, després que fins i tot l'ONU els hagi advertit que les expulsions col·lectives, a l'engròs, posant al mateix sac els sirians que fugen de la guerra i els immigrants econòmics, serien il·legals. Els Vint-i-vuit asseguren ara que tots els refugiats “seran degudament registrats” i que “qualsevol sol·licitud d'asil serà processada per les autoritats gregues en línia amb la directiva d'asil”.

Però la resposta que Grècia donarà a pràcticament totes aquestes demandes d'asil sembla clara: torneu cap a Turquia perquè és un lloc segur on quedar-vos i la legislació internacional preveu que els refugiats han de demanar asil al primer país segur que trepitgin. En altres paraules: la deportació serà igualment massiva, però s'haurà de fer cas per cas, sol·licitant per sol·licitant. Ankara es “compromet” a protegir “els immigrants retornats d'acord amb els estàndards internacionals” i a “respectar el principi de no-devolució”.

Tant és que el govern turc hagi expulsat refugiats a Síria o les denúncies per violacions dels drets humans i brutalitat policial. “Volem trencar el model de negoci dels traficants d'immigrants, perquè no es pensin que pujant als seus vaixells aconseguiran refugi a Europa; per això, retornar a Turquia els que arriben a les illes gregues és una bona idea”, va defensar el premier britànic, David Cameron.

A canvi, per comprar l'ajuda d'Erdogan, Brussel·les farà veure que Turquia ja compleix tots els requisits perquè els seus 78 milions de ciutadans puguin viatjar lliurement per la UE sense visat ja a partir d'aquest estiu. En realitat, però, Ankara encara té pendents 72 condicions per obtenir aquesta liberalització. Erdogan ha demanat a la UE 6.000 milions d'euros per taponar l'allau migratòria: de moment només se n'hi pagaran 3.000 i, quan aquests “estiguin a punt d'esgotar-se” i realment s'hagin invertit com calia, se n'hi podrien abonar 3.000 més, fins a finals del 2018. Per esquivar el vet de Xipre, els Vint-i-vuit rebaixaran les perspectives que Turquia pugui adherir-se al club i finalment no concretaran de quina manera acceleraran les negociacions (Ankara havia demanat que s'obrissin cinc nous capítols).

Els millors titulars de les cimeres de Brussel·les els acostuma a fer la presidenta de Lituània. I ahir Dalia Grybauskaité la va tornar a clavar: “Seria més fàcil directament no deixar que els immigrants sortissin de Turquia, en comptes d'aquest mecanisme molt complicat de primer deixar-los entrar per després expulsar-los i, finalment, tornar-los a deixar entrar.” “A més, això està al límit de la legislació internacional”, va admetre. La setmana passada, els Vint-i-vuit s'havien compromès a acollir tants refugiats sirians com expulsessin (és a dir, que per cada sirià que fessin fora per haver entrat irregularment a Grècia, n'acceptarien un que fes la petició d'asil des de Turquia). Però finalment limitaran el nombre de places a només 72.000 sirians, la meitat dels que han arribat irregularment a les illes gregues des de començament d'any.