Marta Grañó
Autora del llibre 'Crea tu propia empresa'
“Som un país molt creatiu però no ha preparat la seva gent per ser emprenedora”
Ningú no esdevé emprenedor pel
sol fet que les administracions empenyin a ser-ho
sol fet que les administracions empenyin a ser-ho
És tendència. Fins i tot podríem dir que és on fire. Si no has creat una empresa en els últims set anys o bé continues treballant per compte d'altri, no formes part de la nova economia innovadora. Les polítiques laborals dutes a terme des del 2008 han abonat el sorgiment d'empreses com a bolets. S'havien d'aturar d'alguna manera les esgarrifoses xifres de l'atur. Hem anat d'un extrem a l'altre. I en aquest context de nous i inexperts emprenedors, el llibre que ha publicat Marta Grañó, col·laboradora acadèmica i tutora d'assignatures d'emprenedoria a Esade, es fa gairebé imprescindible si hom vol saber fil per randa, i sense perdre el pas, com convertir una idea en realitat. Ella, però, ens fa tocar de peus a terra i ens dóna una dada preocupant: “Als anys quaranta, l'esperança mitjana de vida de les empreses se situava en 75 anys. L'any passat, aquesta dada va remetre fins als 12 anys.”
Així doncs, ara entrem en una època en què veurem tancar moltes portes?
Malauradament les estadístiques així ho indiquen. Del total de noves empreses que es creen, podem dir que ni tan sols la meitat arribaran a superar els tres anys de vida.
No sabem emprendre?
No ens n'han ensenyat. I emprendre no és fàcil. El món de les empreses és un entorn molt competitiu.
Hem de suposar que molts nous emprenedors sorgits arran de la crisi s'han llançat a la piscina?
Som un país molt creatiu però no tenim cultura emprenedora. No es tracta només de tenir una idea brillant i única, sinó fer que aquesta funcioni, i això ens falla perquè no estem preparats.
Però sembla que la crisi va aguditzar la capacitat creativa de molts.
Una sensació impulsada des de les administracions. Semblava que fer-se emprenedor, crear una empresa, ser autònom era la salvació per a tots aquells a qui va colpir la crisi. Però per crear una empresa no n'hi ha prou amb voler fer-ho.
Què et fa assolir l'estatus d'emprenedor?
Creure en el teu projecte i preparar-te per dur-lo a terme. No és senzill.
Què és el que ens fa diferents dels països anglosaxons, on emprendre és el pa de cada dia?
Sóc una fervent defensora del fet que la capacitat emprenedora s'ha de formar. És cert que hi ha persones que duen en els gens l'emprenedoria, però per a la majoria, aquesta capacitat s'ha d'alimentar i entrenar. Als països anglosaxons s'educa la gent perquè tingui en compte que potser un dia haurà de treballar per a ell mateix, amb tot el que això significa.
Fins que va esclatar la crisi, es buscava una feina segura i per sempre.
Per a molts, ser funcionari era l'objectiu.
Però la crisi ha obligat a canviar els criteris i aguditzar la capacitat creativa. D'un gran mal en surt un gran bé?
La crisi va aturar una llei del Parlament Europeu, aprovada el 2006, sobre competència emprenedora, que s'havia d'introduir obligatòriament a les escoles. Sortosament ara ja s'ha començat a aplicar tant a les escoles com a les universitats, per educar en l'emprenedoria les futures generacions.
Això ens convertirà en un país d'emprenedors?
La majoria d'emprenedors s'han de fer, no hi neixen. Ningú esdevé emprenedor pel fet que les administracions empenyin a ser-ho. Aquesta ha estat una pràctica bastant deplorable en els últims anys i ha forçat determinades persones a esdevenir autònomes, a crear una empresa, sense tenir ni idea de per què ho feien ni on s'havien ficat.
Per iniciar un negoci, segons escriu en el llibre, és important donar resposta a tres preguntes: a qui va dirigit el negoci, quin benefici els genera i què pretén aconseguir. Amb això n'hi ha prou per començar a emprendre?
No n'hi ha prou, però el que ajudarà a tenir èxit o no és definir amb claredat aquesta idea inicial, és un primer pas molt important per al futur. A continuació, serà el desenvolupament del model de negoci allò que donarà més possibilitats d'èxit al negoci.
Aconsella utilitzar el model Canvas per desenvolupar el pla de negoci de l'empresa. Està molt de moda.
Totes les escoles de negoci del món fan servir el model Canvas. És molt dinàmic.
Sembla molt senzill, però en realitat no ho és.
No, no és fàcil. La primera vegada que treballes amb el Canvas et genera molts dubtes sobre la idea inicial de negoci, però és de molta utilitat i posa tots els aspectes de la idea al seu lloc. En un sol full visualitzes tot el pla de negoci de l'empresa i, a més, s'utilitzen Post-it per a les idees, que pots anar enganxant i desenganxant segons evoluciona el model. Aquest model també es basa a demanar l'opinió d'altres emprenedors, i això és molt important, perquè t'obre la ment.
Tot i això, la burocràcia a la qual s'han de cenyir els futurs emprenedors no facilita la creació d'empreses.
S'han de fer molts tràmits. És un procés enrevessat. I la finestreta única que es va crear, de fet no ho és, i has d'anar d'administració en administració per fer tota la paperassa. Els legisladors haurien d'integrar en els seus equips persones amb experiència en creació d'empreses. Així es legislaria realment per alleugerir el camí.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.