Només un bufet ha servit per a milers d'inversors arreu del món per a crear empreses offshore. Més de 214.000 societats són les identificades en els Papers de Panamà i que van ser creades per Mossack Fonseca. L'empresa offshore és aquella creada en un paradís fiscal –o que es mou entre el matís de grisos de facilitats– d'origen estranger i que no té activitat a la zona, però que s'aprofita dels avantatges fiscals i, en alguns casos, serveix per ocultar l'últim beneficiari. I la creació de tot plegat és legal. El terreny ètic és per a una altra dimensió. Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers, té clar que s'ha de demostrar que darrere la informació filtrada existeix frau fiscal. “Segur que en alguns casos hi ha hagut frau fiscal, no ens enganyem”, explica l'assessor financer, “però no en tots... desgraciadament avui estan apareixent noms que potser no han fet cap tipus de frau fiscal, i els posem al costat d'altres que sí que ho han fet ”.

Segons ha explicat Soler, algunes persones van decidir obrir una societat a Panamà per l'agilitat que suposa mantenir-la allà i no en altres països com Espanya. “El que fa aquesta societat es pot declarar tant per impost de la renda com per l'impost de patrimoni i la situació és perfectament legal”, ha explicat Soler, “i molta gent que ha aparegut avui potser l'han creat només perquè és fàcil i molt més fàcil de mantenir”.

Una altra de les raons per les quals algú voldria obrir una societat a Panamà és per la seva opacitat. “Si tu no vols declarar el que té en una societat panamenya, no se li pot reclamar encara a l'Estat de Panamà la informació sobre qui està al darrera d'aquesta societat”, però Soler alerta que “estem molt aprop de poder-ho fer”.

Soler ha explicat a l'Illa de Robinson que s'ha avançat molt en matèria contra el frau fiscal a nivell particular, però no en el que repercuteix a les grans societats. “El que no canviarà és que moltes societats decideixin facturar part dels seus ingressos des de refugis fiscals”, ha dit Soler. Això rau en el fet que “hi ha una excessiva obcecació per estar preocupats d'allò que fan els individus i molt poc d'allò que fan les societats, quan el nivell d'evasió fiscal a les societats és molt més important que el dels individus”, ha emfatitzat el director general de l'IEF .

Per veure l'entrevista sencera, cliqueu aquí .