Opinió

Mirant cap al 2060

En el debat econòmic, els polítics solen recórrer a les dades, mentre que els analistes busquen tendències. Això és així perquè al polític li interessa destacar el creixement del trimestre anterior o la millora de la taxa d'atur de l'últim any; mentre que l'expert contempla l'evolució del creixement o de la desocupació en els últims cinc o, de vegades, deu anys, a fi de realitzar comparacions i establir tendències. Però què succeeix si volem anar més enllà, molt més enllà, i realitzar estimacions i projeccions a un termini llarg, veritablement llarg? Un termini que vagi molt més lluny del que consideren habitualment els experts
Anem a pitjor, el món va a pitjor. No és que tal persona o tal empresa, o tal localitat, hagin d'anar a pitjor, de fet hi haurà individus, companyies i municipis que milloraran, però en el seu conjunt el planeta llisca cap a un empitjorament generalitzat

Pos­si­ble­ment, una de les prin­ci­pals diferències entre un polític i un expert en eco­no­mia és que el pri­mer uti­litza dades i el segon maneja tendències. Això és així perquè al polític li interessa des­ta­car el crei­xe­ment del tri­mes­tre ante­rior o la millora de la taxa d'atur de l'últim any; men­tre que l'expert con­tem­pla l'evo­lució del crei­xe­ment o de la deso­cu­pació en els últims cinc o, de vega­des, deu anys, a fi de rea­lit­zar com­pa­ra­ci­ons i esta­blir tendències. Però què suc­ce­eix si volem anar més enllà, molt més enllà, i rea­lit­zar esti­ma­ci­ons i pro­jec­ci­ons a un ter­mini llarg, veri­ta­ble­ment llarg? Un ter­mini que vagi molt més lluny del que con­si­de­ren habi­tu­al­ment els experts.

En els últims anys, un dels infor­mes sobre “els anys veni­dors” que va aixe­car més pol­se­guera va ser l'ela­bo­rat per la Société Générale. Un dels seus gràfics va ser reco­llit en un arti­cle de Pier­gi­orno M. San­dri sota el títol “Serem més vells i més pobres” publi­cat a La Van­guar­dia el 17 de maig del 2007 (gràfic 1).

El que va fer l'enti­tat fran­cesa és, mit­jançant un model eco­nomètric, pro­jec­tar a l'any 2050 el PIB per càpita de l'any 2005 cor­res­po­nent a una sèrie de països. El que resulta es mos­tra en el gràfic expres­sat en nom­bres índexs pre­nent com a base 100 el PIB per càpita del 2005.

Dei­xant de banda el més obvi perquè ara no interessa, que el país que més veu caure el seu PIB per càpita dels de la llista de països mos­trada és Espa­nya –un 22%–, el que és veri­ta­ble­ment dece­be­dor és que tots els països de la llista empit­jo­ren, uns menys: Suïssa, Dina­marca; uns altres més: Ale­ma­nya, França, i d'altres moltíssim: Espa­nya i Itàlia, però la veri­tat és que totes les eco­no­mies estu­di­a­des cauen. És a dir, el resum és sim­ple: la tendència marca que al llarg del pro­per mig segle l'eco­no­mia empit­jo­rarà.

Esce­na­ris de l'OCDE.

Més recent­ment, l'OCDE, l'Orga­nit­zació per a la Coo­pe­ració i el Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic, entre els anys 2012 i 2014 va rea­lit­zar tres estu­dis en què tracta del pos­si­ble esce­nari en què pogués tro­bar-se l'eco­no­mia mun­dial en els pro­pers cin­quanta anys. Als estu­dis, citats a con­ti­nu­ació, val la pena fer-los un cop d'ull.

-OECD (2012), Looking *to 2060: A glo­bal vision of long-term growth, OECD Eco­no­mics Depart­ment Policy Notis, n. 15. Novem­bre 2012.

-OECD (2014) Shif­ting gear: Policy cha­llen­ges for the next 50 years, OECD Eco­no­mics Depart­ment Policy Notis, n. 24. Juliol 2014.

-OECD (2014) Trade pat­terns in the 2060 world eco­nomy, Jean Château, Lio­nel Fou­tagne, Jean Fouré, Ros­teix Jojans­son i Edu­ardo Ola­berría, OECD Eco­no­mics Depart­ment Working Paper, n. 1142. 1 de desem­bre del 2014.

Aquests docu­ments con­fir­men el que indi­cava l'estudi rea­lit­zat per la Société Générale l'any 2007. Al llarg de les seves pàgines i en els seus nom­bro­sos gràfics i qua­dres estadístics es repe­teix el mateix mis­satge: estan­ca­ment i empit­jo­ra­ment de l'eco­no­mia mun­dial.

A la il·lus­tració de dalt figu­ren alguns gràfics extrets del citat mate­rial de l'OCDE.

El gràfic 2 mos­tra l'evo­lució de la taxa de vari­ació anual real del PIB com a mit­jana d'una mos­tra de 147 països. El que se'n dedu­eix és des­co­rat­ja­dor: el resum del que indica l'evo­lució de la línia repre­sen­ta­tiva del total mun­dial mos­tra una clara senda decrei­xent a par­tir de la mei­tat de la dècada actual. La pèrdua és molt sig­ni­fi­ca­tiva com­pa­rant el punt final de la corba i l'ini­cial. Una pèrdua que, arri­bats al 2060, no pre­senta indi­cis de flexió. És a dir, deci­di­da­ment, les expec­ta­ti­ves econòmiques del pla­neta apun­ten a pit­jor.

Com pot obser­var-se, l'evo­lució de l'eco­no­mia del món ve deter­mi­nada pel molt dife­rent com­por­ta­ment de dos grups de països: els països mem­bres de l'OCDE i la resta. Els pri­mers expe­ri­men­ten un estan­ca­ment entre el moment actual i la mei­tat de la dècada següent i ini­cien un declivi sig­ni­fi­ca­tiu a par­tir de lla­vors, un declivi que els situa en una posició lleu­ge­ra­ment infe­rior el 2060 que a l'inici del pre­sent segle, de tal manera que en ter­mes econòmics, mit­ja­nes i en el con­junt d'aquests països, en el trans­curs d'aquests sei­xanta anys no hau­ran gua­nyat gens en ter­mes d'evo­lució econòmica.

Però on la recu­lada és bru­tal és als països que no són mem­bres de l'OCDE. En el seu con­junt la pèrdua és enorme, de qua­tre punts, que és una exa­ge­ració. Han anat caient des de l'inici de la dècada ante­rior i a par­tir de l'actual el des­cens s'alen­teix molt lleu­ge­ra­ment, però fina­lit­zen aquest període de sei­xanta anys amb unes expec­ta­ti­ves molt pit­jors que amb les que el van començar, i, tenint en compte les eco­no­mies que inte­gren aquest grup, el que pot deduir-se del con­junt del gràfic, a més que ten­deix a pro­duir-se un empit­jo­ra­ment gene­ra­lit­zat, és que al pla­neta ten­deix a per­pe­tuar-se l'escissió dels països que el for­men en dos grups: aquells que “ani­ran fent”, i els que “no tira­ran en abso­lut”, amb la qual cosa les diferències s'agu­dit­za­ran i la pobresa crei­xerà. Això queda pal­pa­ble­ment reflec­tit en el gràfic 3, en què es mos­tra per països la diferència d'ingres­sos totals abans d'impos­tos i trans­ferències entre el decil que els té més ele­vats i el que els té més bai­xos, l'any 2010, i la situ­ació que es donarà el 2060 segons l'esti­mació.

Com pot obser­var-se, abso­lu­ta­ment en tots els països es pro­du­eix un aug­ment de la desi­gual­tat. En uns –Israel, els Estats Units, Corea, Ale­ma­nya– més que en altres –Nova Zelanda, Noru­ega, Irlanda–. A Espa­nya l'incre­ment és sig­ni­fi­ca­tiu: d'un punt.

L'aug­ment de la distància entre el grup de ren­des més altes i el de ren­des més bai­xes indica que la desi­gual­tat va a més, però com que avui ja és ele­vada o molt ele­vada, si aug­menta, al final d'aquesta fase estu­di­ada, el 2060, la desi­gual­tat serà enorme. Això, l'aug­ment de la distància entre els més rics i els més pobres, ve a cer­ti­fi­car la tendència cap a una encara major con­cen­tració de la renda i de la riquesa a par­tir d'una con­cen­tració del capi­tal en uni­tats pro­duc­ti­ves de mida crei­xent i d'expansió glo­bal, en què un reduït nom­bre de per­so­nes gene­ra­ran un crei­xent valor a par­tir de pro­duc­ti­vi­tats en aug­ment. El resul­tat és el des­plaçament de la població cap als extrems de l'espec­tre social i la pro­gres­siva dis­mi­nució de la classe mit­jana.

Afi­li­ats i pen­si­ons.

I Espa­nya? Què es pot dir sobre la tendència a molt llarg ter­mini de la seva eco­no­mia, de la seva soci­e­tat? Són pràcti­ca­ment ine­xis­tents a Espa­nya els estu­dis d'aques­tes carac­terísti­ques, però el gràfic 4 aporta idees sobre aquest tema. Mos­tra, pro­jec­tats fins al 2050, l'evo­lució del nom­bre d'afi­li­ats a la Segu­re­tat Social, el nom­bre de pen­si­ons con­tri­bu­ti­ves satis­fe­tes pel sis­tema i la ràtio entre afi­li­ats per pensió, la deno­mi­nada taxa de cober­tura (FEDEA, Balance del sis­tema de pen­si­o­nes y boom migra­to­rio en España. Proyec­ci­o­nes del modelo MOD­PENS de FEDEA a 2050. Javier Alonso Mese­guer i José A. Herce. Docu­ment de tre­ball 2003-02. Juliol 2003).

La tendència de les tres cor­bes no pot ser més sig­ni­fi­ca­tiva. El nom­bre d'afi­li­ats ini­cia una línia decrei­xent a par­tir del 2020, que ja no es recu­pera, i acaba en una posició menor que a l'inici del període; evi­dent­ment menys afi­li­ats, en una atmos­fera de sala­ris mit­jans con­ge­lats o amb alces molt lleu­ge­res, implica una menor recap­tació. Però, alhora que es pro­du­eix això, el nom­bre de pen­si­ons que ha de pagar el sis­tema creix de manera impa­ra­ble des del 2010 fins al 2045 a causa de l'arri­bada a l'edat de jubi­lació dels baby boo­mers i dels seus des­cen­dents. En con­seqüència, és una obvi­e­tat que la ràtio “afi­li­ats per pensió pagada” cai­gui en picat des de gai­rebé 2,3 a 1,2, i faci total­ment insos­te­ni­ble el sis­tema.

(Òbvi­a­ment també, molt abans el sis­tema ja s'haurà col·lap­sat o haurà hagut de can­viar la seva filo­so­fia i el seu fun­ci­o­na­ment. Avui, gai­rebé a mit­jan 2016, està comu­na­ment assu­mit que l'actual sis­tema de pen­si­ons és insos­te­ni­ble: a Espa­nya des de fa dos anys les pagues extres dels pen­si­o­nis­tes s'estan pagant recor­rent a la caixa de reserva de la Segu­re­tat Social, caixa que, al ritme actual, s'esgo­tarà en dos anys.)

Bé. El resum del resum de tot el que s'ha dit d'una manera sim­ple: ten­den­ci­al­ment, anem a pit­jor, el món va a pit­jor. No és que tal per­sona o tal empresa, o tal loca­li­tat, hagin d'anar a pit­jor, de fet hi haurà indi­vi­dus, com­pa­nyies i muni­ci­pis que millo­ra­ran, però en el seu con­junt el pla­neta llisca cap a un empit­jo­ra­ment que afec­tarà a uns molt més que a altres.

Tot indica que aquest empit­jo­ra­ment vindrà carac­te­rit­zat per la cai­guda de la importància del fac­tor tre­ball en un entorn d'excés de població activa i per la dis­mi­nució del paper uni­fi­ca­dor i igua­la­dor de l'Estat i el guany en importància de les grans cor­po­ra­ci­ons, cosa que inci­dirà en la recu­lada impa­ra­ble de les polítiques de pro­tecció social amb el seu impacte redis­tri­bu­tiu i la pola­rit­zació social. Un esce­nari molt com­pli­cat del qual ja s'estan començant a veure les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.