El gran canvi pendent en el sector financer no és la desaparició de les oficines bancàries físiques substituïdes per app o altres accessos on-line. Tampoc ho és l'entrada de nous competidors com les grans empreses tecnològiques o les fintech especialitzades. I encara menys, reduir els riscos d'insolvència en bancs i entitats financeres.

La gran revolució pendent no es farà als bancs, ni en els reguladors ni en els governs; es materialitzarà quan ciutadans i petites empreses, ara en una situació d'inferioritat manifesta en contractar productes i serveis financers, redueixin l'asimetria informativa en relació amb els bancs i proveïdors financers a través de la inclusió i la capacitació en finances personals, quan ens decidim a apoderar la gent per posar fi o almenys limitar l'actual fragilitat financera.

L'efecte sintètic d'aquesta manca de coneixements i habilitats financeres en un país és mantenir una ràtio elevada de “fragilitat financera”. Aquesta “fragilitat financera” es defineix en diversos estudis (alguns dirigits per la professora Lusardi, directora acadèmica del GFLEC, Global Financial Literacy Excellence Center, probablement la primera autoritat mundial en recerca sobre capacitació, educació o alfabetització financera) com la incapacitat (a través de qualsevol mitjà) de poder obtenir una determinada quantitat de diners (2.000 $ en aquests estudis americans, ara 1.800 €) per a una emergència absoluta. Per descomptat que les condicions efectives, de feina i per tant de recursos, o altres circumstàncies personals i socials són les fonamentals per explicar bona part d'aquesta fragilitat, però aquests altres elements vinculats a la incapacitat per gestionar les nostres finances personals i, per tant, trobar-nos que no disposem d'un fons d'emergència per a eventualitats, són importants i –bones notícies!- superables.

Així, en l'estudi esmentat, el 40% de la població nord-americana és “financerament fràgil” en el sentit descrit, però –menys comprensible– ho són el 31% de les persones amb llocs de treball fixos i adequats. Fins i tot el 29% de gent amb ingressos per sobre de 50.000 $ (45.000 euros) o el 25% de la gent amb graus universitaris no poden escometre de cap manera l'emergència inesperada que exigeix 1.800 €. Una troballa important de l'estudi és que, a igualtat d'ingressos i situació personal, les persones més “alfabetitzades financerament” són molt menys fràgils, que les analfabetes financeres. Evidentment, no pel sol fet de tenir més o menys coneixements i habilitats amb les finances personals sinó perquè aquesta circumstància els ha permès prendre millors decisions i, per tant, estar menys endeutades, gestionar millor les seves finances personals a través d'un pressupost i un control de les despeses, i en definitiva haver tingut més tendència (que no capacitat) a estalviar.