Educació financera contra la fragilitat financera

El gran canvi pen­dent en el sec­tor finan­cer no és la des­a­pa­rició de les ofi­ci­nes bancàries físiques subs­tituïdes per app o altres acces­sos on-line. Tam­poc ho és l'entrada de nous com­pe­ti­dors com les grans empre­ses tec­nològiques o les fin­tech espe­ci­a­lit­za­des. I encara menys, reduir els ris­cos d'insolvència en bancs i enti­tats finan­ce­res.

La gran revo­lució pen­dent no es farà als bancs, ni en els regu­la­dors ni en els governs; es mate­ri­a­lit­zarà quan ciu­ta­dans i peti­tes empre­ses, ara en una situ­ació d'infe­ri­o­ri­tat mani­festa en con­trac­tar pro­duc­tes i ser­veis finan­cers, redu­ei­xin l'asi­me­tria infor­ma­tiva en relació amb els bancs i proveïdors finan­cers a través de la inclusió i la capa­ci­tació en finan­ces per­so­nals, quan ens deci­dim a apo­de­rar la gent per posar fi o almenys limi­tar l'actual fra­gi­li­tat finan­cera.

L'efecte sintètic d'aquesta manca de conei­xe­ments i habi­li­tats finan­ce­res en un país és man­te­nir una ràtio ele­vada de “fra­gi­li­tat finan­cera”. Aquesta “fra­gi­li­tat finan­cera” es defi­neix en diver­sos estu­dis (alguns diri­gits per la pro­fes­sora Lusardi, direc­tora acadèmica del GFLEC, Glo­bal Finan­cial Lite­racy Exce­llence Cen­ter, pro­ba­ble­ment la pri­mera auto­ri­tat mun­dial en recerca sobre capa­ci­tació, edu­cació o alfa­be­tit­zació finan­cera) com la inca­pa­ci­tat (a través de qual­se­vol mitjà) de poder obte­nir una deter­mi­nada quan­ti­tat de diners (2.000 $ en aquests estu­dis ame­ri­cans, ara 1.800 €) per a una emergència abso­luta. Per des­comp­tat que les con­di­ci­ons efec­ti­ves, de feina i per tant de recur­sos, o altres cir­cumstàncies per­so­nals i soci­als són les fona­men­tals per expli­car bona part d'aquesta fra­gi­li­tat, però aquests altres ele­ments vin­cu­lats a la inca­pa­ci­tat per ges­ti­o­nar les nos­tres finan­ces per­so­nals i, per tant, tro­bar-nos que no dis­po­sem d'un fons d'emergència per a even­tu­a­li­tats, són impor­tants i –bones notícies!- supera­bles.

Així, en l'estudi esmen­tat, el 40% de la població nord-ame­ri­cana és “finan­ce­ra­ment fràgil” en el sen­tit des­crit, però –menys com­pren­si­ble– ho són el 31% de les per­so­nes amb llocs de tre­ball fixos i ade­quats. Fins i tot el 29% de gent amb ingres­sos per sobre de 50.000 $ (45.000 euros) o el 25% de la gent amb graus uni­ver­si­ta­ris no poden esco­me­tre de cap manera l'emergència ines­pe­rada que exi­geix 1.800 €. Una tro­ba­lla impor­tant de l'estudi és que, a igual­tat d'ingres­sos i situ­ació per­so­nal, les per­so­nes més “alfa­be­tit­za­des finan­ce­ra­ment” són molt menys fràgils, que les anal­fa­be­tes finan­ce­res. Evi­dent­ment, no pel sol fet de tenir més o menys conei­xe­ments i habi­li­tats amb les finan­ces per­so­nals sinó perquè aquesta cir­cumstància els ha permès pren­dre millors deci­si­ons i, per tant, estar menys endeu­ta­des, ges­ti­o­nar millor les seves finan­ces per­so­nals a través d'un pres­su­post i un con­trol de les des­pe­ses, i en defi­ni­tiva haver tin­gut més tendència (que no capa­ci­tat) a estal­viar.