Catedràtic d'estructura econòmica IQS School of Management / @sninobecerra - 12 juny 2016 2.00 h

26-J

Sánchez, Iglesias, Rovira i Sáenz de Santamaría en un debat de les passades legislatives del 2015. ARXIU.

En conseqüència, amb tot vist i decidit, creuen que és important qui estigui assegut a La Moncloa a partir del 26 -J? Jo penso que és exactament igual perquè tindrà una legislatura completament hipotecada, decidida, monitoritzada. L'interessant serà sentir què es diu en la campanya electoral: de què parlaran aquests polítics, si ja està tot el peix venut?

Santiago Niño Becerra - Catedràtic d'estructura econòmica IQS School of Management / @sninobecerra

Com saben, mai no parlo de política i presumiblement així seguiran les coses. Ho dic perquè no es deixin enganyar pel títol.

S'ha dit que aquestes seran unes de les eleccions més difícils i complexes de les que hi ha hagut a Espanya. Penso que serà justament a l'inrevés: la ciutadania tindrà més llibertat que mai per votar el que li vingui de gust, allò que li doni la santa gana, sense fer-se cap plantejament estratègic, sense haver de pensar en el vot útil; com si prefereixen no anar a votar: serà exactament igual el percentatge de vots que obtingui cada opció. I saben per què serà igual que es voti i el que es voti? Doncs perquè el que succeirà després de les eleccions ja està dibuixat, dissenyat, calculat i decidit, i guanyi qui guanyi i tingui el govern el color que tingui s'haurà d'aplicar aquest dibuix; sense discussió ni tardança.

Comencem pel final: al 2011 Espanya i 25 països més de la UE van signar un paper pel qual es comprometien, per sobre de tot, a acabar el 2020 amb un dèficit del 0,0%. No, ningú parla avui del tema, però aquest compromís segueix aquí i no ha estat modificat ni un mil·límetre. I, d'altra banda, Espanya fa anys que incompleix els seus compromisos de dèficit: el 2012 es va comprometre a tancar l'any amb un dèficit del 6,3% i va tancar l'any amb un del 10,6%. Del 6,5% va ser el compromís el 2013 i la realitat va acabar sent del 7,1%. El 2014 es va comprometre al 5,8% i va tancar amb el 5,7%, però va ser el segon major dèficit d'un país europeu. El 4,2% va ser el compromís per al 2015 i el 5,1% el resultat final. La realitat és que ni Brussel·les ni Frankfurt es refien ja d'Espanya. I com que no se'n refien i la llista d'incompliments és ben llarga, a Espanya li obriran un procés per dèficit excessiu que pot acabar en una multa; i per això li han fixat a Espanya uns deures quantiosos i difícils.

Sostre de dèficit.

Vegem. El passat 29 d'abril el Govern d'Espanya va dir que el 2016 el tancaria amb un dèficit del 3,6% i el 2017, amb un del 2,9%. El 2 de maig la Comissió Europea li va dir al Govern d'Espanya que no se'l creia i que ho fixava en el 3,9% i el 3,1%, i la Comissió va dir a Espanya el 18 de maig les xifres que, sí o sí ha d'aconseguir aquest any i el que ve: el 3,7% el 2016 i el 2,5% el 2017, la qual cosa en relació al dèficit del 5,1% amb què Espanya va tancar el 2015 suposa que Espanya ha de trobar uns 14.000 milions d'euros el 2016 i uns 12.000 més el 2017 per complir amb les exigències de Brussel·les. Com trobarà Espanya aquests milions?

8.000 de retallades que Brussel·les ja ha dit a Espanya que ha d'afrontar: 2.750 milions el 2016 i 5.500 milions el 2017. Això suposa que, deduïdes aquestes quantitats, Espanya ha de buscar altres 11.200 milions el 2016 i 6.500 milions el 2017. Com? Doncs 1) a través d'una major recaptació fiscal que s'obtingui dels impostos que es recaptin d'un major creixement econòmic: a major PIB, més ingressos via impositiva i/o d'augments dels tipus impositius existents; 2) realitzant majors retallades que les ja exigides per Brussel·les; i 3) a través d'una combinació d'1) i 2). I tot això ho haurà de dur a terme el govern que sorgeixi del 26-J, el compongui qui el compongui i tingui el color que sigui.

Un any perdut.

Si les coses van malament i retarden el procés és possible que no hi hagi govern a Espanya fins al més de setembre. Serà formar-se el govern i començar a treballar els pressupostos del 2017 seguint pas per pas les receptes dels vigilants que Espanya tindrà per haver incomplert de forma reiterada el dèficit.

Col·locats al setembre, poques coses es podran fer ja al 2016, per la qual cosa la majoria del paquet d'accions es centrarà en el 2017. Si es compleixen les regles, el govern que surti de les eleccions de juny ja té la pel·lícula feta durant tot el seu mandat: tancar el 2018 amb un dèficit del 2,2% i el 2019 amb un de l'1,6% per, el govern que surti de les eleccions del 2019, poder arribar al 0,0% al 2020.

retallades enormes.

És a dir, el govern que es formi després del 26-J haurà d'aconseguir 35.000 milions d'euros per complir uns compromisos que ja no poden ser incomplerts perquè llavors a Espanya li passarien coses lletges, i Grècia és un exemple d'això. (Ara es preguntaran si Espanya podrà aconseguir aquests milers de milions, i la resposta és que sí, però amb moltíssimes penúries, amb unes retallades enormes, amb llàgrimes abundants i dedicant el que Espanya creixi a la reducció del dèficit i al pagament dels interessos del seu enorme deute públic: uns 30.000 milions d'euros aquest any; i això donant per descomptat que es compleixin les previsions de creixement, perquè si no…)

En conseqüència, amb tot vist i decidit, creuen que és important qui estigui assegut a La Moncloa a partir del 26-J? Jo penso que és exactament igual perquè tindrà una legislatura completament hipotecada, decidida, monitoritzada. L'interessant serà sentir què es diu en la campanya electoral: de què parlaran aquests polítics si ja està tot el peix venut?