a anys que Borja Muñoz i Lorenzo Gian­ni­noni van fer del tra­ding el seu modus vivendi. Inver­tei­xen als mer­cats i ense­nyen a fer-ho. Ara han reco­llit les seves experiències en un lli­bre que anima qual­se­vol per­sona a bus­car una sor­tida en el tra­ding.

BM: Nosal­tres l'ente­nem com una via per empren­dre. Però amb grans avan­tat­ges: no té cos­tos fixos, no neces­sita emple­ats, la càrrega fis­cal és menor... Per a nosal­tres és un pla B real i fac­ti­ble.

LG: El pri­mer que neces­sita és molta infor­mació. Per a nosal­tres, l'opció ideal és bus­car algú que sàpiga expli­car com fun­ci­ona aquest món, que t'ajudi a entre­nar els hàbits neces­sa­ris per millo­rar. És com si vas a veure com tre­ba­lla un artesà, aprens els seus trucs, el copies i et poses a tre­ba­llar.A més, en el tra­ding pots fer ser­vir la simu­lació abans de posar-te a inver­tir. Per tant, pots començar fins i tot sense arris­car res.

LG: Una per­sona que comença neces­sita que algú l'ajudi quan cometi errors. Perquè en cometrà. Neces­sita algú que l'ajudi a millo­rar, que li trans­meti els hàbits.

BM: La rea­li­tat és que no és neces­sari. Perquè pots saber molt d'eco­no­mia, però en el tra­ding serà molt impor­tant la gestió de les emo­ci­ons, com afron­tes la cobdícia, l'eufòria, la por... I cap car­rera o màster t'ho ense­nya, això. Per tant, si tens estu­dis finan­cers millor, però, lamen­ta­ble­ment, en el tra­ding no et ser­vi­ran.

BM: Una per­sona podria començar a fer tra­ding amb 3.000 o 4.000 euros. Aquest és el mínim. Però encara que en tingués més, hau­ria de començar amb un compte petit perquè, quan arran­ques, ine­vi­ta­ble­ment cometràs errors. Per tant, és millor mini­mit­zar el risc de pèrdues al prin­cipi.
LG: S'ha de poder sobre­viure als errors. Quant més gran és el compte, més grans poden arri­bar a ser els errors. El dia que sal­ten els esque­mes aca­bes uti­lit­zant tot el diner dis­po­ni­ble. Si en tens menys, mini­mit­zes el risc i pots sobre­viure als pri­mers errors.

LG: No. no acon­se­llem a ningú que deixi la seva feina per dedi­car-se en exclu­siva al tra­ding. El millor seria tenir una feina esta­ble, tran­quil·la, que cobreixi les des­pe­ses indis­pen­sa­bles. Per després tenir temps i arris­car-se en una car­rera d'espe­cu­la­dor. Perquè el tra­der és, a tots els efec­tes, un espe­cu­la­dor.

BM: L'ideal és un mer­cat que s'adapti a la per­sona. Nosal­tres, per exem­ple, ens fixem en mer­cats que siguin volàtils i tin­guin liqui­di­tat en els nos­tres hora­ris. Ara, per exem­ple, ense­nyem a la gent a ope­rar en el Dax ale­many.

LG: La difi­cul­tat la tenen les per­so­nes sense estratègia per ope­rar. Si en tens, pots gua­nyar en mer­cats alcis­tes o bai­xis­tes, en les puja­des i també en les bai­xa­des. La diferència és que tin­guem una estratègia i la seguim.