Defensors i detractors de l'inici de separació del Regne Unit d'Europa, conegut com a Brexit, que estiuegen al nord del Maresme coincideixen en un punt: mai s'han acabat de sentir còmodes formant part del projecte europeu. Vaja, que no creuen compartir amb la mateixa intensitat el sentiment de pertinença a un marc geogràfic i polític com el pot tenir un francès, un italià o un espanyol. “Deu ser el caràcter illenc”, reflexionen. En qualsevol cas, les similituds acaben aquí i cadascun dels bàndols defensa un bon grapat d'arguments davant la decisió presa. Els visitants de més edat tendeixen a celebrar els resultats de la consulta, que vinculen a un cansament conreat de fa anys sobre un govern europeu que no satisfeia les seves necessitats i que en més d'una ocasió posava en perill la seva autonomia com a país. Els problemes generats a posteriori, com ara l'allau d'immigrants, es conceben com una complicació més, o així ho donen a entendre. Ernest Gaston, de 68 anys i originari de Stafford, fa vint anys que estiueja a l'hotel Fergus Maripins de Malgrat de Mar. Explica que “calia fer alguna cosa” per superar una relació “estancada” amb la resta de socis europeus.
“Feia la sensació que formàvem part d'un organisme que es gastava els diners dels britànics en un club a fons perdut” i afegeix rotund: “Sovint la resposta per als pobles amb menys recursos no són només els diners.” Gaston diu que està molt tranquil sobre les conseqüències que pot tenir el Brexit en la seva vida diària. “Els problemes els fan els polítics i a ells els toca resoldre'ls.
Jo continuaré vivint com fins ara”, assegura.

David, un enginyer retirat de 71 anys de Worcestershire, reconeix que no s'esperava que guanyés el sí a trencar amb Europa, però ara que s'ha produït considera que si hi ha d'haver conseqüències negatives seran econòmiques i immediates –“tindrem austeritat els primers cinc anys però tenim un poder econòmic fort i remuntarem”– i coincideix amb Ernest que el govern europeu no ha estat el més encertat amb el seu país. “Sembla que governa tothom i no governa ningú”, diu taxatiu.

Per Margaret, una científica de Bristol, “tot és molt caòtic” i lamenta que no hi hagi un lideratge clar per afrontar un procés complicat. “Es repeteix l'eslògan que recuperarem el nostre país, però què vol dir això? I pel que fa a resoldre el tema de la immigració no tinc gens clar que sigui la solució”, comenta i afegeix :“David Cameron va voler explotar la via del referèndum i no s'han explotat altres camins possibles.” Rebecca, una farmacèutica en pràctiques també de Bristol, fa d'altaveu del col·lectiu més contrari al Brexit, el dels joves. “Serem els principals afectats per una decisió que no s'ha debatut prou. Com a joves perdrem moltes oportunitats d'estudiar i treballar fora”, insisteix tot incidint que una setmana després de les votacions, milions de britànics “se senten enganyats i volen tornar a votar, perquè ningú no els va explicar realment què comportava la sortida de la Unió Europea”. Quan entra en escena la pregunta sobre què s'ha de fer amb aquells territoris que han votat quedar-se, com és el cas d'Escòcia i Irlanda del Nord, les respostes són evasives. “Tot és molt recent encara, un nou referèndum d'independència d'Escòcia seria precipitat. Han d'esperar a veure què passa i com queda tot”, defensa David, i Rebecca afegeix que “no hi ha prou elements
sobre la taula per fer una nova votació”.

Pel que fa al possible i més que probable camí obert perquè altres països decideixin també marxar de la Unió Europea també hi ha coincidències en aquest grup que s'hostatja a l'hotel Caprici Verd de Santa Susanna. “Els estats fundacionals com Alemanya i França mantindran els lligams, però d'altres com Noruega poden decidir-se a fer el pas”, apunta Margaret. En tot cas, la demanda que pren més força és que el procés de separació es faci “ràpid, però amb les millors condicions”. “El Regne Unit no vol ni pot renunciar a les relacions amb els països del continent i crec imprescindible que els governs lluitin per garantir-ho”, concreta Rebecca.