Dues setmanes i mitja després del referèndum i amb la sobredosi de comentaris, reaccions i anàlisis publicats, no ens aportaria res de nou afegir més elucubracions sobre els possibles efectes econòmics i financers del Brexit. Polítics, empresaris, economistes i periodistes, al Regne Unit i arreu, han descarregat la seva sorpresa i consternació pels resultats de la consulta i opinat sobre el que pot significar per a l'economia britànica, europea i global l'inesperat resultat del vot per deixar la Unió Europea.

El fet és que no sap ningú, com no ho sabem nosaltres, quins seran els resultats efectius de les previstes negociacions de dos anys per pactar els termes de la sortida. Això deixa en gairebé no res les pretensions d'estimar i predir la magnitud de la molt probable caiguda de la inversió, i potser també del consum, pel possible encariment de les importacions. De fet ni els més aferrissats defensors del Brexit havien planificat què s'hauria de fer si s'imposava l'antieuropeisme i encara menys havien quantificat seriosament i desapassionadament els seus efectes.

Molt probablement només hi ha una conseqüència que es materialitzarà amb seguretat i amb contundència: un gran creixement de la incertesa. I recordem que no hi ha res pitjor per a la presa de decisions econòmiques i financeres que la incertesa i el desconeixement per als diversos agents de quin serà el marc jurídic, fiscal i d'entorn econòmic en què es mouran.

Basant-nos només en la certesa que augmentarà la incertesa, ja podem deduir algunes variables que poden graduar l'abast dels danys. En primer lloc, la forma en què es limiti l'efecte contagi cap a altres països, primerament els antics socis europeus. Els llops populistes de molts d'aquests països estan a l'aguait, llestos per impulsar processos semblants en cada país, i convé frenar-los. No sé ben bé si amb una execució contundent de la sortida o amb concessions al Regne Unit perquè al final del procés no hagi canviat gaire res.

En segon lloc, evitant durant la negociació moviments unilaterals, sigui per part del Regne Unit o de la UE. A més consens i previsibilitat, menys danys col·laterals. Pensem que estarem orquestrant un divorci i convé no fer-s'hi gaire mal. Tercer, convé limitar per la banda europea els comportaments de hienes d'alguns països europeus que han corregut ja a buscar algunes despulles britàniques en forma d'institucions europees ara instal·lades al Regne Unit o d'empreses localitzades a la City que poden tenir problemes en convertir-se en no comunitàries. Quin paper d'estrassa estan fent alguns polítics amb el Brexit encara de cos present! Finalment, i tot i les limitacions actuals d'una política monetària molt desgastada, reduirem la incertesa amb accions clares i concertades del Banc d'Anglaterra i del BCE, i sobretot minimitzant la durada d'aquest període de transició de dins a fora en el qual es podria percebre un cert buit de poder força desaconsellable.

El PIB britànic, recordem-ho, és un 2,3% del mundial i avui un 16,7% del de la Unió Europea. Poc, si volem ser optimistes sobre els riscs d'alentiment econòmic i fins i tot de recessió; però molt i massa quan acceptem que les crisis localitzades en el passat en països amb PIB menors (Rússia, Mèxic...) han tingut efectes molt importants a la resta del món.