‘Brexit', un paradigma dels riscos polítics

Dues set­ma­nes i mitja després del referèndum i amb la sobre­dosi de comen­ta­ris, reac­ci­ons i anàlisis publi­cats, no ens apor­ta­ria res de nou afe­gir més elu­cu­bra­ci­ons sobre els pos­si­bles efec­tes econòmics i finan­cers del Bre­xit. Polítics, empre­sa­ris, eco­no­mis­tes i peri­o­dis­tes, al Regne Unit i arreu, han des­car­re­gat la seva sor­presa i cons­ter­nació pels resul­tats de la con­sulta i opi­nat sobre el que pot sig­ni­fi­car per a l'eco­no­mia britànica, euro­pea i glo­bal l'ines­pe­rat resul­tat del vot per dei­xar la Unió Euro­pea.

El fet és que no sap ningú, com no ho sabem nosal­tres, quins seran els resul­tats efec­tius de les pre­vis­tes nego­ci­a­ci­ons de dos anys per pac­tar els ter­mes de la sor­tida. Això deixa en gai­rebé no res les pre­ten­si­ons d'esti­mar i pre­dir la mag­ni­tud de la molt pro­ba­ble cai­guda de la inversió, i pot­ser també del con­sum, pel pos­si­ble enca­ri­ment de les impor­ta­ci­ons. De fet ni els més afer­ris­sats defen­sors del Bre­xit havien pla­ni­fi­cat què s'hau­ria de fer si s'impo­sava l'anti­eu­ro­pe­isme i encara menys havien quan­ti­fi­cat seri­o­sa­ment i des­a­pas­si­o­na­da­ment els seus efec­tes.

Molt pro­ba­ble­ment només hi ha una con­seqüència que es mate­ri­a­lit­zarà amb segu­re­tat i amb con­tundència: un gran crei­xe­ment de la incer­tesa. I recor­dem que no hi ha res pit­jor per a la presa de deci­si­ons econòmiques i finan­ce­res que la incer­tesa i el des­co­nei­xe­ment per als diver­sos agents de quin serà el marc jurídic, fis­cal i d'entorn econòmic en què es mou­ran.

Basant-nos només en la cer­tesa que aug­men­tarà la incer­tesa, ja podem deduir algu­nes vari­a­bles que poden gra­duar l'abast dels danys. En pri­mer lloc, la forma en què es limiti l'efecte con­tagi cap a altres països, pri­me­ra­ment els antics socis euro­peus. Els llops popu­lis­tes de molts d'aquests països estan a l'aguait, lles­tos per impul­sar pro­ces­sos sem­blants en cada país, i convé fre­nar-los. No sé ben bé si amb una exe­cució con­tun­dent de la sor­tida o amb con­ces­si­ons al Regne Unit perquè al final del procés no hagi can­viat gaire res.

En segon lloc, evi­tant durant la nego­ci­ació movi­ments uni­la­te­rals, sigui per part del Regne Unit o de la UE. A més con­sens i pre­vi­si­bi­li­tat, menys danys col·late­rals. Pen­sem que esta­rem orques­trant un divorci i convé no fer-s'hi gaire mal. Ter­cer, convé limi­tar per la banda euro­pea els com­por­ta­ments de hie­nes d'alguns països euro­peus que han cor­re­gut ja a bus­car algu­nes des­pu­lles britàniques en forma d'ins­ti­tu­ci­ons euro­pees ara ins­tal·lades al Regne Unit o d'empre­ses loca­lit­za­des a la City que poden tenir pro­ble­mes en con­ver­tir-se en no comu­nitàries. Quin paper d'estrassa estan fent alguns polítics amb el Bre­xit encara de cos pre­sent! Final­ment, i tot i les limi­ta­ci­ons actu­als d'una política monetària molt des­gas­tada, redui­rem la incer­tesa amb acci­ons clares i con­cer­ta­des del Banc d'Angla­terra i del BCE, i sobre­tot mini­mit­zant la durada d'aquest període de tran­sició de dins a fora en el qual es podria per­ce­bre un cert buit de poder força des­a­con­se­lla­ble.

El PIB britànic, recor­dem-ho, és un 2,3% del mun­dial i avui un 16,7% del de la Unió Euro­pea. Poc, si volem ser opti­mis­tes sobre els riscs d'alen­ti­ment econòmic i fins i tot de recessió; però molt i massa quan accep­tem que les cri­sis loca­lit­za­des en el pas­sat en països amb PIB menors (Rússia, Mèxic...) han tin­gut efec­tes molt impor­tants a la resta del món.