Francesc Roca - Professor de Política Econòmica de la UB
Entre les nombroses aportacions catalanes a la construcció del món modern, també podem parlar de la creació, en diferents moments històrics, d'oficis nous: de noves professions destinades, en alguns casos, a l'èxit.
A les ordenances del 1414 de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, fundat el 1401, es defineix per primer cop a la història la figura del “metge de física apensionat” o metge intern. És el professional de la medicina que fa els diagnòstics, estableix els tractaments (i, si és el cas, escriu receptes al llibre dels especiers de l'hospital), visita cada matí els malalts (i, si cal, havent dinat) i dóna les altes. La direcció de l'hospital li paga una quantitat fixa, negociable, no pas els malalts. I no cobra per acte mèdic, sinó un sou, una veritable revolució.
A tot Europa, d'empreses de militars professionals com la catalana Companyia d'Almogàvers creada durant la guerra dels Segadors, n'hi ha moltes. Els membres d'aquesta són coneguts, al món, per una derivació del nom d'un dels seus caps: Miquelot de Prats. Són els miquelets. L'arma innovadora que usaven és la Miquelet Lock o Spanish Miquelet Pistol, en anglès, la micheletta en italià, la kabilia Miquelet en àrab, la zanek Miquelet en polonès. Els miquelets són uns soldats amb una arma de foc (amb un pany únic) que es farà servir al món durant segles.
Des de les missions franciscanes de Califòrnia, dirigides per catalans illencs, es va posar en marxa una ramaderia extensiva (amb animals, com els bovins, procedents d'Europa) amb l'ajut d'un nou tipus de treballador agrícola que es desplaçava a dalt d'un cavall (un animal procedent, també, d'Europa). Aquests treballadors foren els vaquers o vaqueros. A la segona meitat del s/ XVIII, a les colònies angleses de la costa est d'Amèrica del Nord, va aparèixer el mot anglès equivalent: cowboy, el noi de les vaques.
A la fàbrica La Flor del Tabaco de Jaume Partagàs, al carrer de la Indústria de l'Havana, la direcció decideix que algú llegeixi en veu alta contes i històries entretingudes, per evitar l'ensopiment dels treballadors que estan fabricant cigars hores i hores. Aquest algú és el lector de tabaqueria. El seu èxit (si ho fa bé, és clar) és tan gran que, fins i tot, quan al segle XX, comencen les ràdios, els treballadors de les fàbriques catalanes de tabacs a Cuba prefereixen els lectors. Les actuacions en directe sempre tenen èxit.