Dia de transició, ahir, al Parlament, l'endemà que el ple de la cambra catalana ratifiqués amb els vots de Junts pel Sí i la CUP l'informe de la comissió d'estudi del Procés Constituent que aposta per la via unilateral per iniciar la desconnexió de l'Estat espanyol.

Els diputats que van aprovar el text asseguren que ho van fer d'acord amb el mandat democràtic del 27-S, però són conscients del risc que comporta l'existència de la interlocutòria del 19 de juliol del TC. El text avisava, especialment als membres de la mesa, de l'obligació d'impedir i paralitzar qualsevol activitat relacionada amb la resolució de ruptura del 9-N, i els treballs de la comissió, segons els magistrats, ho són.

Tots els ulls miren ara cap a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que ahir intentava rebaixar la polèmica assegurant que es va limitar a “complir el reglament” de la cambra quan dos grups van demanar-li incloure un punt en l'ordre del dia. Forcadell no preveu que hi hagi “inhabilitacions” per un fet tan clar que està emparat pel reglament.

Les declaracions de la dirigent contrastaven amb les del president espanyol, Mariano Rajoy, que, ja al vespre, després d'haver-se entrevistatt amb el rei Felip, qualificava de “gravíssims” els fets del dia abans a la cambra catalana i recordava que el Consell de Ministres demanarà avui al TC un incident d'execució de sentència per tal que el tribunal s'hi posi a treballar immediatament. El president del grup parlamentari del PP, Xavier García Albiol, ja havia insinuat al matí que els magistrats es podrien reunir ben aviat i, fins i tot, celebrar un ple la setmana que ve, malgrat trobar-se en període estiuenc. Des de les files de l'oposició també s'hi va referir la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, que va culpar directament Forcadell de la votació a l'hemicicle. De moment, però, la diputada no demanarà responsabilitats polítiques a la presidenta perquè confia que el TC actuï.“Quan s'incompleix la llei hi ha d'haver algun tipus de conseqüència”, sentenciava el vicepresident de la mesa del Parlament, José Maria Espejo-Saavedra, company de partit d'Arrimadas.

Caldrà esperar avui el contingut de l'incident d'execució que redacti el Consell de Ministres per conèixer quines conseqüències polítiques i/o personals tindrà la votació de dijous al Parlament. Cal recordar que els membres de la mesa ja van rebre, el novembre del 2015, pocs dies després que el Parlament aprovés la resolució del 9-N i el TC la suspengués, un advertiment de part d'agents judicials alertant-los que, ja llavors, havien d'impedir o paralitzar qualsevol actuació relacionada amb el text de ruptura del 9-N. Amb aquest precedent, i amb el fet que ara l'auto del 19 de juliol torni a posar sobre la taula la mateixa petició, es preveu que aquesta vegada els magistrats es veuran obligats a imposar una sanció i a actuar amb més rotunditat. Segons la reforma de la llei orgànica del TC, introduïda per Rajoy a l'octubre del 2015 en previsió dels fets que es poguessin derivar del procés independentista de Catalunya, aquest tribunal ja pot actuar de braç executor en cas que s'incompleixin les seves resolucions. Primer, però, haurà de demanar informació i al·legacions a les parts implicades, un període que sol durar uns deu dies. En cas que els magistrats constatin l'incompliment, podran adoptar les mesures que es van incorporar en la reforma i que van des de sancions econòmiques de 3.000 a 30.000 euros fins a la suspensió de les funcions dels càrrecs o la petició de responsabilitats penals. En aquest últim cas es podrien demanar penes d'inhabilitació. La reforma de la llei inclou un apartat per a circumstàncies d'especial transcendència, i en aquest cas el tribunal podria actuar de manera fulminat sense haver d'escoltar les parts implicades. A partir d'aquí, el tribunal disposarà de tres dies per rebre informació i modificar o no la pena imposada.