El TC, en 10 moments de glòria

el remot espe­rit de la sentència de la loapa

La millor mos­tra que el TC, fun­dat el 1980, no ha estat sem­pre com el conei­xem és la sentència de la Loapa (Llei Orgànica d'Har­mo­nit­zació del Procés Autonòmic). L'alt tri­bu­nal va tom­bar 14 dels 38 arti­cles de la llei, ja que va con­si­de­rar, pre­ci­sa­ment, que “no har­mo­nit­zava” l'Estat de les auto­no­mies. La sentència adver­tia que “el legis­la­dor no pot dic­tar nor­mes que inci­dei­xin en el sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal de dis­tri­bució de com­petències entre l'Estat i les comu­ni­tats autònomes per inte­grar hipotètiques lla­cu­nes exis­tents en la Cons­ti­tució”. Segons els experts, aquell text va ser “molt impor­tant”, perquè parava “els peus a l'Estat”, esta­blia un “cert equi­li­bri entre la uni­tat i l'auto­no­mia” i “adme­tia les pos­si­bles diferències entre les auto­no­mies”.

El pre­ce­dent basc: no a la con­sulta ibar­retxe

esto­cada a l'esta­tut: comença la regressió

Aque­lla diver­si­tat que la sentència de la Loapa salu­dava es va dina­mi­tar 27 anys després, amb la sentència de l'Esta­tut, que els espe­ci­a­lis­tes en dret cons­ti­tu­ci­o­nal situen com el punt d'inflexió de l'inici del procés homo­geneïtza­dor i recen­tra­lit­za­dor de l'Estat. La reta­llada a l'Esta­tut, pel qual ja havien pas­sat el ras­clet al Congrés, va donar lloc a la pri­mera de les grans mobi­lit­za­ci­ons sobi­ra­nis­tes, el 10 de juliol del 2010, amb el lema Som una nació, nosal­tres deci­dim.

La sentència va anul·lar 14 arti­cles de l'Esta­tut i en va rein­ter­pre­tar 27 més: va tom­bar el caràcter del català com a llen­gua pre­fe­rent a l'admi­nis­tració i va treure força i con­tin­gut al Con­sell de Justícia, al Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries i al Síndic de Greu­ges, entre altres coses. El con­cepte de nació es va man­te­nir, però sense “eficàcia jurídica”. Si en l'àmbit ter­ri­to­rial aquesta es pot dir que és de les sentències inau­gu­rals en l'espi­ral de viatge al cen­tre, en altres qüesti­ons, com ara la llei d'esta­bi­li­tat pres­su­postària, també es posarà de mani­fest: aquesta llei, ava­lada pel TC, inclou un meca­nisme per inter­ve­nir les comu­ni­tats autònomes que no com­plei­xin el ja famós objec­tiu de dèficit.

un EXmi­li­tant del PP,
al cap­da­vant del tc

L'actual pre­si­dent del TC, Fran­cisco Pérez de los Cobos, va ser mili­tant del PP entre el 2008 i el 2011 (com a mínim), quan ja era magis­trat de l'alt tri­bu­nal. Això es va fer públic el 2013, set­ma­nes després d'haver-ne estat ele­git pre­si­dent. El tomb con­ser­va­dor del TC, atiat per la majo­ria abso­luta del PP al govern espa­nyol, ja era un fet. La Gene­ra­li­tat i el Par­la­ment van inten­tar la recu­sació de Pérez de los Cobos. Hi va haver veus crítiques del PSOE que en van dema­nar la dimissió. En va.

‘stop' a una decla­ració política

Just a l'inici del man­dat de Pérez de los Cobos, el juliol del 2013, el TC va eme­tre la sentència que advo­cava per man­te­nir la sus­pensió a la decla­ració sobi­ra­nista que el Par­la­ment havia fet el 23 de gener. La decisió va cau­sar soroll, perquè alguns espe­ci­a­lis­tes en dret cons­ti­tu­ci­o­nal posa­ven en dubte que es pogués sus­pen­dre una decla­ració de caràcter polític, que no tenia a veure, per exem­ple, amb els clàssics con­flic­tes de com­petències que diri­mia el TC. Més tard, anul·larà la decla­ració rup­tu­rista de JxSí i la CUP (9-N del 2015).

pas bar­rat a la llei de con­sul­tes i al 9-N

L'acció de l'alt tri­bu­nal es va mul­ti­pli­car davant la intenció de l'exe­cu­tiu de Mas de fer una con­sulta el 9 de novem­bre del 2014. Resul­tat: sus­pensió de la llei que l'habi­li­tava i del procés par­ti­ci­pa­tiu que es va fer poste­ri­or­ment.

tra­ve­tes a l'acció exte­rior cata­lana

L'acció exte­rior cata­lana ha estat una altra de les obses­si­ons de Rajoy dels dar­rers anys, cosa que ha por­tat a la sus­pensió de la llei d'exte­ri­ors i del nom de la con­se­lle­ria, en prin­cipi, sense més efecte.

guerra de guer­ri­lles con­tra les estruc­tu­res

El govern espa­nyol s'ha acos­tu­mat a una mena de bata­lla sub­terrània per impug­nar lleis i estruc­tu­res amb ferum d'esde­ve­nir pròpies. Per això, hi ha qui ha cri­ti­cat que el TC sem­pre actua quan el govern li ho demana, amb rapi­desa i sense les demo­res d'altres casos, cosa que, per alguns, des­na­tu­ra­litza la seva posició inde­pen­dent. El TC ha anul·lat arti­cles de la llei per a la hisenda pròpia, el decret de pobresa energètica, l'impost sobre les nucle­ars i sobre els dipòsits ban­ca­ris, lleis del comerç català, el Comis­si­o­nat de la Tran­sició Naci­o­nal...

una línia tra­ves­sada més: llei d'emergència

La sus­pensió, fa uns mesos, de la llei d'emergència social en allò que fa referència als pisos buits va tra­ves­sar una fron­tera més: la decisió va posar en peu de guerra la Gene­ra­li­tat i el món muni­ci­pal, i va per­me­tre veure una nova uni­tat con­tra les polítiques del PP. L'exe­cu­tiu de Puig­de­mont ha con­vo­cat un parell de cime­res i ha creat un grup de tre­ball per redac­tar una nova llei d'emergència habi­ta­ci­o­nal que hi faci front.

la defunció del procés cons­ti­tu­ent

El setem­bre de l'any pas­sat, el govern de Rajoy va impul­sar una reforma exprés del TC perquè pogués mul­tar i san­ci­o­nar qui no complís les seves reso­lu­ci­ons. Aquesta reforma és la que obre ara la pos­si­bi­li­tat d'uti­lit­zar la via penal per cas­ti­gar la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, després que la cam­bra debatés, a petició de JxSí i la CUP, les con­clu­si­ons de la comissió sobre el procés cons­ti­tu­ent. Aquest és un pas més en
la ins­tru­men­ta­lit­zació del tri­bu­nal. Al seu moment, diver­ses veus van adver­tir que la reforma per­me­tia mesu­res excep­ci­o­nals sense garan­ties i mul­tes impo­sa­bles sense esta­blir un límit. Con­si­de­ren “inau­dit” que “un tri­bu­nal pugui sus­pen­dre un càrrec electe”. Curi­o­sa­ment, el TC encara ha de res­pon­dre sobre el recurs a la seva pròpia reforma que va fer el PSOE.