El canvi climàtic atia el foc
Els bombers constaten que s'enfronten a un tipus d'incendi amb flames més intenses, producte d'una vegetació amb més estrès hídric
El gran risc d'aquest any ha estat la simultaneïtat de focs forestals
La punta de cigarreta llençada de manera negligent, la tramuntana o el mestral, el sotabosc recarregat de combustible perquè ningú no l'ha netejat durant l'hivern i, des de fa uns anys i cada cop de manera més evident, les conseqüències pernicioses per a la vegetació del canvi climàtic són enemics que, cada cop més tenen els Bombers de la Generalitat. Els efectes del reescalfament del planeta són un enemic nou al qual fer front en la lluita contra els incendis forestals.
La incidència d'aquestes condicions meteorològiques noves en el comportament del bosc i el foc queden reflectides en un informe dels bombers sobre la situació de la campanya d'incendis forestals d'enguany, fet a inicis de l'estiu. En aquest document, que porta el títol de Lo Forestalillo, s'explica que des de fa tres anys la campanya d'estiu “està marcada per una forta sequera hivernal i un final de primavera i principi d'estiu plujosos”. L'informe detalla que aquesta distribució de les precipitacions “està directament relacionat amb el canvi climàtic i l'escalfament global”.
El sotsinspector del GRAF, Asier Larrañaga, ho explica amb altres paraules fruit de la seva experiència directa amb el foc: “La vegetació està fent front a alguna cosa que no és habitual.” Aquest alt comandament de la unitat d'elit dels bombers explica que “en els últims anys es constata una dinàmica on la sequera està generant una zona d'alt risc en l'arc prelitoral, que abraça també comarques com l'Anoia o la Segarra”.
Les noves condicions climatològiques estan fent que la vegetació pateixi un estrès hídric important i les converteixi en un material combustible temible. “Encara que plogui, els efectes beneficiosos de l'aigua cada cop duren menys. És com si la planta acumulés en la seva estructura una matèria molt seca”, explica el sotsinspector Larrañaga.
Una dificultat afegida
Traduït al món del foc, això vol dir que a partir d'ara els bombers han de fer front a uns incendis de més intensitat, amb un comportament de flama més alta, bàsicament perquè hi ha més combustible. Un foc d'aquestes característiques és més difícil d'aturar pels bombers, perquè genera temperatures més altes i genera focus secundaris més fàcilment.
El problema de l'escalfament del planeta és global, per definició, i des de l'òptica dels incendis forestals això provoca que d'uns anys ençà països del centre i nord d'Europa com la Gran Bretanya experimentin un tipus de focs forestals que, fins ara, no havien patit, protegits com estaven per una climatologia més humida. Preocupats per aquest fenomen, equips d'emergència europeus visiten amb freqüència les instal·lacions dels bombers de la Generalitat, per aprendre les tècniques d'atac de la tipologia d'incendi mediterrani de què ja comencen a ser objecte als seus països.
Una altra conseqüència del efectes del canvi climàtic és que la temporada d'incendis que abans quedava clarament delimitada als mesos de calor s'amplia ara al llarg de tot l'any, amb incendis d'hivern que arriben a agafar grans dimensions. De gener a març els bombers van dur a terme més de 1.500 serveis per foc. Pel que fa al total d'actuacions, aquest any, fins al 7 d'agost, a Catalunya s'havien registrat 396 incendis que havien cremat 1.231 hectàrees de terreny forestal, de les quals 831 eren de massa arbrada.
Pel que fa a l'estiu s'han viscut dos episodis de gran risc, el del 19 de juliol i el del 5 d'agost, per la gran concentració d'incendis que hi va haver en un sol dia. El del juliol va ser de més incendis que el de l'agost però, segons Larrañaga, “es va poder gestionar millor perquè estaven més concentrats”, circumstància que permet gestionar millor els recursos humans i materials i aprofitar-los més. En canvi, el 5 d'agost va coincidir en el temps el gran incendi de la Pobla de Montornès, al Tarragonès, i el de l'Estartit i Vilopriu, al Baix Empordà.
LA FRASE
“La campanya no s'ha acabat”
Quan plou a l'estiu hi ha un risc que el ciutadà desenvolupi en el seu subconscient que el risc d'incendi forestal ha passat i que es pot baixar la guàrdia. El 60% d'incendis que han d'apagar els bombers són fruit de la negligència humana i una relaxació en aquest sentit pot resultar fatal. Per això Albert Vilanova, sotsdirector general operatiu dels bombers, exclama: “La campanya no s'ha acabat.” Vilanova s'explica: “pot passar perfectament que un ciutadà que visqui en una de les comarques on ha plogut aquesta setmana comenci vacances ara i vagi cap a l'Ebre, per exemple, creient que el risc d'incendi ha passat; doncs allí es trobarà que el perill és encara molt alt.” Vilanova insisteix que “l'Anoia i el Bages estan fatal des del punt de vista de la sequera i que les comarques del sud també.” Vilanova acompanya la crida a la precaució amb un reconeixement de l'alt nivell de col·laboració ciutadana que hi ha amb el foc: “Ara el millor guaita és el ciutadà, que ens avisa de seguida que veu una columna de fum.”
