Un exemple claríssim d'aquesta pèrdua de prestigi i de capacitat d'influència dels economistes (i dels experts, en general) és el que s'ha viscut recentment durant els debats previs al referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). En una enquesta que van fer a més de sis-cents economistes britànics durant el maig d'aquest any, el 2016, només el 5% d'enquestats opinaven que el Brexit podria tenir un impacte positiu sobre l'economia del Regne Unit durant els cinc anys posteriors a la sortida, un percentatge que augmentava fins al 10% si es consideraven els 10-20 anys posteriors a sortir de la Unió Europea. És clar, doncs, que la visió majoritària dels experts era clara: des d'una perspectiva estrictament econòmica no sembla que la decisió que van prendre els ciutadans fos la més adequada des del punt de vista dels experts. Per què ho van fer, doncs? En aquest article no vull entrar a analitzar les causes detallades del resultat del referèndum (ja s'ha fet en aquest diari i s'ha fet millor del que ho podria fer jo), però el que sí que vull fer és notar que en una enquesta feta entre el 13 i el 14 de juny del 2016 a un total de 1.656 adults, gairebé sis de cada deu individus amb una intenció de vot declarada de sortida de la Unió Europea no confiaven en els economistes. En defensa dels economistes, l'enquesta també mostrava que el grau de (des)confiança en acadèmics que eren d'altres àrees també era semblant. No sorprèn, per tant, que el resultat final hagués anat en contra de les recomanacions dels experts.

És evident que si la presa de determinades decisions queda en mans dels ciutadans, l'opinió dels experts ha de ser escoltada però que no necessàriament ha de ser determinant. Si fos així, no caldria preguntar res als ciutadans, sinó que la decisió es deixaria en mans d'un comitè d'experts independent. Ara bé, tampoc no sembla raonable que hi hagi un nivell de separació tan gran entre l'opinió pública i la dels experts. Com es pot millorar aquesta situació?

D'una banda, queda clar que els experts han de ser capaços de presentar les qüestions d'una manera clara i objectiva. Això no vol dir pas que tots els experts hagin de coincidir en una visió sobre una qüestió, sinó que el que s'ha d'exigir és que les recomanacions es basin en uns arguments que siguin sòlids i convincents.

D'altra banda, s'ha d'educar els ciutadans de manera que siguin capaços de distingir entre els “fets” i la “ideologia”. Aquesta tasca no és una tasca fàcil i en aquest sentit el paper dels mitjans de comunicació és clau. Sovint en la desesperada cerca d'audiències així com d'ingressos publicitaris, es prioritza més l'espectacle i la controvèrsia entre els tertulians que no pas el fet de presentar els fets d'una manera equilibrada. Pel que fa al Brexit, el temps dirà si els economistes tenien o no tenien raó, i el temps també dirà si els ciutadans van fer bé o no fan fer bé en escoltar-los.