Focus

La ‘neteja’ de les cambreres

La transferència de les treballadores ha degradat les seves condicions laborals

Han perdut estatus professional i sou, però el pitjor és l’afectació a la salut

Les pernoctacions en establiments hotelers no paren d’augmentar des de fa tres anys. En canvi el nombre de treballadors del sector no ho fa al mateix ritme. En part, això està reflectint un traspàs de sector: treballadors que abans estaven adscrits al turisme i que les externalitzacions han situat en una altra activitat. Però sobretot està posant en relleu un augment de les càrregues de feina, segons pensa Ernest Cañada: “S’han reduït els costos per la via d’intensificar el treball.” L’estudiós ha analitzat el cas de les cambreres de pis, un dels col·lectius més importants dels hotels, ja que representen entre el 20% i el 30% de les plantilles i són uns 100.000 treballadors a tot l’Estat, bàsicament dones.

Sempre ha estat un col·lectiu molt castigat per la naturalesa del treball, però la crisi ha significat un pas més enllà. D’entrada les condicions s’han degradat, de fixes i fixes discontínues han passat a temporals i eventuals, sovint a càrrec d’empreses multiserveis que han rebaixat categories, salaris i drets. Les relacions laborals dels empleats d’aquestes empreses es regulen per altres convenis col·lectius, com el de neteja d’edificis, o per convenis d’empresa, que, a diferència del que passava abans de l’última reforma laboral, solen rebaixar les condicions de treball.

Pel camí s’ha perdut la professió, això no obstant, les veteranes renuncien a cap altra denominació que no sigui la de “cambreres de pis”. A més han assumit tasques que abans eren pròpies d’homes com ara els mossos d’hotel, que en molts casos han desaparegut.

Però el pitjor és la repercussió de tot plegat en la salut. “La situació s’ha deteriorat tant que estan perdent la salut física i psíquica, moltes tenen les cames plenes de blaus, a més de dolors a les lumbars, als canells i a l’esquena, de tal manera que s’han de medicar sistemàticament per afrontar la feina i moltes no poden dormir i van cansades a la feina; és una bomba de rellotgeria”, assegura Cañada. Per a l’investigador, el departament de pis forma part de les activitats troncals dels hotels i no s’hauria de poder externalitzar. El mateix pensa el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Agustí Colom: “La neteja en un consistori no és core però en un hotel sembla que sí perquè sinó has de posar controls per vigilar que es faci bé i assumir aquests costos.” Per al director general de Casual Hoteles, Juan Carlos Sanjuan, la pregunta no és què es pot externalitzar, sinó “què es pot externalitzar sense que sigui denigrant per al treballador i sembla que les cambreres d’habitació no serien candidates”. S’ha contactat amb les diverses empreses multiservei que tenen la seu social a Catalunya, sense èxit.

Esther Rodríguez

“L'externalització només s'ha fet per reduir costos”

Esther Rodríguez va tenir un contracte de fixa discontínua en un complex d'oci entre 2002 i 2013, quan un burofax li va notificar que passava a dependre d'una empresa multiserveis.

Com ha canviat la seva vida laboral?
A nosaltres ens havien incorporat amb les mateixes condicions que l'empresa d'origen, molt allunyades d'allò que deia el seu conveni i era clar que no els interessàvem. L'empresa ens deia que pel preu d'un fix tenia dos eventuals. Al cap d'un any ens va informar que no tenien els guanys que havien previst i van començar a rebaixar-nos les condicions laborals. Tot i així, va marxar als dos anys i ens va subcontractar una altra empresa de multiserveis.
Vostè treballa al mateix hotel. Com han variat les càrregues de feina?
Abans la mitjana era de setze a divuit habitacions per dia i ara és de divuit a vint. La que ara és l'empresa client ens mira amb lupa com si fóssim treballadors desconeguts. Volen qualitat però a menys cost.
L'usuari nota la diferència?
Hi ha més queixes de la neteja.
El problema és externalitzar o com s'ha fet?
L'externalització no s'ha utilitzat per cap altra cosa que no sigui reduir costos. A més som treballadores d'uns 50 anys, amb malalties fruit dels molts anys treballant en aquesta feina, per tant agafem més baixes; això l'empresa client s'ho evita. Han deixat el problema a un altre.
Quina és la diferència de sous?
Una fixa discontínua del conveni d'hostaleria cobra uns 1.100 euros, mentre que una treballadora amb el seu conveni està en 700-800 euros. Una governanta d'hostaleria pot arribar als 1.400 euros i una de l'empresa externa, a 1.000 euros. Jo guanyava més que la meva governanta. També tenen menys drets.
Hi ha empreses clientes que compensen per evitar diferents escales salarials.
No és la meva experiència. Aquí tenim sous diferents per la mateixa feina i això genera malestar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a