Opinió

Es pot crear ocupació reduint els impostos sobre el treball?

Les mesures adreçades a promoure la contractació dels aturats de llarg termini, així com l'oferiment d'incentius per a l'estabilització de contractes temporals en indefinits, aconsegueixen l'efecte desitjat, tot i que una de les recomanacions de l'estudi és que cal avançar en l'anàlisi del cost-efectivitat de les polítiques d'ocupació i no només en la seva eficàcia

Els impos­tos afec­ten les deci­si­ons de les per­so­nes a l'hora d'estal­viar, tre­ba­llar i for­mar-se, així com les deci­si­ons de les empre­ses per pro­duir, crear llocs de tre­ball, inver­tir i inno­var. Aques­tes deci­si­ons es veuen afec­ta­des no només per la pressió fis­cal sinó també pel tipus d'impos­tos exis­tents i per la manera com aquests es com­bi­nen a l'hora de fixar el nivell de recap­tació glo­bal.

De fet, durant la recessió, es van fer dife­rents pro­pos­tes que tenien com a objec­tiu redis­se­nyar les estruc­tu­res impo­si­ti­ves per tal d'afa­vo­rir la recu­pe­ració econòmica, però inten­tant garan­tir, alhora, el nivell d'ingres­sos fis­cals. Es bus­cava rea­lit­zar can­vis impo­si­tius que esti­mu­les­sin la demanda agre­gada i l'ocu­pació sense que hi hagués can­vis per­ma­nents en els nivells de recap­tació fis­cal, és a dir, can­vis que tin­gues­sin com a con­seqüència uns majors nivells de deute en el futur.

A la majo­ria dels països desen­vo­lu­pats, els ingres­sos fis­cals pro­ce­dei­xen de tres fonts prin­ci­pals: els impos­tos sobre els ingres­sos per­so­nals i sobre els bene­fi­cis de les empre­ses, les cotit­za­ci­ons a la segu­re­tat social i els impos­tos sobre béns i ser­veis.

La uti­lit­zació de cadas­cuna d'aques­tes figu­res impo­si­ti­ves varia con­si­de­ra­ble­ment als dife­rents països de la Unió Euro­pea, però una de les pro­pos­tes més recur­rents durant la recessió con­sis­tia a reduir les con­tri­bu­ci­ons a la Segu­re­tat Social, una reducció com­pen­sada amb aug­ments d'altres impos­tos indi­rec­tes com, per exem­ple, l'IVA. El prin­ci­pal argu­ment per defen­sar aquesta mesura és que una reducció dels impos­tos sobre el tre­ball podia induir les empre­ses a con­trac­tar més tre­ba­lla­dors i, per tant, a reduir els nivells d'atur i alhora esti­mu­lar la demanda interna com­pen­sant així el pos­si­ble efecte nega­tiu d'aug­men­tar els impos­tos sobre el con­sum.

Reducció de cos­tos.

Un informe publi­cat recent­ment per la Fun­dació Euro­pea per a la Millora de les Con­di­ci­ons de Vida i de Tre­ball (Euro­found), en què hem par­ti­ci­pat un con­junt d'inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, ha ana­lit­zat l'eficàcia d'aquest tipus de mesu­res com a polítiques gene­ra­do­res d'ocu­pació.

L'informe ana­litza amb detall els resul­tats obtin­guts per 68 estu­dis que han ava­luat de manera rigo­rosa l'impacte sobre l'ocu­pació de mesu­res de política con­sis­tents en la reducció dels cos­tos labo­rals no sala­ri­als adop­ta­des per països de la Unió Euro­pea durant els últims quinze anys. La prin­ci­pal con­clusió de l'informe és que els efec­tes sobre l'ocu­pació són reduïts i acos­tu­men a no ser per­ma­nents. De fet, en un 40% dels casos, la política no va tenir cap efecte des­ta­ca­ble sobre l'ocu­pació. Ara bé, a la majo­ria dels estu­dis on s'observa un efecte posi­tiu, la política anava ori­en­tada a un col·lec­tiu con­cret. Con­cre­ta­ment, les mesu­res adreçades a pro­moure la con­trac­tació dels atu­rats de llarg ter­mini, així com l'ofe­ri­ment d'incen­tius per a l'esta­bi­lit­zació de con­trac­tes tem­po­rals en inde­fi­nits, acon­se­guei­xen l'efecte desit­jat, tot i que una de les reco­ma­na­ci­ons de l'estudi és que cal avançar en l'anàlisi del cost-efec­ti­vi­tat de les polítiques d'ocu­pació i no només en la seva eficàcia.

Les ava­lu­a­ci­ons ana­lit­za­des també apun­ten l'existència de com­por­ta­ments opor­tu­nis­tes, és a dir, es cobra la sub­venció per crear llocs de tre­ball que s'hau­rien creat igual­ment sense l'existència de l'incen­tiu, així com la subs­ti­tució entre dife­rents tipus de tre­ba­lla­dors (sub­ven­ci­o­nats ver­sus no sub­ven­ci­o­nats) i, en alguns casos, fins i tot amb un efecte expulsió, ja que les empre­ses sub­ven­ci­o­na­des obte­nen un avan­tatge com­pe­ti­tiu que fa que les no sub­ven­ci­o­na­des per­din quota de mer­cat i redu­ei­xin la seva ocu­pació.

Diferències clau en els impostos sobre el treball a la UE

De mitjana, el tipus impositiu implícit sobre els ingressos del treball representa un 36% als països de la Unió Europea, però hi ha diferències importants entre els països de la Unió Europea: mentre que a països com a Itàlia o Bèlgica se supera el 40% a altres, com Regne Unit o Portugal, se situa al voltant del 25%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.