0
Opinió
Professor de Política Econòmica de la UB - 12 març 2017 2.00 h

DE MEMÒRIA

La terra, des de la lluna (1857)

Fins a mitjan XVIII Cuba només exportava cuirs, fulles de tabac i cera. Després, en només 60 anys, fa un salt extraordinari: conreu de la canya de sucre i 1.600 ingenis sucrers, tabac i fàbriques de cigars, cafetars, cotó o mel
- Professor de Política Econòmica de la UB

Els dos viat­ges ima­gi­na­ris –en coet- a la Lluna, inven­tats, a mit­jan segle XIX, per l'olotí Miquel Estorch, i expli­cats als 9 volums de Luni­gra­fia, ens obren diver­ses por­tes. Una: l'hindú tri­pu­lant de la bala-nau dis­pa­rada per un científic ale­many que arriba a la Lluna, troba una soci­e­tat tec­nològica­ment més avançada, que fun­ci­ona segons un ori­gi­nal model econòmic. Una altra és veure quina és la idea que tenen a la Lluna d'algu­nes de les soci­e­tats de la Terra: la d'Estats Units, la de Mèxic, la de l'Índia, la de Madrid, la de Roma o la de l'illa de Cuba.

La ciu­tat dels ducs i com­tes

El capítol Madrid visto desde la Luna comença dient que la ciu­tat té palaus, museus, tea­tres, una magnífica plaça de toros, “pero ni un solo tem­plo regu­lar”. Hi ha, diuen, una gran distància entre els prin­ci­pis i la rea­li­tat. Per exem­ple, a Madrid “se pre­gona la igual­dad, y todos pro­cu­ran adqui­rir dis­tin­ci­o­nes”. Així, només entre 1836 i 1857, es faran, amb residència a Madrid, 18 nous Gran­des de España, 40 nous ducs, 52 mar­que­sos, 48 com­tes, 24 ves­com­tes, 298 Grans Creus de Car­les III, 545 de Isa­bel la Catòlica, 182 Damas Nobles, 40 nous mem­bres del Toisó d'Or. En la pràctica, dels habi­tants de la ciu­tat “la mayor parte viven del pre­su­pu­esto; unos, direc­ta­mente, otros, indi­rec­ta­mente”. Segons Estorch, “cada empleo cuesta al Estado el quíntu­plo de lo que cobra el que lo des­empeña”.

Visió molt crítica.

La visió de Roma des de la Lluna també és molt crítica. Un frag­ment des­criu de forma clara que “Al ver tanta igle­sia, tanto sacer­dote y tanta riqueza, cual­qui­era creería que los súbdi­tos del Papa son reli­gi­o­sos y ricos. Pero se equi­vo­ca­ran gran­de­mente: son supers­ti­ci­o­sos por hábito y pobres por indo­len­cia.”

Cuba. Des de la Lluna, ens expli­quen el salt qua­li­ta­tiu que ha fet l'eco­no­mia cubana. Fins a mit­jan XVIII, només expor­tava cuirs, fulles de tabac i cera. Després, en només 60 anys, fa un salt extra­or­di­nari: con­reu de la canya de sucre i 1.600 inge­nis sucrers, tabac i fàbri­ques de cigars, cafe­tars, cotó o mel. El pres­su­post d'ingres­sos de l'illa pas­sarà de 165.605 pesos (el 1759) a 17.267.294 (el 1857). De manera que “hoy, con una buena admi­nis­tración, podría sumi­nis­trar un sobrante de 6 a 8 millo­nes”.

La qüestió real­ment deter­mi­nant és: qui ha de con­tro­lar aquest impor­tant superàvit fis­cal? Les res­pos­tes, al 1857, eren, segons Estorch, qua­tre i les deta­llava de forma ben des­crip­tiva: “Política­mente hablando, los cuba­nos son (1) inde­pen­den­tis­tas [la majo­ria], (2) ane­xi­o­nis­tas [als Estats Units d'Amèrica], (3) con­ce­si­o­nis­tas [par­ti­da­ris d'obte­nir con­ces­si­ons] y (4) lea­les [a la Corona d'Espa­nya]”.

No, Miquel Estorch no està pre­sen­tant la Cata­lu­nya de l'endemà del 2011, és la Cuba de 1857.

Miquel Estorch

L'autor de Lunigrafia (9 vol., 1855-58), Miquel Estorch (Olot, 1803-Madrid, 1870) va estudiar dret a Cervera i Barcelona. La seva novel·la és 10 anys anterior a De la Terre à la Lune (1865) de Jules Verne. És més interessant car l'astronauta d'Estorch, un hindú molt llest, arriba a la Lluna i estableix contacte amb els seus habitants. A més, amb l'ajut de potents telescopis, alguns punts de la Terra són minuciosament observats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Roca Rosell
Altres articles de l'autor

Publicat a