Eines

Christian Rodríguez Fornós

Fundador de Byhours i autor del llibre Despegar

“Les ‘start-ups' haurien de ser el taller d'R+D de les grans corporacions”

Els emprenedors som afortunats per no haver de guanyar diners ràpidament

Ha canviat la percepció social del fet d'emprendre?
Almenys ho ha fet la percepció de les barreres d'entrada a l'emprenedoria. En l'imaginari col·lectiu, abans el fet de muntar una empresa i que això funcionés era més complicat que no ara. També segurament abans la inclinació cap a una feina segura era molt temptadora, però ara aquesta opció ha desaparegut: ja ningú té la feina segura per tota la vida, per la qual cosa allò que abans era emprenedor-inseguretat total i assalariat-seguretat total ha canviat radicalment. A més les eines que tenim a l'abast ajuden que emprendre sigui més fàcil: hi ha per exemple molta predisposició que les persones col·laborin. També és cert que potser ara estigui una mica sobrevalorat.
Des de fora del món start-up el fet que hi hagi projectes d'èxit que no generen ingressos no s'acaba d'entendre.
L'estadística diu que les start-up d'èxit són només unes poques. Són emprenedors que venen credibilitat i això s'aconsegueix amb usuaris, que en el mercat tenen un valor molt alt. Potser no s'entén, però sempre hi ha un pla al darrere.
Quin pla?
Plans que a la majoria de nosaltres se'ns escapen. La visió que molts de nosaltres tenim és molt relativa. Facebook ja té llicència bancària, ¿quants de nosaltres podíem pensar que Facebook podria convertir els seus usuaris en clients dins el negoci financer? Els experts són molts conscients de l'evolució que pot tenir tot això.
Les decisions que vostè pren les fa amb aquesta transcendència?
En molts casos les decisions que prenem els emprenedors són més en el curt termini. Però totalment lògiques. La maduresa d'una empresa comença quan pots planificar més enllà d'un any. La majoria de les petites empreses només miren a un any vista. Però el cert és que avui dia també les grans empreses tradicionals estan més enfocada en el present i davant la pregunta d'on seràs d'aquí a cinc anys no saben què respondre. En el seu cas pesa molt l'herència que porten i la necessitat d'afrontar el dia a dia -abonar les nòmines i fer el pagament a proveïdors- i no pel que pensen que pot passar uns anys més endavant.
És una sort començar un negoci sense la necessitat de guanyar diners ràpidament.
Realment és una sort. Tinc el dubte que els empresaris que començaven un negoci fa 25 anys es poguessin permetre estar tants anys sense guanyar diners. Els emprenedors n'hem de ser conscients. El directiu d'una empresa tradicional no pot estar massa temps sense guanyar diners. Sovint penso que hem d'unir els dos vessants. Tinc la teoria que les start-ups han de ser el departament d'R+D de totes aquestes empreses grans, perquè no hi ha sortida, no pots revolucionar un sector sense el coneixement previ anterior, ni evolucionar el teu negoci sense aquesta visió tan innocent de voler canviar les coses sense cap norma ni que l'herència freni.
L'escepticisme que exhibeixen les grans empreses tradicionals i el punt d'arrogància que a vegades destil·len els emprenedors no dificulten la comunicació?
És un xoc total.I tan criticable és l'empresa que pensa que ningú ha de venir a explicar-li el seu negoci, com l'emprenedor que acaba d'arribar i creu que té la clau de l'èxit. Necessitem fer una aproximació, perquè si no és un xoc d'aquestes dues variables i les necessitem juntes.
Hi ha casos d'aproximació.
De moment el que veig és molt màrqueting de cara a la galeria.
Això que proposa, en quin sector creu que es produirà abans?
Els sectors que més poden arribar a acceptar aquests canvis són els sectors madurs, i em refereixo a maduresa de l'usuari. El gran canvi que hi ha en molts sectors és que l'usuari ha agafat el poder, té la capacitat de triar entre una oferta molt gran. El turisme és un d'aquests sectors i la prova és que propostes com Airbnb que eren impensables fa uns any han estat ben rebudes per l'usuari.
D'on sorgeix aquesta necessitat de bolcar la seva experiència empresarial en un llibre?
La vida de l'emprenedor és molt dura en molts casos i són moltes les vegades que caus i penses “ja no puc més!” Penso que es pot ajudar moltíssim la gent que emprèn i parlo des de la perspectiva més personal de dir: “Si algú m'ho hagués advertit m'hauria estalviat algunes coses”, perquè sempre són les mateixes. No crec que hi hagi una única fórmula d'èxit, però quantes menys coses es facin malament més possibilitats de sortir-se'n hi ha.
Fins a quin punt l'elecció del soci en un projecte és un tema crític?
Per a mi és un dels aspectes més transcendentals. Conec molts pocs projectes en què un sol emprenedor hagi pogut arribar a l'èxit, sense algú altre. I quan dic algú altre, em refereix a algú que s'hi juga el mateix que tu. Emprendre és una aventura que pot sortir malament però l'última persona que tindràs al costat serà el teu soci.
Quan mira altres projectes posa l'ull en el tàndem de fundadors?
És una de les primeres coses que miro. De fet, si qui ho tira endavant és una persona sola, el primer que li dic és que es busqui algú que arrisqui com tu fins a les darreres conseqüències.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a