El sector bancari recupera el to
A finals de juny de l'any passat acumulava una baixada del 30% i, des de llavors, s'ha recuperat gairebé un 60%. L'evolució de l'índex sectorial dels bancs fa palès com ha canviat el sentiment dels inversors envers el sector.
El 27 de juny de 2016 l'índex sectorial dels principals bancs espanyols, l'Ibex 35 Banks, es deixava un 1,78% en la sessió i se situava en els 486,7 punts. Les alarmes sobre la situació del sector (manca de capitalització, tipus d'interès negatius, Brexit, transformació digital...) tant a l'Estat espanyol com a Europa havien portat les entitats a registrar pèrdues molt significatives el primer semestre. Aquest índex sectorial ho reflectia, amb una davallada del 30% respecte a finals de 2015. Malgrat tot, alguns analistes s'atrevien a recomanar entrar en el sector, animats pels preus tan baixos. Però cap inversor no semblava prou convençut de fer-ho.
Així, vist en perspectiva, és clar que aquelles jornades van marcar un punt d'inflexió en el comportament dels bancs europeus a la borsa, en un gir de guió generalitzat al continent, però que ha sigut especialment significatiu en el cas espanyol. A partir de juliol, les entitats financeres van començar a registrar tímides pujades i deixaven l'Ibex 35 Banks al voltant dels 560 punts a principis de novembre. És a dir, amb una pujada superior al 15%. A partir de llavors, la recuperació es va accelerar i la revaloració acumulada supera el 58%.
És evident, per tant, que el sentiment dels inversor respecte al sector ha canviat. Aquests, tant els institucionals com els minoristes, van entrar en aquests valors a preus “irrisoris”, segons els analistes, esperant una recuperació que pensaven que tard o d'hora havia d'arribar després de molts mesos de càstig.
No obstant això, la majoria d'analistes coincideixen que els que han situat les accions dels bancs en els preus actuals no són moviments especulatius, sinó que responen a una millora real i palpable de les perspectives del sector.
D'entrada, les expectatives d'inflació han canviat significativament respecte a fa uns mesos. És la primera raó que assenyala Toni Cárdenas, de Caixa d'Enginyers, per explicar el gir que ha protagonitzat la cotització dels bancs. Els preus estan pujant més del que s'esperava i les dades avançades apunten que l'increment anirà a més. Albirar aquesta pujada de la inflació fa pensar els inversors en una modificació en la política monetària del Banc Central Europeu (BCE). Tot i que l'organisme va decidir deixar els tipus al mateix nivell en la darrera reunió, molts van interpretar les paraules del seu president quan va comparèixer davant els mitjans per explicar la decisió com un avís de futurs canvis. De fet, malgrat que els tipus no s'han incrementat, sí que ha variat alguna cosa: des d'aquest mes, el deute que compra el BCE als mercats es reduirà dels 80.000 als 60.000 milions d'euros mensuals.
Més enllà de les expectatives, allò que ja és una realitat, segons els analistes, és la millora de l'economia. “La recuperació econòmica i les perspectives de normalitza ció de la política monetària del BCE han provocat una rotació de carteres en renda variable des de sectors defensius cap a altres lligats al cicle, com ara el bancari”, afirma Felipe López-Álvarez, analista de Self Bank.
Cárdenas recorda que, després d'anys a nivells molt baixos, la demanda de crèdit s'està recuperant. En aquest sentit, apunta que els préstecs als consumidors van augmentar un 4,3% en el darrer trimestre, “i ja en són molts a l'alça”.
En el cas espanyol, aquesta millora de les perspectives ha vingut corroborada per dades positives pel que fa als resultats de les entitats. Almenys, més positives del que s'esperava. López-Gálvez assegura que els comptes corresponents a 2016 dels bancs espanyols han sorprès favorablement, “amb millores dels ratis de capital i caiguda de la morositat”. A més, apunta que el mercat ja ha descomptat les possibles multes per les clàusules sol i no es preveuen més revessos judicials.
A les dades macroeconòmiques i als bons resultats s'afegeixen els aires de canvi a nivell regulador. La desregulació sembla més propera als EUA, ja que aquesta va ser una de les promeses de Donald Trump durant la campanya electoral. Però els analistes creuen que la relaxació es pot estendre i assenyalen que els reguladors europeus són ara més tous amb els requeriments als bancs.