Focus

Els robots ens faran el llit

La robotització destruirà molts llocs de treball, que no podran ser compensats amb els nous que es derivin de l'automatització. Caldrà repensar de quina manera es distribueix la riquesa per no generar desavantatges

La capacitat computacional en 18 mesos és el doble o la meitat de preu
No només afectarà les feines rutinàries, també les més cognitives
Es generaran bosses de gent que competirà amb els robots i serà exclosa
Cada cop caldrà combinar més feines per poder aconseguir un salari
El concepte de fàbrica del segle XX ha mort, el treball en xarxa creix
Les professions d'assistència estaran poc temps en salvaguarda
L'administració és clau per compensar les ineficiències del canvi d'era

Foxconn, el principal fabricant de mòbils, proveïdor d'Apple, Amazon i Samsung, ha substituït 60.000 persones de la seva plantilla per robots. Això és més del 50%dels seus empleat. La indústria de telèfons intel·ligents és la que s'espera que més en farà servir; ara bé, la tendència a robotitzar tasques i processos productius és cada cop més evident en tots els sectors i ja ningú no dubta que tindrà múltiples efectes en el mercat laboral. Tot i que no es pot predir en tota la seva dimensió, hi ha un aspecte que ningú no discuteix: la robotització desplaçarà el treball.

En el darrer any, s'han succeït els estudis que han intentat posar xifres a aquesta evidència. La consultora MacKinsey ha pronosticat que el 47% de les feines als EUA seran automatitzables en 20 anys. Per la seva banda, el Banc d'Anglaterra ha calculat que 15 milions de llocs de treball desapareixeran en les pròximes dècades, només al Regne Unit, per la combinació de la robòtica i la intel·ligència artificial. Això és la meitat dels ocupats en aquest país. Menys pessimista, l'OCDE calcula que a l'Estat espanyol la destrucció afectarà el 14%.

Així doncs, la revolució 4.0 acabarà donant un tomb de grans proporcions al món del treball, i en conseqüència també a la societat. Als robots s'uneixen altres tecnologies nascudes arran de la transformació digital, com el big data, la intel·ligència artificial o internet de les coses i, empeses per la creixent capacitat de processar informació, la llei de Gordon Moore diu que la capacitat computacional es dobla cada 18-24 mesos. Això vol dir que en aquest espai de temps s'assoleix el doble de capacitat computacional o la mateixa però a la meitat de preu.

A aquest ritme es calcula que a partir del 2040 els sistemes de desenvolupament d'intel·ligència artificial acabaran rivalitzant amb la de tota la humanitat.

És justament aquest vessant cognitiu que transformarà els robots allò que fa més particulars i imprevisibles els efectes de la que ja s'ha anomenat la quarta revolució industrial. Genís Roca, president de la consultora RocaSalvatella i director del postgrau en transformació digital de les organitzacions de la UPF, adverteix que les màquines no només ocuparan les feines rutinàries i mecàniques sinó que substituiran persones que prenen decisions.

Ara, ja està passant, el software Narrative Science redacta articles esportius que es poden llegir als diaris i que ningú pot sospitar que els ha escrit una màquina a partir de dades agafades d'internet. O BlackRock, un dels fons d'inversió més grans del món, que està substituint una part dels seus brokers per intel·ligència artificial.

Periodistes, brokers... ara bé, es preveu que les professions amb més probabilitat de ser automatitzades estan en les àrees de l'hostaleria i l'alimentació, i les que menys, en el sector de l'educació i la salut. Segons un estudi de l'Institut Europeu per l'Ocupació, les tasques d'assistència social o les que requereixen més coneixements tècnics seran les que més trigaran a ser ocupades per les màquines. “L'artesania serà el luxe en els propers 40 anys, i si volem que un metge ens digui què ens passa haurem de pagar un preu premium”, preveu Genís Roca.

De fet, la catalana Mediktor, fundada el 2014, ha dissenyat el primer avaluador de salut que es basa en la intel·ligència artificial per interpretar els símptomes dels pacients. Incorpora un motor semàntic tan potent que és capaç d'interpretar els símptomes que explica l'usuari utilitzant el llenguatge corrent.

La història es repeteix.

L'automatització de moltes feines és, doncs, un dels canvis més substancials als quals ens porta l'ús extensiu de robots i altres tecnologies disruptives. El fenomen no és nou, ja va passar en el segle XVIII quan els telers van acabar desplaçant molta mà d'obra. Des d'aleshores i fins ara, la història ha demostrat que es destrueixen feines però que es compensen amb altres de noves que sorgeixen. Però ara no és tan clar que sigui així i ho adverteixen organismes de la talla de l'ONU o l'OIT. El Fòrum Econòmic de Davos és pessimista. El 2016 va advertir que fins al 2020 es destruirien cinc milions de llocs de treball i que no esperava que les noves feines absorbissin els treballadors expulsats.

D'altres experts creuen que ens trobem en una etapa de transició i que un cop superada serem capaços de compensar la supressió de llocs de treball. Ara com ara, la indústria de la robòtica ocupa 300.000 persones al món, i es preveu que la demanda d'ocupació creixi entre un 10% i un 20% cada any. Clarament no serà un sector generador de grans volums de feina.

Per si no fos prou, la velocitat d'implantació de la quarta revolució industrial fa més complicada la substitució d'uns llocs de feina per altres. Si la revolució industrial va necessitar 150 anys de transició, en la digital es calcula que en 40 anys estarà implantada, i ja n'han passat 20. Genís Roca és taxatiu: “Aquesta nova indústria generarà unes necessitats de llocs de treball inferiors als que es destruiran i sobretot els llocs de treball que es generaran no podran ser ocupats per les persones que es quedin sense feina, ja que no tenen temps de reorientar-se.”

Polarització.

Com a conseqüència d'aquest desajust hi ha el risc d'un augment de la polarització. Jordi Serrano, fundador del think tank Futureforwork, creat justament per estudiar la transformació que ve en el mercat de treball, creu que hi haurà un gruix important de la població que s'adaptarà perfectament i tindrà capacitats per assumir la nova realitat, però quedarà una bossa de gent que està abocada a competir directament amb aquesta automatització i que quedarà exclosa del sistema.

La polarització vindrà també per la tipologia de demanda. Segons les previsions de l'Institut Europeu de Recerca, el 2025 la demanda d'ocupació serà o mà d'obra altament qualificada o de la més baixa, les professions de formació intermèdia agonitzaran.

En aquest escenari el paper de les administracions serà clau per compensar les ineficiències d'un canvi d'era. “Els estats s'han de posar les piles per amortir les bosses d'exclosos que pot generar el nou model de treball”, afegeix Genís Roca.

Justament per aquests riscos, darrerament les veus a favor d'una renda bàsica universal (una assignació pública monetària incondicional) són cada cop creixents des de diferents àmbits. El catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS School of Management, Santiago Niño-Becerra, argumentava en el seu darrer article a L'Econòmic que la renda bàsica és imprescindible per evitar que la major part de la població s'enfonsi en la pobresa, però també com a element mantenidor de l'ordre públic: el pitjor enemic de tot sistema és qui no té res a perdre. Una situació, la de la pau social, que convé als estats però també a les grans corporacions, fet pel qual Niño-Becerra no descarta que participin en el sistema que mantingui la renda bàsica.

Per a l'economista, la concepció del que és la renda bàsica, el seu plantejament i existència, suposa assumir que el sistema econòmic, el capitalisme, ha evolucionat des d'aquell “una persona–una ocupació” a “l'ocupació que es necessiti”. La desigualtat no va a menys, ans al contrari; i la concentració de la producció no va a menys, al contrari

L'extrem.

Augurar la desaparició total del treball sembla tanmateix exagerat. L'opinió de consens és que el canvi vindrà per un sistema més col·laboratiu entre màquina i humans. Marc Segura, director de robòtica de la firma ABB a Espanya, explica que l'era dels robots col·laboratius ja és una realitat, es tracta de màquines que fan tasques complementàries a les persones. “Això obre oportunitats molt grans per a les nostres empreses per poder millorar i ser més competitives, especialment a les pimes”, explica Segura.

A la planta de Martorell de Seat ja saben què és convertir els robots en un membre més de la família. Per al premuntatge de fars hi ha instal·lats braços articulats que col·laboren amb l'operari per muntar els llums. “En un dia pot realitzar-ne 1.250 operacions, treballant junt a una persona, de manera que formen un tàndem entre la força i la fiabilitat del robot i la capacitat de prendre decisions que té un ésser humà”, explica Juan Carlos Rubio, analista de processos, a la revista de la companyia automobilística. De fet, a la planta del Baix Llobregat ara s'acoblen quasi el doble de fars del que es feia abans d'incorporar aquest nou company. Des de l'empresa expliquen que els cobots (els robots col·laboratius de nova generació) s'estan incorporant progressivament als processos de muntatge per a tasques repetitives, de poc valor afegit i poc ergonòmiques.

Com ha fet Seat, en els últims cinc anys, el ritme de creixement d'ús de robots ha estat d'un 20% anual a tot el món. Es calcula que n'hi ha 1.200.000, i només a l'Estat espanyol, al voltant de 300.000, 19.000 dels quals al sector de l'automoció.

Aquests “xics nous a l'oficina”, més les noves feines que s'han de crear i moltes altres que desapareixen posen en escac la figura de l'assalariat. Com a tal no es creu que desaparegui però serà segurament minoritari enfront de l'autònom o freelance. Un investigador del MIT, Tom Malone, augura: “El meu pare va tenir una feina tota la vida, jo tindré set feines en tota la vida i el meu fill tindrà set feines a la vegada.” Voldrà dir això que hi haurà una major precarització de les condicions de feina? Genís Roca pensa que el precari serà tenir una sola feina, perquè segur que serà mal pagada, i per tant la solució serà tenir-ne quatre o cinc. “Canvia el concepte del lloc de treball. El que comptarà serà la manera d'aconseguir els euros que necessito per viure, que no serà en una feina sinó mitjançant diferents”, diu.

Tot plegat està sent un motiu de preocupació al si de les empreses. Per això, fa un any el bufet d'advocats Cuatrecasas va crear Dtech, un grup transversal que integra professionals de diferents àrees per oferir assessorament legal sobre l'impacte de les tecnologies i la disrupció digital en la societat i el món empresarial. Al capdavant hi ha Rubén Agote, soci de l'àrea laboral, que opina que s'obrirà un ventall molt ampli de fórmules de relació laboral entre treballador i empresa. Horaris laborals, mitjans de producció, espai de treball han estat fins ara els elements que han servit per determinar quina vinculació laboral es tenia, si autònom o assalariat. En canvi com que cada cop més el treballador pot oferir els seus serveis sense la seva presència física, això tindrà un efecte molt pertorbador respecte a la normativa laboral que se li aplicarà. Agote coincideix amb Roca en la idea que previsiblement anirem a un nou plantejament, “possiblement acabarem amb una jornada laboral de quatre hores diàries i amb un complement de renda, perquè amb el mateix nombre de treballadors farem menys hores”, considera Agote.

Ara bé, per al conjunt de la societat aquesta transformació té altres connotacions, el treballador per compte aliè tenia unes obligacions fiscals i de Seguretat Social que servien per tenir un equilibri social, però si això ja no és així, i per tant varien les regles de contribució, es genera un buit que haurà de ser reomplert.

PerÍode de lluita.

Oriol Homs, soci fundador de la consultora Notus, dedicada a analitzar el mercat de treball, creu que els reptes que posen sobre la taula les tecnologies disruptives no es poden deixar només en mans dels governs, com a conjunt de societat ens enfrontem a una etapa de lluita i reivindicacions similar a la del segle XIX per aconseguir l'estat del benestar.

En aquesta etapa de mobilització els sindicats també s'encaren a la necessitat d'una redefinició com a organització. L'estiu passat la confederació europea de sindicats va organitzar una trobada per analitzar com està canviant la natura del treball i l'ocupació per la revolució digital i es plantejaven la necessitat de digitalitzar-se. “La seva força desapareix a mesura que es dilueix el model d'empresa i fàbrica com a espai que agrupa els treballadors”, creu Homs. De nou, la incertesa planteja dubtes. Tindran les manifestacions virtuals el mateix efecte que una vaga general?

A les empreses també se'ls gira feina. Per una banda perquè la digitalització i la funció de les tecnologies disruptives han fet canviar el negoci i perquè gestionar les persones en aquest procés comporta unes altres exigències. Si fem una ullada a les deu empreses més capitalitzades del món el 2016, el 80% són tecnològiques. Fa deu anys, només ho era una. “S'ha arribat a dir que les empreses que no siguin de software no seran empreses, el futur és híbrid. El servei que donis, l'hauràs de digitalitzar o hauràs perdut els clients”, sentencia Agote.

A l'Estat espanyol es calcula que només el 19% de les empreses estan ara com ara en un procés de transformació digital avançada. Encara un 7% creuen que no és prioritari.

El teixit empresarial es trobarà davant la necessitat de gestionar equips de persones de cinc generacions diferents amb unes capacitacions tecnològiques molt allunyades.

Joana Sánchez, creadora de l'escola Inesdi, creu que cal una nova cultura empresarial més col·laborativa.

Llibres i pel·lícules que imaginen com serà el món

Els éssers humans sempre han fantasiejat amb la idea de construir màquines intel·ligents, amb característiques humanes. La novel·la de ciència-ficció d'Isaac Asimov Jo, robot té el mèrit d'haver-se avançat més de 60 anys al que havia de venir. De fet, les tres lleis que ell va inventar per a la seva novel·la són la base en el projecte d'informe sobre les normes de dret civil de robòtica del Parlament Europeu.

L'any 2004, es va fer una adaptació cinematogràfica de l'obra d'Asimov, en què es mostra la complexitat a la qual pot arribar la coexistència d'humans i robots. Un amic per a Frank és una de les més recents, una comèdia sobre un robot que fa una tasca assistencial per a una persona gran.

En els darrers anys, s'han escrit unes quantes obres intentant entendre què passa i sobretot què passarà amb la creixent robotització. Hi ha diferents pensadors, com Ray Kurzweil amb The singularity is near o Peter de Amandis amb Abundant, amb una visió antiarmagedònica sobre les noves tecnologies que ajudarà a superar la pobresa radical o la manca d'educació arreu del món.

Un dels llibres que més ressò han tingut sobre l'impacte en el mercat de treball dels robots és Rise of the Robots, de Martin Ford, que analitza capítol per capítol les professions més afectades.

L'obra Race Against the Machine d'Erik Brynjolfsson i Andrew Mcafee explica els efectes sobre l'economia i l'ocupació de la transformació digital.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.